Quinze anys, 55 captiveris i dos casos per resoldre

Barcelona.El segrest de dos cooperants espanyols i una italiana que es va produir dissabte a la nit a la localitat algeriana de Rabuni se suma a una llista negra que ha anatin crescendoen els últims anys, especialment pel que fa a voluntaris de l'Estat. Tan sols nou dies separen el rapte d'Enric Gonyalons i Ainhoa Fernández del de la catalana de Metges Sense Fronteres Montserrat Serra i la seva companya madrilenya Blanca Thiebaut a Kènia, a uns cent quilòmetres de la frontera amb Somàlia. I tot això quan a la memòria col·lectiva encara està molt present el segrest per part d'Al-Qaida dels tres cooperants catalans d'Acció Solidària a Mauritània, que va durar 267 dies. El voluntariat espanyol ha estat durament colpejat amb 55 cooperants segrestats en els últims 15 anys.

El rapte de Gonyalons i Fernández arriba tot just enmig del desconcert del segrest de les dues cooperants de Metges Sense Fronteres, del qual es coneixen pocs detalls. Fonts de l'exèrcit somali apunten que podrien ser encara a Somàlia. També se'n desconeix l'autoria, ja que la milícia radical islàmica Al-Shabaab, vinculada a la xarxa terrorista Al-Qaida, va negar la setmana passada en un comunitat que fos la responsable del captiveri.

Interessos polítics i monetaris acostumen a ser els mòbils dels segrestos. Els grups de rebels, guerrillers o organitzacions com Al-Qaida han convertit els participants en projectes humanitaris en el blanc perfecte per pressionar països i atemorir organitzacions que consideren una amenaça. Tot i que els últims quatre segrestos s'han produït a Algèria, Kènia, Mauritània i Somàlia, també Colòmbia i el Brasil van ser escenari de segrestos a ciutadans espanyols entre el 1998 i el 2001. Actualment hi ha al voltant de 1.400 cooperants espanyols repartits en poc més de 60 països i uns 200 estan desenvolupant la seva tasca en països en guerra.

El captiveri més llarg

Els islamistes radicals tornen a ser ara els principals sospitosos del segrest que es va produir dissabte. De fet, el segrest més llarg que ha perpetrat l'organització terrorista va ser el d'Alícia Gámez, Albert Vilalta i Roque Pascual, els tres cooperants de la caravana de Barcelona Acció Solidària que va ser assaltada a punta de pistola el novembre del 2009. Gámez va ser alliberada tres mesos després, però els seus dos companys van estar nou mesos en mans dels terroristes.

El govern espanyol va imposar la llei del silenci per evitar el fracàs de les negociacions mentre a Barcelona es feien concentracions setmanals per reclamar l'alliberament. La fi del segrest va arribar amb l'extradició d'un pres de Mauritània a Mali condemnat per participar en el segrest, tot i que també es va especular amb el pagament de vuit milions d'euros als segrestadors.