Publicitat
Publicitat

Reportatge

Solidaritat vol portar el debat de l'autodeterminació al Parlament

Quatre diputats, la gota malaia independentista de CiU

Només són quatre, però aspiren a convertir-se en el corcó del Govern. Solidaritat Catalana (SI) és conscient que la indefinició sobiranista de Convergència és el taló d'Aquil·les pel qual pot collar l'executiu d'Artur Mas i està disposada a convertir-se en la seva gota malaia durant tota la legislatura. Ahir ja va posar la seva monotemàtica agenda al servei de l'objectiu presentant la seva proposta electoral estrella: una proposició de llei per traçar el camí perquè el Parlament declari unilateralment la independència abans del 2014.

Es mullarien els diputats convergents en aquesta qüestió que provoca divisió dins de la federació? El partit que lidera Joan Laporta els vol posar entre l'espasa i la paret i va exigir a tots els partits que, tal com es va fer en la votació per prohibir les curses de braus, donin llibertat de vot als seus diputats si la iniciativa arriba al ple. "Els braus no tenen més drets que els catalans", va etzibar el diputat de SI, Uriel Bertran. L'arribada d'aquesta qüestió a l'hemicicle es perfila, d'entrada, difícil perquè haurà de passar pel filtre de la mesa, que ja va rebutjar tramitar fa menys d'un any una proposta de referèndum independentista sota l'argument que sobrepassava les competències fixades a l'Estatut.

L'autodeterminació, habitual
En previsió d'aquest gran entrebanc, el líder de Solidaritat va tirar d'hemeroteca per apel·lar a la "coherència" de CiU, ERC i ICV-EUiA, que al 1989, amb Jordi Pujol de president de la Generalitat, van aprovar una resolució que afirmava que "l'acatament del marc institucional" resultat del "procés de transició política des de la dictadura a la democràcia" no significava "la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació". La resolució afegeix que Catalunya, "en el moment que ho cregui oportú i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podria incrementar les cotes d'autogovern fins allà on cregui convenient". El PSC hi va votar en contra a través de l'aleshores diputat socialista Luis García Sáez, àlies Luigi , considerat el cervell de la trama de corrupció urbanística del cas Pretòria que també implica ex-alts càrrecs de CiU. El PP no va assistir a la votació.

El 1998, el Parlament va ratificar "el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur" i el març del 2010 es va revalidar "la voluntat d'emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris perquè el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir". SI va venir del bracet del seu militant professor de dret constitucional Hèctor López Bofill, qui va afirmar que no hi ha "qüestions tècniques al·legables" perquè la mesa rebutgi la iniciativa.

Resulta paradoxal que López Bofill s'emparés en el Tribunal Constitucional per defensar la proposició de llei. "Hi ha jurisprudència del TC que reconeix que, tot i tractar aspectes inconstitucionals, és antidemocràtic no sotmetre una iniciativa d'aquestes característiques a la deliberació del ple del Parlament", va afirmar. La pilota és ara a la teulada de CiU. Arribi o no arribi a l'hemicicle, la proposició de llei, que associa exclusivament el dret a l'autodeterminació a la independència i no a la radicalitat democràtica, remourà les indefinides aigües convergents. I, en cas de ser rebutjada, Laporta repetirà l'operació tota la legislatura. Li surt de franc.

A Europa, ERC colla La pressió de SI no només pot incomodar la federació, sinó que trenca el monopoli independentista d'ERC, que ahir ja va donar a entendre que Laporta només busca "publicitat" amb una iniciativa que ells recolzaran però que veuen condemnada al fracàs. Els republicans collen en altres instàncies en què SI no té accés. ERC centra gran part de la seva activitat a Europa en el dret a decidir. Ahir el seu eurodiputat, Oriol Junqueras, va reclamar a la cambra europea a l'alta representant de la Unió Europea, Catherine Ashton, que donés suport a la creació del nou estat del Sudan del Sud després de l'inapel·lable resultat en el seu referèndum d'autodeterminació, però també que es preparés per acceptar una Catalunya independent. El republicà defensa que el dret a decidir s'està erigint, com a Kosovo, com la millor fórmula per resoldre conflictes polítics. "Quan Catalunya, Escòcia o Flandes votin a favor de la independència, la UE haurà de ser coherent i reconèixer ràpidament aquests nous estats, que naixeran per enfortir la UE", va assegurar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT