Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO INCERTESA

Què té Berlusconi per seduir tant temps

Cinc personalitats de la cultura i de la política italianes analitzen els motius pels quals el Cavaliere s'ha mantingut en la primera línia de la política des de fa 17 anys

Com és que Silvio Berlusconi ha fascinat els italians -o una bona part- des del 94? Com és que aquest personatge amb casos pendents per prostitució de menors, relacions amb la màfia o corrupció de jutges ha guanyat tres eleccions? La resposta és complexa. Cinc personalitats destacades de la cultura i la política del país ens donen les claus per entendre-la. En primer lloc, ens recomanen fer un viatge en el temps cap a la Itàlia de principis dels 90. Un país comunicat pel cas Mani pulite que va posar al descobert una xarxa escandalosament gran de corrupció, en què estaven implicats els principals partits polítics i grups empresarials. Enmig d'aquella situació, Berlusconi, un empresari que havia fet fortuna amb els mitjans de comunicació, va saltar a l'arena política amb una carta de presentació contundent: ell no era un polític. De fet, ha rebutjat aquesta paraula fins fa pocs mesos. Es considera un emprenedor i va prometre que volia fer créixer Itàlia, com les seves empreses. Amb una esquerra dividida i un control gairebé absolut dels mitjans, ha estat en la primera línia de la política durant 17 anys i ha aconseguit formar el govern més llarg de la història d'Itàlia, del 2001 al 2006. Analitzem les claus d'un dels personatges amb més interrogants de la història política recent.

Andrea Camilleri

El veterà escriptor sicilià és contundent quan parla del primer ministre italià: "Berlusconi ha reflectit el pitjor d'Itàlia. Ell representa la voluntat d'arribar a la meta a qualsevol preu, de no respectar les lleis, té un estil polític basat en la falta de l'estat que molts italians comparteixen. El més graciós és que sempre s'ha presentat a ell mateix com la renovació després d'una època de corrupció". Per Camilleri, l'èxit que Berlusconi ha recollit en els últims anys s'explica sobretot pel control que té dels mitjans de comunicació: "L'opinió pública italiana, en un 80% dels casos, es forma a través de la televisió, i ell l'ha controlat durant anys. No cal dir res més".

Ezio Mauro

"El seu talent personal li va permetre construir un partit del no-res i un cop ho va fer es va dedicar a simplificar la política", explica el director de La Repubblica, un dels principals diaris italians. "Berlusconi ha convençut els italians que no és un polític i així, amb tots els diners que té, ha anat comprant poder. En aquests moments ell concentra tots els poders de l'Estat: l'econòmic, el polític, el mediàtic... i ho controla tot". Mauro lamenta que després de 17 anys en què Berlusconi ha estat en la primera línia política, dins i fora del govern, "el que ha aconseguit ha estat rebaixar la imatge d'Itàlia fins als pitjors estereotips".

Marco Castelnuovo

"Al principi de la seva carrera política, Berlusconi va vendre un somni: ser com ell. El que ell havia fet als anys 80 era com un somni per a molts italians: era un home que s'havia fet a ell mateix, que tenir molts diners, molt poder, èxit amb les dones..." explica Castelnuovo. Per aquest periodista, "Berlusconi representa molt bé una bona part dels italians: aquells que deixen sempre la feina per l'endemà, els que estafen, els que fan els ulls grossos amb les trampes, són aquests els que li han donat tres majories i li han servit per estar en primera línia política durant 17 anys". A més, Castelnuovo destaca que la falta d'un partit d'esquerres hegemònic que plantés cara al Cavaliere ha ajudat a entronitzar-lo. "L'alternativa mai ha estat creïble però finalment, al cap de 17 anys, s'ha destapat que Berlusconi era un bluf".

Giovanni Sartori

Per aquest prestigiós analista polític que fa anys que és testimoni de l'escenari italià, Berlusconi deu el seu èxit polític a dos fets: els mitjans de comunicació i la falta d'alternativa. "Ha conquistat totes les televisions al llarg de 17 anys i així ha aconseguit crear un país desinformat i proberlusconià". D'altra banda, diu, hi ha "el problema de l'esquerra. Els seus adversaris són una nul·litat, ara més que mai, i no han sabut presentar-se com a alternativa vàlida".

Benedetta Tagliabue

"Els italians van veure, l'any 1994, algú que no era un polític, era un emprenedor i era un triomfador i van confiar en ell. La clau del seu èxit és la situació desastrosa d'aquella Itàlia", explica aquesta arquitecta. Amb una frase resumeix el que molts italians han pensat durant anys: "Com que ell tenia molts diners, estaven convençuts que no robaria de la hisenda pública, com havien fet tants dels seus predecessors. El problema és que ara, 17 anys després, s'han adonat que els ha utilitzat per als seus propis interessos". Tot i això, Tagliabue assegura que cal diferenciar entre el Berlusconi polític i l'home. "Ell com a polític ha estat molt egoista i el resultat final ha estat negatiu però el seu èxit professional ha estat únic. Ha estat un dels italians més capaços de la història i, per tant, no podem dir que ell és el pitjor d'Itàlia perquè ha tingut unes grans capacitats". Per aquesta arquitecta establerta des de fa anys a Catalunya, "la seva imatge actual està molt desprestigiada per tots els escàndols sexuals, però això és la seva vida privada i no està bé utilitzar-la per destrossar-lo políticament".

Més continguts de