Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Putin, abocat a un final d'etapa

Està previst que milers de persones tornin a sortir avui als carrers de Moscou per refermar el rebuig al règim de Putin i als indicis de frau en les eleccions parlamentàries de fa tres setmanes. L'impuls opositor ha aconseguit trencar aquella imposició de mítings engabiats amb més presència de policies que no pas de manifestants. Més important, però, que la protesta al carrer és el perfil de la majoria de la gent que es mobilitza aquests dies. Són comerciants, estudiants, professionals, intel·lectuals. Estem assistint al debut indignat de la classe mitjana russa, gestada sota el capitalisme desbocat de Ieltsin i desenvolupada per l'estabilitat del règim de Putin. Fins i tot és possible que uns quants dels que protesten algun cop l'hagin votat.

Sense anar gaire lluny, l'expresident soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que ha clamat contra el frau electoral, va arribar a donar suport crític a Putin. El veia com un mal necessari. Una actitud semblant la vaig captar durant una entrevista amb la sociòloga Olga Krixtanóvskaia. L'acadèmica que ha estudiat millor la gestació de les noves elits russes va de dir que, tot i que el règim de Putin es basava en la por, calia valorar-ne l'estabilitat econòmica que feia possible una autoestima mai coneguda per amplis sectors de la societat russa. I, parlant d'ella mateixa, va recordar la vergonya que passava quan viatjava a països occidentals i havia d'omplir la bossa de llaunes de conserva i de trossos d'embotit perquè no es podia permetre entrar en una cafeteria. Entre pragmàtica i resignada, Olga Krixtanóvskaia creia en l'aprofitament de les escletxes del sistema i impulsar l'eficiència en l'administració, la sanitat, l'escola, l'aparell judicial.

Tres mesos cabdals

Putin ha afavorit, doncs, la vertebració d'unes classes mitjanes quantificables en una quarta part de la població urbana de Rússia. Són gent diversa que ha començat a viatjar i a consumir cultura. Els més joves estan abonats a les xarxes socials, capten idees noves, comparen amb el que els envolta i s'adonen que els seus interessos xoquen frontalment amb la democràcia dirigida que fins fa poc els obligava a fer mítings engabiats.

Són els fills del putinisme que comencen a sentir la necessitat de matar el pare. Però la capacitat de transformació política d'aquesta classe emergent no està ni de bon tros desenvolupada. Tot i les tupinades, els vots perduts pel putinisme han anat sobretot als comunistes i a l'extrema dreta, i no a opcions democràtiques. I els sondejos diuen -fins i tot els del crític centre Levada- que Vladímir Putin encara té un suport majoritari. No es descarta, però, que el 4 de març no aconsegueixi majoria absoluta i hagi d'anar a una segona volta.

A la pregunta dels mitjans de qui veu com a adversari en les presidencials, no s'ha estat de contestar, entre enigmàtic i sobrat: "Doncs a mi mateix". Amb tot, els pròxims tres mesos Putin haurà d'anar en compte de no passar-se en prepotència ni en l'excés de filtres en la designació de candidats, perquè se li podria girar en contra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT