Publicitat
Publicitat

Anàlisi

El PP critica ara el cafè per a tothom de la Transició que consagra la Constitució

Quantes autonomies sobren a Espanya?

El cafè per a tothom va ser un error polític, però sobretot va ser un disbarat econòmic. Aquesta és la conclusió que es desprèn d'una lectura atenta de l'informe de la FAES Per un estat autonòmic racional i viable presentat dilluns a Madrid per José María Aznar amb molta pompa. Curiosament, molts dels raonaments són perfectament assumibles des de Catalunya. I això és així perquè la principal crítica no va dirigida a les comunitats que, com la catalana, tenen una massa crítica suficient, en territori i en població, que avala el principi de l'eficiència de l'autogovern. La crítica s'adreça a les que es van crear sense pensar si tenien prou entitat per "prestar els serveis que li són atribuïts".

De fet, el document de la FAES critica que "l'enorme disparitat poblacional" de les comunitats fa que algunes siguin poc operatives en termes d'eficiència econòmica.

Sense citar-ho, el document es refereix a comunitats autònomes com la Rioja (313.000 habitants), Cantàbria (578.000) i Navarra (622.000). Però també totes aquelles que estan just per sobre del milió d'habitants, com Extremadura i Astúries. Els exemples que s'hi addueixen són nombrosos, però n'hi ha un de molt indicatiu: Espanya ha passat de tenir 28 universitats el 1975 a 77 el 2010. I el mateix ha passat amb hospitals o centres tecnològics. En lloc de consorciar serveis, les comunitats han fet la guerra pel seu compte, amb un augment considerable del dèficit públic.

Gabriel Elorriaga, un dels autors, recorda el cas d'Alemanya, que va forçar l'agrupació de lands per fer-los més operatius. Seria possible ara mateix redissenyar el mapa interior espanyol segons criteris d'eficiència i viabilitat econòmica? Quines autonomies s'haurien de dissoldre? Quines es podrien agrupar?

El vell mapa franquista
D'entrada una solució seria tornar a la vella nomenclatura franquista per expandir les dues Castelles, una cap al nord i una altra cap al sud, de manera que absorbissin, la primera, Astúries i Cantàbria, i la segona, Múrcia i Extremadura. Aquestes dues noves àrees tindrien uns quatre milions i mig d'habitants, comptarien amb sortida al mar i una estructura econòmica molt més equilibrada. Fins i tot en termes de renda per càpita, i gràcies a l'estadística, l'Estat espanyol tindria menys regions pobres. D'altra banda, el pol nord-est, conformat per Euskadi, Navarra i la Rioja, sobrepassaria els tres milions d'habitants.

Aquest mapa, o similar, va ser impossible el 1978, en què van prevaler els criteris polítics per sobre dels econòmics. Allà es va optar per una fórmula que ratlla el surrealisme, com quan al Consell de Política Fiscal i Financera s'atorga el mateix valor al vot del conseller andalús, que representa vuit milions de ciutadans, que al de Ceuta (80.000). La FAES reconeix que el sistema actual és inviable i que calen "nous acords constitucionals que permetin redefinir el model". Cap a un augment de la recentralització, no cal dir-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT