Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Putin mira inquiet cap a Londres

Un sobresalt com el tiroteig a Londres, ara fa una setmana, del banquer rus German Gorbuntsov podria ser un indici de moviments d'intimidació del Kremlin contra els poderosos enemics exiliats a la Gran Bretanya. Cada cop que parla de l'enemic interior/exterior, Vladímir Putin no pot evitar assenyalar Londres. A la capital britànica -Londongrad o bé Moscow-on-the-Thames per als més de 100.000 ciutadans d'origen rus que hi viuen- Putin hi percep la figura del magnat exiliat Borís Berezovski elaborant un diabòlic pla de venjança, aprofitant els temps revoltats que viu Rússia.

Berezovski va ser qui el 1999 va muntar el dispositiu de successió de Borís Ieltsin i va triar Putin de recanvi. Però un cop president, Putin va voler quedar-se amb tot el poder i tancar Berezovski a la presó. El magnat va fugir a Londres, on es va dedicar a finançar associacions humanitàries i a buscar l'afalagament d'intel·lectuals com l'actriu Vanessa Redgrave. Res, però, no ha pogut diluir l'odi de Berezovski cap al seu antic protegit.

Carta al patricarca Ciril

Poc abans de les presidencials, en plena onada de protestes, Berezovski s'adreçava al patriarca de l'Església ortodoxa russa, Ciril I, pregant-li que exigís a Putin l'entrega del poder per evitar la violència. Ciril I va respondre que "el poder temporal no és missió de l'Església", una explicació que rematava amb una declaració de complicitat amb Putin: "Les activitats de Berezovski en el passat conviden a fer el contrari del que demana".

Ciril I no va entrar en detalls potser perquè parlar del passat de Berezovski és també desvelar el de Putin. És burxar en aquell 1999 en què tots dos homes, kagebista i oligarca, observaven preocupats com el fiscal general Iuri Skuràtov investigava -amb èxit- la corrupció que inundava l'entorn de Ieltsin. Calia treure del mig Skuràtov.

¿Va ser Putin, llavors cap de l'FSB -hereu del KGB-, qui va ordenar posar càmeres a la cambra on Skuràtov gaudia de dues prostitutes? No n'hi ha proves. Però va ser Berezovski qui va ordenar difondre les imatges a la cadena de televisió ORT, de la seva propietat. També es detecten les petjades de Berezovski al Caucas, on hauria contactat -o contractat - els islamistes que van fer revifar la guerra a Txetxènia.

¿Van ser els serveis secrets de l'FSB els que van moure els fils perquè els islamistes fessin esclatar els blocs d'habitatges a Moscou i altres ciutats, amb el resultat de 300 morts i que va provocar la indignació popular que faria guanyar les eleccions a Putin? Aleksandr Litvinenko, home pròxim a Berezovski i autor d'un llibre sobre la matança, ho apunta. La tardor del 2006 Litvinenko moria a Londres per ingesta de poloni 210.

Segons la policia britànica el verí l'hi va posar al Pine Bar de Piccadilly l'exkagebista Andrei Lugovoi, que havia estat membre de la seguretat de Berezovski en els temps de màxim poder de l'oligarca. Després canviaria de bàndol. Qui cobria Lugovoi a la vora del Pine Bar era Dmitri Kovtun, exagent soviètic al Berlín Est en temps que Putin era un home clau del KGB a la RDA.

Tot fa pensar que Berezovski i Putin sempre van jugar amb les cartes marcades, i que tant l'un com l'altre saben quines eren. I també que la partida encara no s'ha acabat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT