Publicitat
Publicitat

Anàlisi

Els experts dubten que faci més eficient l'administració

Quin és l'efecte real de reduir els alts càrrecs?

Catalunya és el país europeu amb menys treballadors al sector públic, però això no ha evitat que s'hagi estès l'opinió que cal retallar-ne encara més el nombre, especialment pel que fa als alts càrrecs. Així, el nou Govern ja ha començat a concretar com aplicarà aquesta promesa electoral de CiU, tot i que els experts desconfien de l'efecte pràctic d'aquestes mesures.

1.
La reducció del nombre d'alts càrrecs és una mesura rellevant?

Molt de simbolisme i poc efecte pràctic. Així és com els experts descriuen la reducció del 23% del nombre d'alts càrrecs. El catedràtic de ciència política i de l'administració de la UAB Xavier Ballart recorda que "tots els governs diuen que reduiran càrrecs quan entren" i el doctor en el mateix àmbit i professor de la UPF Raimundo Viejo desconfia que la mesura es mantingui tota la legislatura i pensa que "després pot anar-se ampliant" l'executiu.

Els experts accepten, així, que la reducció és una "política d'impacte", però el mateix Viejo apunta que "el volum de recursos de personal de confiança és ridícul en comparació amb el de l'administració". Un altre doctor en ciència política i de l'administració de la UAB, Joaquim Brugué, hi posa xifres: s'han eliminat 41 càrrecs "d'una administració que frega els 150.000 empleats" i "la reducció prevista de 3 milions d'euros s'ha de contraposar a un pressupost que, per al conjunt del sector públic de la Generalitat, arribava als 40.000 milions l'any 2010".

2.
A què respon aquest aprimament de l'administració?

Pel catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo aquesta mesura és una declaració d'intencions, ja que "Mas vol enviar el missatge a l'administració i a la ciutadania que hi haurà contenció en la despesa". De fet, segons Ballart, l'aprimament "s'ha fet per pressió externa, per satisfer els empresaris, que diuen que hi ha molta ineficiència". Un fet que respondria "a la lògica liberal del Govern, que té com a objectiu reduir el dèficit públic reduint personal i no incrementant recursos" amb reformes fiscal, afirma Viejo.

3.
La reducció d'alts càrrecs farà més eficient l'administració?

Els experts coincideixen a afirmar que la mesura encara tindrà menys efecte en la millora del funcionament de l'administració, i fins podria ser contraproduent. Josep Maria Reniu, director dels estudis de ciència política i de l'administració de la UB, ho té molt clar i assegura que "qui fa funcionar l'administració són els alts càrrecs, i cal gent preparada per realitzar aquesta feina". "Són els que manen de veritat i, si se'n retalla el nombre, el govern pot quedar coix", avisa.

Malgrat que sovint es compara l'eficiència del sector públic i el privat, Brugué recorda que, "a l'hora de dissenyar la cúpula directiva d'una organització, l'important no és el nombre d'efectius, sinó la qualitat de les persones que la integren i la coherència entre les estructures que es generen i els objectius que es pretenen aconseguir". Segons Viejo, a més, "la sobrecàrrega de responsabilitats en àrees grans" pot perjudicar-ne la direcció i "impedir que els seus treballadors es vegin forçats a modernitzar-se", i titlla de "prejudici ideològic" creure que menys alts càrrecs signifiqui més eficiència.

4.
Se'n poden veure afectades les polítiques socials?

"Ens hauríem de preguntar si la reestructuració de càrrecs (més que no pas la reducció) afectarà allò que fa la Generalitat", proposa Brugué, que afegeix un exemple: "No és gens significatiu el fet que, amb la reducció del departament de Medi Ambient i Habitatge, tinguem un conseller menys. En canvi, és important veure com quedaran les polítiques per la sostenibilitat en la nova estructura. Això encara no ho sabem". Tanmateix, Viejo tem que amb la retallada "es poden veure afectades les àrees d'igualtat de gènere, participació o medi ambient" i assegura que "el difícil és reduir dèficit mantenint els elements d'una democràcia de qualitat".

5.
Quina és la reforma que li cal a l'administració pública?

Diversos experts coincideixen que falta una política d'incentius per als funcionaris, que tenen un "sostre de vidre" per sobre del qual no poden ascendir. Així, Ballart creu recomanable "promocionar els millors funcionaris o personal laboral perquè liderin les direccions generals de caràcter més tècnic o administratiu", en lloc de col·locar-hi perfils polítics, com ja passa a Madrid. També aposta per fer més transparent l'administració.

En general, però, el que es reclama són reformes profundes i no canvis simbòlics com la retallada d'alts càrrecs. "És difícil", admet Requejo, però cal mesures que incentivin "més flexibilitat, menys funcionaris permanents, més reciclatge i primar la meritocràcia per sobre de l'antiguitat". "Des dels anys 80 s'han reconvertit alts càrrecs en funcionaris", denuncia el catedràtic.

Finalment, Brugué reivindica que "l'administració, durant els darrers 20 anys, ha guanyat molt en eficiència", tot i que calen canvis. Així critica que "és massa segmentada" i "dividida en multitud d'àmbits que haurien d'aprendre a treballar plegats", però també que "la desconfiança en les persones que hi treballen" provoca una "proliferació de controls" que generen "bona part de les rigideses i lentituds de l'administració". Igualment, afegeix que "sabem fer coses concretes relativament bé, però no som prou intel·ligents per donar respostes integrals davant problemes d'una enorme complexitat".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT