Barcelona / madridLes afirmacions de Jordi Pujol sobre el fet que Catalunya només té ja l'opció de la independència o a la rendició nacional i que abonaven sense embuts, i per primer cop en la seva trajectòria, la via sobiranista van sacsejar ahir la política catalana. Mentre l'expresident callava (trenca avui el seu silenci en una entrevista matinal a RAC 1) els partits independentistes li donaven la benvinguda a les tesis que ells sempre han defensat -Solidaritat fins i tot li va oferir entrar-hi a militar- i el PSC i el PP el criticaven i reclamaven per si mateixos el patrimoni de la centralitat política. A CiU les paraules de Pujol es van acollir de manera molt més matisada. Mentre els sectors més moderats (i en especial el líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida) es mostraven desconcertats per la pèrdua del que havia estat durant anys i panys el principal valedor de la via autonòmica, el Govern guardava una calculada ambigüitat i silenci. Per contra, els sectors més nacionalistes del partit, fins ara preocupats perquè la lluita contra la crisi aparqui l'agenda reivindicativa, es mostraven eufòrics.
I a Madrid les paraules de l'expresident van tenir poc impacte, potser perquè el fet que l'editorial aparegués a dos quarts de nou del vespre va deixar alguns sense massa temps de reacció. Pujol no és la primera personalitat que se suma de manera més o menys còmplice a les tesis sobiranistes que en els últims anys s'han estès com una taca d'oli a Catalunya. L'esgotament del model autonòmic de la Transició i les traves que Espanya posa als nous avenços han decantat opinions com les de Pujol.
Elits econòmiques a favor
A Catalunya fins i tot les elits econòmiques van sortir en defensa de les opinions de l'expresident. És el cas del president d'Spanair, Ferran Soriano, que en declaracions a RAC 1 va afirmar que l'editorial del Centre d'Estudis "respon a una idea que comença a ser majoritària". Segons ell, les dificultats de relació amb Espanya "són grans i s'han de resoldre". Tot i això, va matisar que "el camí no és, però, proclamar la independència demà". Res que no digui Pujol, que considera que la prioritat ha de ser "aixecar Catalunya", però que creu que no pot deixar de marge la reivindicació nacional.
I això és el que lamenten del Govern de Mas els sectors independentistes i més nacionalistes. Malgrat tot, fonts de l'executiu català s'afanyaven a recordar que l'expresident "ha callat moltes boques a la vegada" i miraven especialment cap a ERC i SI, que han fet els seus primers passos en l'oposició denunciant les "renúncies nacionals" de CiU.
"Ja intuíem que Pujol aniria per aquí i no ens distorsiona", argumenten. Més o menys el mateix que, en una entrevista a COM Ràdio, havia afirmat el secretari de la Presidència, Francesc Homs, que no va dubtar a constatar la "plena sintonia" entre el discurs de Pujol i el de Mas. De fet, segons ell, el que diu ara Pujol és el que ja va formular Mas l'any 2007 amb "el dret a decidir sense límits" i en el debat de la seva investidura amb la "transició catalana".
A Madrid els ha faltat temps després de la sentència de l'Estatut per tancar la carpeta catalana. El poc ressò de les paraules de Pujol en són exemple. El món polític madrileny seguia ahir instal·lat en la seva pròpia bombolla de pensions, lluita antiterrorista i debats successoris.
Hi havia, però, qui les havia llegides. Un d'ells, el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, l'home pont per accedir a Zapatero des de Catalunya. En declaracions a l'ARA, va admetre que l'aposta independentista de Pujol ha caigut com una galleda d'aigua freda. Pensant molt bé cada paraula, va admetre que el "preocupa" el nou "discurs extremista" de l'expresident. Tot i això, espera que sigui un gest "puntual" que no signifiqui un gir d'estratègia del nacionalisme que condicioni les relacions amb Mas.
A l'altre cantó, al PP, també desconcert. La portaveu parlamentària Soraya Sáenz de Santamaría va admetre que no era "pujolòloga" però es va mostrar "estranyada". "No és coherent amb la seva trajectòria i afegeix un factor d'inestabilitat per a Mas", va dir. L'única explicació que sabia trobar és que fossin "en clau electoral del mes de maig".
Guerra arrufa el nas
Madrid esperava de Mas un clon de Pujol -liberal, pactista, moderat- i ara es troben que és ell qui renuncia a la ruta del peix al cove que sempre havia predicat, tal com va recordar ahir Oriol Pujol després de celebrar les paraules del seu pare. Govern i oposició reconeixien sense embuts que estaven descol·locats. Fins i tot algun veterà que coneix bé Pujol: l'exvicepresident espanyol Alfonso Guerra va arrufar el nas quan aquest diari li va preguntar pel tema. "Si és així, seria un canvi molt radical perquè ell no ha defensat mai la independència", va assegurar.
El terme mig d'"aprofundir en l'autogovern" que defensen sectors del PSOE el reclamen també a CCOO quan l'ARA els demana parer. És la primera trucada que reben sobre aquesta qüestió. Pel sindicat, la disjuntiva de Pujol no és acceptable perquè "hi ha opcions intermitges". I la patronal CEOE, presidida per Joan Rosell, va declinar dir-ne res. A Madrid corren mals temps per la reivindicació nacional. Haurà de ser país endins.
