Cada vegada que Jordi Pujol trepitja un poble és almenys la segona vegada que ho fa. Fidel a la seva màxima de "fer país", Pujol va visitar tots i cadascun dels racons del país mentre van durar els seus 23 anys de mandat. Ja abans de ser president era un gran amant de trepitjar Catalunya. Per això, cada vegada que el reben a qualsevol municipi, n'explica alguna història o bé pregunta si encara segueix oberta una botiga o una altra. Coses de l'experiència... i de la memòria, prodigiosa, que encara manté.
Per algú que durant tants anys ha tastat poder i territori, és impossible deixar-ho mai del tot. De fet, és l'únic dels expresidents de la Generalitat que fa campanya activa pel seu partit. Pasqual Maragall, per raons de salut, ja no s'hi pot dedicar, mentre que José Montilla, en situació pràcticament interina dins el PSC, prefereix mantenir-se en un volgut i estudiat segon terme.
Tàrrega
Passejada i breu conferència a la cambra de comerç de la ciutat
25 graus de temperatura i tretze membres de la direcció local de CiU donen la benvinguda a l'expresident a la plaça del Carme. La candidata a l'alcaldia, Rosa M. Perelló, vestida de vint-i-un botó, és potser la més nerviosa de la colla que esperava l'expresident. "És un honor rebre'l -assegura-, perquè cada vegada pot fer menys campanya". A Tàrrega hi governa un tripartit encapçalat pel PSC.
La conversa acaba quan apareix l'Audi, impecable, de Pujol. En baixen ell i la seva dona, Marta Ferrusola. Immediatament, es dirigeixen a un bar, el Liceu, on l'expresident, un pèl marejat, demana una coca-cola freda "sense gel ni llimona". Un cop beguda, la comitiva s'aixeca i va a la cambra de comerç, on l'expresident atén breument els mitjans abans de fer un breu parlament. "Fa deu anys, Catalunya tenia molt prestigi, era un mirall per a Escòcia i per a algunes regions italianes; l'anterior Govern es va encarregar de dilapidar aquest bagatge", assegura. Pocs minuts abans havia dit que estava ja "retirat de la política". Les rialles de la sala i la seva mirada trapella indicaven que ningú, ni tan sols ell, s'han cregut aquesta afirmació. Per acabar, un encàrrec per a Mas: "No ens hem d'avesar a queixar-nos, sinó que hem de tirar endavant perquè hi ha país per fer-ho".
Cervera
Aturada tècnica per dinar amb el candidat al restaurant Bona Teca
Ja li deia la seva dona en un moment de la seva conferència a Tàrrega: "Jordi, que fem tard". "Ho veieu? Sempre porto un apuntador, quan viatjo", li respon un enriolat Pujol. Però sí: el temps s'esgotava i la comitiva de l'expresident s'havia de desplaçar al restaurant Bona Teca, de Cervera, per dinar amb seixanta representants locals de CiU. Al restaurant ja l'espera Ramon Royes, un empresari que aquest 22-M viurà la seva primera experiència política. Explica que la federació el va venir a buscar per acabar amb l'acord a cinc bandes que va impedir a CiU arribar al govern municipal. Té ben après el manual de campanya convergent i assegura: "Estem generant molta il·lusió".
Havent dinat, Royes demana a l'expresident que li signi una fotografia en què apareixen junts. El xofer de Pujol, que ja l'espera fora, diu que faran una petita aturada per "descansar" abans de fer cap a Mollerussa, última estació. L'edat no perdona.
Mollerussa
El Barça contraprograma i el reben uns manifestants
Es queixa Marc Solsona, candidat de CiU a Mollerussa: "El Barça em contraprograma, ells ja ho tenen guanyat, però jo no!", lamenta amb bon humor a l'entrada del Teatre de l'Amistat. Al cap de poc surt esperitat: veu que uns manifestants s'enduen Pujol només sortir del cotxe. L'expresident els escolta atentament, o almenys ho fa veure. Després obre el seu repertori de preguntes -"I vostè d'on és?" és la seva preferida- per tallar el ritme de queixes i tots plegats acaben ben amics. S'ho mira tot des de poca distància Josep Grau, lloctinent de CiU a les terres de Lleida en el clímax del pujolisme. Elegant -americana beix, mocassins amb borles-, saluda tothom, com quan era alcalde de Mollerussa i president de la Diputació de Lleida. En aquesta última parada, Pujol farà un míting de contingut estrictament polític.
Hi ha qui li pregunta si serveix que visiti els alcaldables, si segueix sent útil en campanya. "Els vots són com les cireres, cauen sols", diu en petit comitè. I marxa. La carretera l'espera.
