Publicitat
Publicitat

LA INCÒGNITA DE LES PRESIDENCIALS A RÚSSIA

En el discurs anual davant del Parlament, el primer ministre rus s'aferra a la força de l'economia

Putin es ven com el garant de l'estabilitat

En l'últim discurs davant la Duma abans de les eleccions del 2012, Putin va elogiar l'economia russa i va fer propostes a llarg termini, deixant entreveure els seus plans com a futur presidenciable.

Entre balanç de legislatura, programa electoral i reconeixement dels mèrits propis, el discurs d'ahir a la Duma, el Parlament rus, va ser l'últim de Vladímir Putin com a primer ministre, a l'espera del que passi a les eleccions parlamentàries del desembre i, especialment, a les presidencials del març del 2012, en què tothom espera saber si es presentarà.

Putin va parlar durant gairebé quatre hores però no va resoldre la incògnita. Amb el calendari electoral molt present, però, es va presentar com un polític de la línia dura i va recuperar el discurs de la Rússia forta davant les amenaces de l'exterior: "La debilitat de l'economia i de l'estat i la manca d'immunitat enfront a les crisis externes s'han convertit en una amenaça per a la sobirania nacional. En el món modern els que són febles hauran de rebre assessorament des de l'exterior sobre per quin camí han d'anar i sobre quin curs ha de seguir la política".

Tot i que el tema clau era l'economia, el primer ministre rus va aprofitar l'ocasió per erigir-se com el garant de l'estabilitat russa, fet que molts van interpretar com un intent de diferenciar-se de l'actual president, Dimitri Medvédev -que s'ha mostrat més liberal i obert a Occident-. "El país necessita una dècada de desenvolupament fort i tranquil, sense daltabaixos o experiments poc pensats i basats en un liberalisme de vegades injustificat o en demagògia social", va dir Putin. Unes paraules que deixen entreveure la seva intenció de no deixar el poder -quan parla d'una dècada- i de vendre's com el candidat del continuisme. Una confrontació directa amb Medvédev i la línia que ell ha representat durant aquests anys.

La pugna Putin-Medvédev

El que fins ara s'havia vist com el tàndem perfecte de poder es podria estar esquerdant. El 12 d'abril l'actual president, Dimitri Medvédev, va dir que aviat anunciaria si es presentava a la reelecció. L'endemà, Putin deia que no descartava presentar-se altre cop al càrrec, després de dos mandats entre el 2000 i el 2008.

Oficialment es diu que els dos arribaran a un acord, tot i que el desacord en múltiples qüestions s'ha fet molt evident últimament. Al principi d'abril, Medvédev va plantejar un ultimàtum a Putin per fer neteja a les cúpules de les principals empreses estatals per treure-hi els ministres que hi tenen càrrecs, entre ells, el que es considera la mà dreta de Putin: Igor Sechin, de la petroliera russa Rosneft.

Arran de la decisió del Consell de Seguretat de l'ONU sobre la intervenció a Líbia, Putin va qualificar la resolució de "creuada medieval". Després Medvédev el va desautoritzar. El desacord discursiu, esbombat a tota la premsa internacional, ha alimentat encara més els rumors de fissures entre Putin i Medvédev.

Però molts analistes es pregunten si realment hi ha pugna o si és només un moviment tàctic del règim. Nikolai Petrov, investigador del Carnegie Center de Moscou, assegura que "a Rússia encara decideix una única persona, i no és Medvédev". De fet, el partit Rússia Unida ja ha dit que Putin és el seu candidat.

"Hi ha tres opcions. La primera, que Medvédev es presenti com a president en acord amb Putin, que continua com a primer ministre per controlar les finances del país. La segona, que els dos acordin que Putin es presenti i Medvédev obtingui una bona posició al govern. La tercera, que els dos es presentin per generar més interès i demostrar que a Rússia hi ha democràcia", proposa Irina Khakamada, analista i política russa.

Una visió més escèptica és la de Julia Ioffe que, en un article al Foreing Policy , advertia que la decisió de Putin de modificar la Constitució per allargar fins a sis anys el mandat presidencial podria ser una estratègia per "preparar el seu retorn al tron" i assegurar-se la permanència en el càrrec fins al 2024 -si acumulés dos mandats seguits-. Si més no, qui voldria deixar el poder i sortir d'un sistema que s'ha demostrat molt cruel per als que cauen en l'ostracisme?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT