Publicitat
Publicitat

EL FUTUR ENERGÈTIC

El preu de la llum, la contaminació, la dependència exterior i el subministrament són els principals reptes

Què hem d'estar disposats a acceptar si rebutgem les nuclears

El sistema elèctric espanyol s'alimenta en un 19% de les vuit centrals nuclears que es reparteixen per l'Estat. Tres estan situades a Catalunya, fet que eleva la dependència catalana respecte a l'energia atòmica fins a un 53%.

Els experts afirmen que l'horitzó energètic sense nuclears és possible. Si més no des del punt de vista tècnic. No obstant, hi ha una sèrie de reptes o obstacles que s'han de tenir en compte a l'hora d'analitzar aquesta transició. El debat energètic és una qüestió complexa i no exempta d'interessos. Una bona mostra d'aquesta complexitat és la incapacitat o falta de voluntat dels dos principals partits polítics espanyols, el PSOE i el PP, per acordar un pacte energètic que doti el país d'un full de ruta clar.

A continuació proposem una sèrie de punts indefugibles que s'haurien de tractar en cas d'abordar-se seriosament la transició cap a un model energètic sense energia atòmica.

Subministrament La garantia de subministrament és indispensable

Una característica comuna dels països avançats és la garantia de subministrament elèctric. Això vol dir que els ciutadans hem arribat a acostumar-nos que cada vegada que premem l'interruptor de la llum, aquesta arriba a l'instant. Això és possible gràcies a un sistema energètic evolucionat que va des dels centres de producció a la distribució, passant per les xarxes de transport i les corresponents subestacions elèctriques.

L'electricitat arriba al nostre microones, al carregador de bateria o al televisor i no tenim la possibilitat de saber si correspon a electricitat produïda en una central nuclear, en un cicle combinat, en una placa solar o en un molí de vent (eòlica). El paper de la nuclear és cabdal per garantir el subministrament, però els experts asseguren que podria suplir-se per energies netes. En un model més sostenible l'eòlica i la solar tindrien més protagonisme i rebrien el suport de la biomassa, els cicles combinats, la hidràulica i l'energia geotèrmica quan les condicions meteorològiques fossin adverses (l'eòlica no funciona sense vent ni la solar, sense sol).

Independència La desnuclearització no hauria de suposar més dependència exterior

Un dels principals llasts del sistema energètic espanyol és l'elevada dependència exterior. Si parlem del conjunt del sistema, el 56,5% del consum energètic espanyol correspon als productes petrolífers, provinents majoritàriament del golf Pèrsic. El gas, que concentra el 15,5% del consum, també prové de fora (Algèria n'és el primer proveïdor). Les nuclears, els parcs eòlics, horts solars, centrals de biomassa i altres energies netes produeixen electricitat a Espanya, però també se n'importa de França.

Un nou model energètic hauria de procurar inequívocament una reducció substancial d'aquesta dependència exterior. El cotxe elèctric sembla actualment l'aposta més visible en aquesta direcció, però no pot ser l'única. L'eficiència energètica és la gran assignatura pendent a Espanya.

Impacte econòmic Què estem disposats a pagar els ciutadans per la factura de la llum?

L'executiu liderat per José Luis Rodríguez Zapatero va aplicar una pujada del preu de la llum del 9,8% a principis d'any. I el govern espanyol, tot i l'oposició de les associacions de consumidors i de les petites i mitjanes empreses, ja ha deixat clar que pot no ser l'única pujada de l'any. El motiu és el dèficit tarifari gegantí que suporta el sistema elèctric espanyol.

Aquest dèficit és la diferència entre el preu que paguem amb la factura de la llum i el cost real de la producció elèctrica. La bombolla es va començar a formar el 1997, quan es va iniciar el procés de liberalització del mercat elèctric a Espanya. El govern del PP va idear aquesta fórmula basada en la titularització. És a dir, les elèctriques passaven a cobrar dels bancs (amb l'aval de l'Estat) la diferència entre l'import de la factura i els seus costos. L'executiu havia de tornar progressivament aquests crèdits bancaris, que s'han convertit en una hipoteca amb els bancs que a finals del 2010 se situava en 21.000 milions d'euros.

Aquest és el sobrecost que els ciutadans hauran de satisfer a les seves factures fins al 2013, data en la qual el govern espanyol preveu acabar amb el dèficit tarifari, concepte que incorpora també ajudes multimilionàries a les renovables (7.066 milions d'euros només durant el 2010) i al carbó espanyol (que rebrà 600 milions anuals fins el 2014). Això comportarà una pujada del rebut de prop del 20%.

Avançar cap a un model no nuclear implica un encariment més alt, ja que les instal·lacions atòmiques estan pràcticament amortitzades i produeixen energia barata, a diferència de les seves alternatives. També s'hauria de tenir en compte que el tancament de les nuclears abans del període de vida establert (40 anys) suposaria indemnitzacions per a les elèctriques que en tenen la propietat (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa i EDP).

Renovables Lideratge polític per desenvolupar el sector

Espanya s'ha situat els últims anys com el quart país mundial en potència eòlica instal·lada (per darrere de la Xina, els EUA i Alemanya). Ha estat possible gràcies a l'impuls polític del sector de les renovables a través del sistema de primes. Un sistema que la crisi econòmica ha forçat a retallar substancialment. No obstant, el desenvolupament tecnològic és clau per avançar cap a un horitzó no nuclear i aquest requereix un marc legal que garanteixi als inversors projectes amb viabilitat econòmica.

Emissions L'abandonament nuclear no pot contradir-se amb Kyoto ni amb les directives europees

Un model energètic no nuclear no hauria de contradir-se amb els compromisos amb el protocol de Kyoto ni amb les directives europees. Un consum més alt de combustibles fòssils és la principal amenaça davant d'una eventual apagada atòmica. També s'hauria d'afrontar el tractament dels residus nuclears.

Consens polític Un pacte d'estat per a un llarg recorregut

Sigui com sigui, la transició requeriria un consens polític que fins ara no s'ha donat. Seria un camí d'anys de durada que exigiria pensar més enllà dels cicles electorals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT