Sant Feliu de LlobregatSón les 19.30 hores. He arribat d'hora al bar de l'Ateneu Santfeliuenc i m'assec en una taula amb les cares dels Beatles pintades amb esprai. Hi ha vint xavals. Potser esperen a les 8 per fer un quinto amb el president Pujol, ja que avui aquest és el pla. L'acte l'organitza Rosa Maria Martí, candidata de CiU a Sant Feliu de Llobregat, on governa el PSC després que ho hagués fet ICV, i està dirigit a joves nascuts entre els anys 1980 i 1993. Quan van néixer els més grans, Pujol accedia a la presidència de la Generalitat. Quan ho van fer els més joves, que votaran per primer cop, li faltaven deu anys per cedir-l'hi a Maragall.
19.50 hores. Entro a l'Aula de Cultura Mestre Esteve i em trobo amb deu persones més grans de seixanta anys. Crec que m'he equivocat de lloc, però m'acosto a una persona que ara fa una entrevista per a una tele local (m'imagino que deu ser la candidata), i veig que efectivament explica com se'ls va ocórrer la idea del quinto. Sortiré al carrer a veure què tal va per fora, a veure on són els joves, que no hagi vingut un flautista de Hamelin. Al carrer, una comitiva de gent d'entre 40 i 55 anys esperen el president. "Això del quinto ja m'explicareu què és", pregunta un. "A veure si així s'engresquen", respon un altre.
20.05 hores. Arriba l'Audi del president: "Jo no me l'hauré de prendre, oi?", demana només baixar del cotxe. Li diuen que no, que no és necessari. Hi ha un home que ho repeteix diverses vegades i cada cop fa una mena de genuflexió: "I ara, no és necessari". Està més content que un gínjol de dir alguna cosa a Pujol en persona. Entrem a la sala d'abans, però primer passem pel bar per recollir els xavals: ara semblem nosaltres els flautistes. Efectivament, la dona entrevistada era Rosa Maria Martí, ella és qui presenta el president, que en diverses ocasions fa riure l'auditori. Coincideix que quan està parlant de l'ètica de l'esforç, a les 20.35 hores, tres xavals s'aixequen i se'n van. Assistència: 15-20 joves i 40-50 de més grans. Última frase del president: "Total -i és que no parlava d'això-, que cal que voteu CiU!" 21.00 hores, rialles i aplaudiments.
