Publicitat
Publicitat

NOU PAS SOBIRANISTA DE L'HISTÒRIC MANDATARI

L'expresident assumeix que la disjuntiva és entre l'estat propi i la "rendició"

Pujol es resigna a la independència

Jordi Pujol fa un pas més. L'expresident segueix virant a l'independentisme. En l'últim editorial del seu Centre d'Estudis assumeix el dilema nacional de Catalunya: independència o rendició.

La sentència del Tribunal Constitucional, que va retallar sensiblement l'Estatut votat en referèndum, sumada a la darrera ofensiva recentralitzadora dels principals partits i institucions espanyoles que amenacen amb passar una segona ribotada a l'autogovern català, han acabat amb la paciència de l'expresident Jordi Pujol. Davant un Govern que ha preferit posar el fre a la reivindicació nacional i que situa la crisi com a única i suprema prioritat, l'expresident Pujol pitja l'accelerador. I ho fa amb l'embranzida i la determinació de qui ho ha intentat tot i ja no hi veu res a fer.

Si els últims mesos ja havia fet una tímida evolució cap a postulats de caire més sobiranista, ahir va fer un tomb més de difícil retorn. A hores d'ara, ja no val l'argument de l'espantall del creixement de l'independentisme com a arma negociadora amb Madrid. Però no només això, sinó que ahir feia un pas més (segurament definitiu) en considerar que ja no té sentit ni plantejar el mite federal, a l'estil del Quebec i el Canadà. Si bé és cert que al país generaria més adhesió ser el "Quebec espanyol", Pujol assumeix que per a Espanya "l'estatus del Quebec seria tan intolerable com la independència".

De fet, per l'encara president de CDC, ja ha perdut el sentit i arriba a ser "ingenu" pensar que es podrà frenar el procés "d'anar cargolant l'autonomia i, de fet, la identitat, l'autogovern i l'economia de Catalunya amb noves negociacions", com creu que intenten a la desesperada els socialistes catalans. Encara més, en l'explosiu editorial que va publicar a última hora a la web del seu Centre d'Estudis, alertava que qualsevol canvi d'actitud d'Espanya amb Catalunya serà més per a mal que per a bé. L'entesa, el que ell mateix anomena el projecte Vicenç Vives/Espriu, venia a dir, ha "fracassat".

O independència o rendició
Jordi Pujol admet que el nacionalisme majoritari, que ha liderat durant més de dues dècades jugant la "carta de l'autonomisme", i garant d'un sostre polític i administratiu alt, econòmicament viable i amb garantia identitària que "refusava" les crides a unir-se a l'independentisme, ja no té arguments "polítics". I cada cop en té "menys de sentimentals" per seguir tenint sentit. "Una Catalunya independent és viable", afirma Pujol. I etziba: "L'opció independentista és de difícil realització. L'altra, la que ens imposa Espanya, no és tan difícil perquè equival a rendir-se. I a acceptar la marginació i l'ofec de Catalunya. Per tant, fàcil, però és el nostre final col·lectiu".

Esperant el referèndum oficial
Ara bé, l'expresident situa el "reforçament interior" del país com a prioritat. Una manera velada d'insinuar que el Govern de Mas fa el procés del que en diu recuperació de fortalesa interior com a estació cap a l'emancipació nacional. "Mentre esperem el dia d'un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que el tenim: reforçar-nos interiorment". I hi afegeix una constatació: "A Catalunya tenim país. I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT