Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Putin no vol una segona volta

De la mateixa manera que el magnat i candidat a les presidencials russes Mikhaïl Prókhorov diu que accepataria ser el primer ministre de Putin i, alhora, va als mítings de l'oposició, el mateix Putin també és prou versàtil -i impredictible- per tenir al cap diverses estratègies de continuïtat i de supervivència política. D'entrada, i tot haver permès les protestes al carrer com la convocada per avui, el màxim dirigent rus no ha renunciat a barrar el pas a les presidencials a adversaris especialment temuts. És el cas del líder liberal progresista Grigori Iavlinski, que ha estat apartat per la Comissió Electoral Central.

De res han servit les promeses de reformes electorals del president Dmitri Medvédev. La mateixa burocràcia que va encobrir les tupinades de les eleccions parlamentàries de desembre diu ara que entre els dos milions de signatures de la candidatura de Iavlinski n'hi havia milers de falses. Precisament a Iavlinski sempre li ha agradat evocar el que deia Stalin: que el que importa no és qui guanya les eleccions sinó qui compta els vots.

Iavlinski fa por perquè prové dels sectors il·lustrats de la perestroika , mai va col·laborar amb l'onada de capitalisme salvatge desencadenada per Ieltsin, i va apostar per la regulació de l'economia amb estils socialdemòcrates. Aquests últims anys ha exigit responsabilitats de crims com l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia. El putinisme necessitava, doncs, descavalcar Iavlinski per impedir-li captar una gran part del vot opositor. El suficient per descompensar percentatges i obligar Putin a una segona volta. Un escenari que l'amo del Kremlin tem especialment -els sondejos li donen un oscil·lant i fràgil 50 per cent- perquè visualitzaria que el seu model, basat en seguretat a canvi de llibertat, s'està esgotant. Una erosió de la legitimitat que podria conduir a la inestabilitat.

Els abusos dels 'siloviki'

I la inestabilitat la tem, a més de Putin, tota la gent que ell ha col·locat a llocs claus. Es calcula que en els moments àlgids del règim tres de cada quatre quadres de confiança política i econòmica provenien de l'antic KGB.

Són els anomenats siloviki ,que vol dir 'els que tenen la força'. Incondicionals que Putin va enfilar a les empreses emblemàtiques del capitalisme d'estat rus, com ara el monopoli Gazprom. I que també es van repartir pastissos com Iukos, la petroliera del magnat empresonat Mikhaïl Khodorkovski.

Als siloviki els fa pànic la possiblitat de ser cridats per donar comptes dels seus abusos. I per prevenir-ho ja els va bé que la burocràcia electoral hagi llançat Iavlinski a la cuneta, o bé que l'encara president Dmitri Medvédev -cada cop més absent després de quedar clar que no vol ser hereu sinó comparsa- no arribi a ser nomenat primer ministre. I per això Putin -a qui també l'horroritza pensar en el moment de passar comptes- no descarta cap escenari futur. Tot li va bé mentre ell controli l'aparell de l'estat, fent de líder nacional -com fins ara- o bé investint-se d'àrbitre suprem.

Aquests dies els periodistes de l'àrea de Moscou han rebut suggeriments de com s'han de cobrir els mítings de Putin. Tot val. Però si tanta manipulació no donés resultats, sempre li quedaria l'opció de la força. Que al capdavall és d'on prové.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT