LA REFORMA D'UN TRIBUT POLÈMIC
Crònica 21/12/2010

Queden deu dies d'impost de successions

Els experts veuen assumible que el Govern prescindeixi de l'impost de successions perquè l'impacte econòmic serà reduït i, en canvi, tindrà un gran impacte. CiU assegura que no es farà enrere.

àlex Font Manté
3 min
GeneralitatAhir, Generalitat

BarcelonaA partir del proper 1 de gener, cap hereu tornarà a pagar el que queda de l'impost de successions. Durant els últims mesos, i també durant la campanya electoral, CiU s'ha compromès a suprimir aquest tribut i ara el partit nacionalista assegura que no es farà enrere malgrat l'elevat deute de la Generalitat.

Ahir, Artur Mas es va comprometre al Parlament a equiparar l'impost de successions i donacions al de les comunitats autònomes que tenen una fiscalitat "més favorable". L'objectiu, va dir Mas, és eliminar "qualsevol discriminació entre Catalunya i la resta de l'Estat". Actualment, hi ha comunitats, com el País Basc, Madrid i el País Valencià, on no es paga aquest tribut.

Retroactiu

El compromís de CiU és modificar la legislació actual durant el primer any de mandat. El nou impost de successions s'aplicarà amb caràcter retroactiu a partir de l'1 de gener del 2011. Per tant, a partir d'aquesta data cap persona que cobri una herència a Catalunya -sigui quin sigui el grau de parentiu amb el desaparegut- no haurà de pagar per cobrar-la. De fet, només haurà de pagar un 0,1% perquè és una competència estatal i les comunitats autònomes poden apujar-lo o abaixar-lo, però no eliminar-lo completament. En qualsevol cas, és una supressió de facto .

Ara fa un any, la Generalitat -empesa per la pressió social- ja va reformar l'impost de successions i donacions. Totes les herències inferiors als 275.000 euros ja no han de pagar-lo. "S'ha notat una baixada molt important en el pagament dels patrimonis petits i mitjans", confirma Anabel Morcillo, professora de Dret Tributari d'Esade. Segons la Generalitat, la reforma alliberava del pagament de l'impost el 94% dels hereus. En el seu dia, el tripartit no va voler ampliar la supressió a tots els hereus perquè considerava que l'impost de successions afavoria el repartiment de la riquesa. "Era una decisió política", diu Morcillo.

Recaptació "poc important"

Els experts consideren que la supressió d'aquest impost és assumible perquè és "quantitativament poc important". Durant el 2009 (l'últim any amb el pressupost ja liquidat ), Catalunya va ingressar 991 milions d'euros per l'impost de successions, un 2,7% del pressupost de la Generalitat. A més, després de la rebaixa aplicada l'any passat, els ingressos per successions haurien seguit minvant. Segons dades a les quals ha tingut accés el diari ARA, el 2010 s'hauran ingressat uns 700 milions d'euros, el 2011 al voltant de 400 milions i, el 2012, pràcticament 360 milions (un 1,8% dels ingressos totals de la Generalitat), xifres molt similars a les que manté el Govern en funcions.

Avui dia, Catalunya deu 30.300 milions d'euros i és l'autonomia més endeutada, segons el Banc d'Espanya. Juntes, la segona i la tercera comunitat -País Valencià i Madrid, respectivament- deuen menys diners que Catalunya. Tot i així, com que els ingressos per successions anaven baixant, els experts creuen que a CiU aquesta decisió no li sortirà cara i que, en canvi, tindrà un gran impacte. En qualsevol cas, atès que es tracta d'una promesa, a CiU no li quedarà "més remei" que suprimir l'impost sigui quina sigui la situació de la Generalitat, segons va confirmar ahir Antoni Fernández-Teixidó, el seu responsable econòmic.

Impopular

L'impost de successions s'ha convertit en els últims anys en un impost impopular. El fet d'haver de pagar com a conseqüència de la mort d'una persona estimada generava malestar entre els contribuents, segons confirma Anabel Morcillo. La professora d'Esade assegura: "La gent estava més empipada quan havia de pagar successions que quan li tocava abonar l'impost de patrimonis". Aquesta taxa grava els béns dels contribuents i els seus partidaris la defensen perquè, igual que el de successions, té l'objectiu de redistribuir la riquesa.

stats