Un Putin afeblit opta a recuperar la presidència

MOSCOUL'exagent del KGB Vladímir Putin podria aconseguir fins a un 66% dels vots, segons les enquestes del centre independent Levada de Moscou. Aquests resultats evitarien una segona volta electoral, que marcaria un precedent i afectaria la seva força política.

Vladímir Putin s'enfronta a quatre aspirants que durant la campanya han evitat tot atac frontal al règim. La força que es considera l'única oposició forta és el Partit Comunista de Guennadi Ziugànov, candidat que participa per quart cop en uns comicis presidencials des de la caiguda de la Unió Soviètica. Tot i jugar el paper de contrincants, la resta de candidats han estat vinculats d'una manera o d'una altra al govern.

El nacionalista Vladímir Jirinovski es caracteritza per la seva ideologia contrària a les postures d'Occident i per les seves controvertides -i de vegades violentes- aparicions a la televisió. Tot i el seu discurs, és considerat un polític lleial a les directrius del Kremlin. També és el cas del cap del partit Rússia Justa, Serguei Mirónov, un antic aliat de Putin que va ser durant gairebé una dècada president del Consell de la Federació, la cambra alta del Parlament rus. Ja va optar a la presidència el 2004, però la seva formació es considera un ens controlat pel poder. L'única cara nova que els russos han vist en aquests comicis ha estat el multimilionari Mikhaïl Prókhorov. És alhora l'únic candidat independent que hi participa i el més jove, amb 46 anys. Considerat el tercer home més ric de Rússia, el seu discurs progressista s'adreça a la classe mitjana i liberal, un perfil que es correspon al dels milers de manifestants opositors. Per això alguns analistes asseguren que la seva candidatura és un projecte del Kremlin per guanyar legitimitat als comicis.

I després, què?

El resultat a les urnes pot ser clar, però als carrers la situació és ben diferent. "Què passarà després del 4 de març?" és la pregunta més formulada als mitjans de comunicació russos. Després de les multitudinàries protestes antigovernamentals que han pres els carrers de tot el país en els últims mesos, tothom es pregunta si la tensió social anirà en augment després dels comicis.

De fet, l'oposició ja ha convocat més manifestacions per demà i per al cap de setmana vinent per denunciar el frau electoral, com ja va fer després de les eleccions legislatives del desembre passat. Al·leguen que el sistema democràtic rus no es pot considerar lliure quan és el govern qui tria els candidats que poden aspirar a la presidència i qui controla gran part dels mitjans de comunicació del país. A més a més, no es pot oblidar que Putin ha comptat amb una posició privilegiada com a primer ministre, que li va permetre començar la campanya electoral abans que la resta dels seus adversaris amb l'aprovació de lleis populistes per guanyar-se el vot d'amplis col·lectius com ara els pensionistes i agricultors.

Putin es protegeix

Davant les anunciades denúncies d'infraccions, Putin ha volgut cobrir-se les espatlles afirmant que els seus detractors, als quals acusa d'estar finançats pels EUA, estan preparant fraus electorals per qüestionar el poder. Fins i tot els ha acusat de voler assassinar un representant opositor per acusar el règim.

Per guanyar credibilitat a dins i a fora del país, el primer ministre va demanar que els més de 90.000 col·legis electorals s'equipessin amb càmeres web que enregistressin la captació i l'escrutini dels vots. Les imatges es retransmetran en directe a través d'internet i quedaran també registrades en més de 700 servidors preparats per emmagatzemar milions d'hores de vídeo.

A banda d'això, s'ha permès que uns 700 observadors internacionals i comitives dels cinc candidats supervisin els comicis. Però la gran novetat és l'extensa xarxa d'observadors que han format milers de voluntaris interessats a evitar els mateixos fraus electorals del desembre passat. Uns fraus que van fer despertar una bona part de la societat que només estava hivernant.