Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2011

L'estretor econòmica es fa evident als actes del Govern, marcats a Palau pel fons de competitivitat

Que ens paguin ja els 1.450 milions!

El Sant Jordi institucional més barat de la història (18.000 euros) va tenir poc trellat polític. Sense el brogit i la gentada d'altres anys als jardins del Palau de Pedralbes (i tot sigui dit, sense la sentència del Constitucional al caure), la crème de la crème política catalana que no era de vacances o comprant llibres semblava poc motivada i va protagonitzar un acte un pèl trist i ensopit al Palau de la Generalitat. Artur Mas va imposar austeritat i, un cop acabada la missa de l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach i beneïdes vuit parades de roses d'entitats benèfiques, els representants dels partits (tots llevats de Solidaritat) i els consellers van compartir amb les autoritats eclesiàstiques (ahir molt visibles) un cafè i poca cosa més durant una hora. Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, semblaven, però, retornats a casa fins al punt que ella repartia els croissants i, gràcies a la conversa que oferien el secretari de Presidència, Francesc Homs, el conseller Andreu Mas-Colell i a la seva relaxada agenda, van marxar els últims.

Abans, els polítics havien posat l'accent a reivindicar els 1.450 milions del fons de competitivitat que l'Estat deu a Catalunya. Uns diners que, de ben segur, permetrien el 2012 un Sant Jordi una mica més lluït (sense la pompa d'un estat, no fos cas) si els diners arriben gràcies a complicades negociacions o a remots fronts comuns al Congrés. Mas va fer vots perquè el clima unitari de Sant Jordi es traslladi a la negociació, i el socialista Quim Nadal, que feia parella amb José Montilla a la recepció, insistia, sense rebutjar la petició, que cal evitar "tacticismes". Vaja, que no volia problemes i tampoc que el president escombrés cap a casa. Per això va criticar que recomanés llibres "partidaris", com els de Xavier Trias, Ferran Mascarell o Pilar Rahola.

Protagonisme eclesiàstic

Mentrestant, Jordi Portabella, ahir únic representant d'ERC, intentava treure el cap lligant el fons de competitivitat i les eleccions a Barcelona. Les delegacions d'Unió i el PP, més nodrides malgrat l'absència de Josep A. Duran i Lleida, van obviar el tema i van preferir greixar (encara més) les seves relacions amb l'Església. Més encara tenint en compte que el bisbe havia avisat a l'homilia de les "conseqüències doloroses" de viure sense creure en Déu.

I si Sistach recorria als clàssics inconvenients d'ateus i agnòstics, el PP i Ciutadans també van optar pel seu guió de sempre. Un any més van demanar un Sant Jordi no marcat "per interessos independentistes" i suposades "barreres lingüístiques".

L'arquebisbe no va fer, a diferència del que no s'estava de fer altres anys malgrat que la seva homilia passava desapercebuda, referències a l'actualitat estricta. A l'hora del cafè hi havia més premsa que convidats (oficialment eren un centenar), però Nadal, gat vell i també escaldat, va trobar un moment i un racó per endur-se el conseller de Sanitat, Boi Ruiz i, ell sense defugir l'actualitat, consolar-lo i receptar-li calma en ple temporal de retallades.

La majoria d'assistents a la recepció es van trobar al cap d'una estona davant la façana de la Passió de la Sagrada Família. El Govern va veure en la catàstrofe del Japó un motiu per accentuar la solidaritat i enfortir els llaços sentimentals (i de passada, per què negar-ho, comercials i turístics) amb aquest país. L'homenatge, molt pensat pel format televisiu, va consistir en diverses actuacions artístiques, algunes que intentaven sumar elements de la cultura japonesa i la catalana, i va acabar amb els discursos de l'ambaixador del Japó a Espanya i de Mas, que es van rematar amb el Cant dels ocells .

Després que l'ambaixador, anant per feina, no s'estigués de recomanar els productes del Japó i donés fe dels controls de seguretat alimentària, el president va enaltir els valors del país nipó i la capacitat per sortir-se'n. "Aquesta valentia i aquesta tenacitat, aquesta capacitat d'emprendre i sobreposar-se davant l'adversitat són les que ens calen avui per fer front a les dificultats socials, humanes i econòmiques que se'ns plantegen", va afirmar. Si els 1.450 milions de la discòrdia no arriben, però, Catalunya es pot assemblar més a Grècia que al Japó.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT