Publicitat
Publicitat

El Govern insta a no "entorpir un país"

Quin és el límit?

Els drets dels treballadors a fer vaga xoquen amb els interessos dels ciutadans. El Govern entén que encara que es tracti d'una reivindicació laboral legítima, si acaba entorpint el país, s'hi han de posar límits.

Quan els sindicats d'Aena van anunciar ahir la convocatòria de vaga en dates claus de Setmana Santa i de vacances d'estiu, molts ciutadans devien recuperar la imatge de col·lapse als aeroports. El precedent dels controladors aeris en ple pont de la Puríssima -en aquella ocasió va ser una vaga encoberta, sense anunci previ- va obrir el debat sobre la legitimitat que tenien un grup reduït de treballadors de condicionar el desplaçament de milers de ciutadans, una preocupació que s'actualitza. Quin és el límit del dret de vaga? Fins a quin punt el dret dels empleats a expressar una reivindicació laboral pot vulnerar el dret dels consumidors, per exemple, a la mobilitat? ¿És necessari que s'estableixin fronteres que seria convenient no superar?

El portaveu del Govern, Francesc Homs, no va defugir el debat. "Si és una reivindicació laboral legítima que acaba entorpint un país sencer, s'hi hauria de posar un límit -va expressar Homs ahir davant de la premsa-. Catalunya és un destí turístic de primer ordre i aquest tipus de plantejaments, en un moment com aquest, s'haurien de repensar".

Trobar l'equilibri entre dos drets confrontats (el dels treballadors i el dels ciutadans) no resulta senzill. "Des que disposem d'un sistema democràtic hem intentat regular-ho i no ens n'hem sortit", apunta Jordi Garcia Viña, professor de dret del treball de la Universitat de Barcelona (UB). La vaga és un dret constitucional. Els serveis mínims -fixats per l'administració- fan possible que, davant una aturada laboral, els ciutadans en resultin menys afectats. "És abusiu fer un mes de vaga? No hi diu enlloc. No hi ha un límit objectiu", admet Garcia Viña, que entén que la voluntat dels empleats de buscar la màxima repercussió és "una opció molt legítima".

El docent de la UB entén que fixar uns serveis mínims elevats significaria "desnaturalitzar la vaga". Per tant, Garcia Viñas considera que una aturada com la que plantegen els sindicats d'Aena obre un debat amb derivades ideològiques: "Davant d'aquests situacions ens preguntem a qui hem de perjudicar menys, als treballadors que fan vaga i volen exercir aquest dret o als consumidors, que en poden resultar afectats. I ja sabem que és difícil demanar sacrificis a la societat".

Albert Juan, advocat del departament jurídic de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), comparteix amb Garcia Viña la complexitat de fixar un límit al dret de vaga, però entén que la mesura dels sindicats se situa en un llindar perillós. "Èticament no és el més correcte, sobretot si tenim en compte la situació de crisi que vivim, i l'afectació sobre els consumidors i els sectors empresarials", raona l'advocat, que recorda que, en aquest cas, la responsabilitat del conflicte és compartida entre treballadors, Aena i el govern central. L'OCUC subratlla que als ciutadans se'ls ha de garantir la informació i la possibilitat de trobar alternatives.

Els sindicats es defensen

"El punt d'equilibri entre els dos drets, el dels treballadors i el dels ciutadans, són els serveis mínims. No som partidaris de fer un mal ús de la vaga. Volem vagues legals", puntualitza Dolors Llobet, portaveu de CCOO a Catalunya. I la representant sindical recorda la necessitat de pactar-los "fora d'un escenari de conflicte". "És impensable que hi hagi una vaga sense perjudicis per als ciutadans. Una vaga que no té repercussió no és una vaga", comenta Camil Ros, secretari de política sindical de la UGT. Ros detalla que una aturada anunciada amb prou antelació "s'empara en el marc regal" perquè garanteix informació als ciutadans i permet obrir una negociació entre les dues parts.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT