Publicitat
Publicitat

Ramon Bagó: "És una vergonya que no hi hagi més impostos per als rics"

Perfil Ramon Bagó i Agulló (Calella, 1934) continua presidint als 78 anys el hòlding hoteler i de distribució Serhs, nascut com a cooperativa el 1975, que avui té 2.800 treballadors i projecció internacional, sobretot al Brasil, on ara obren hotel a Sao Paulo. Va ser alcalde de Calella (1979-1991), director general de Turisme i president del Consorci Hospitalari de Catalunya. Presumeix de l'aposta del grup per la tecnologia i d'un model d'empresa que cuida els treballadors, molts dels quals en són socis.

¿Sortirem de la crisi?

Hi havia gent que deia que la prosperitat seria eterna i ara diuen que la crisi no s'acabarà mai. I trigarà, però s'acabarà. Tu que ets jove encara veuràs una altra crisi.

¿El turisme aguanta?

L'any passat ens va salvar el turisme estranger, sobretot el rus, i aquest any passarà el mateix. Als russos els va bé Catalunya perquè busquen també tema cultural i excursions, i es van focalitzant a Barcelona. També ens ha afavorit el cacau a Egipte.

¿És l'únic que va bé de la nostra economia?

Això i les exportacions d'aquests atrevits industrials catalans que estan obrint mercat a Europa i Amèrica. La resta està fet un desastre. ¿Recordes quan ens deien que els bancs d'Espanya eren tan potents? Es van ajuntant i en cada fusió 600 persones van al carrer. I Bankia no cau perquè és com el Reial Madrid: no pot caure. La majoria de bancs estan molt fotuts. La gent es queixa que els bancs no donen crèdits, però els necessiten ells, pobrets.

No sé si tothom els veu pobrets...

Han sigut culpables. Haurien d'haver posat seny. Havien de donar calés només amb la seguretat que els hi podien tornar, i en van donar a tothom.

¿En què nota més la crisi?

Costa moltíssim cobrar. Nosaltres distribuïm als bars, i ara n'hi ha que els hem hagut de posar en prepagament. Han de pagar al comptat, i de vegades el camió torna mig ple perquè no paguen. I clients que van bé i són potents abans en gastaven quatre i ara en gasten un, perquè no tenen consum. La gent ha frenat, els uns per necessitat vital i els altres perquè estan espantats. ¿Tu saps els hotels de l'interior de Catalunya que estan tancant?

Vostè té negocis al Brasil i allà creixen, oi?

El Brasil va bé però la moneda ha pujat massa, i no exporten res. Nosaltres hi estem molt bé des de fa 14 anys. Ara estem mirant de fer coses a Sao Paulo. El gran avantatge que té el Brasil és que a causa de les polítiques que va fer Lula es va incorporant a la classe mitjana molta gent contínuament, i això crea un increment de consum.

¿Veurem turisme de més qualitat aquí?

M'agradaria dir que sí, però estem molt supeditats a l'ambient. Tu al mercat no li pots imposar res. Li has de donar el que et demana, i avui en dia està destrossat. El turisme industrial arriba a gent que no té diners. En mesos baixos has de vendre pensions completes a 15 euros el dia.

¿I per què està en contra de la taxa turística, que n'apujaria el nivell?

Sempre hi he estat en contra perquè és injusta. Estic d'acord que la gent que es beneficia del turisme pagui una taxa, però no els hotels sinó tothom, perquè potser en treu més del turista la joiera del costat. Estic a favor de posar una taxa a tota l'activitat comercial del poble, però la taxa només als hotels és injust i és arcaic.

Expliqui'm la història de la seva cooperativa, del Grup Serhs.

La vam crear el 1974 amb 750.000 pessetes, i tenim un capital social de 100 milions d'euros. No hem deixat mai de repartir beneficis i tenim 1.600 socis, el 40% dels quals són treballadors. Hem tancat aquest any amb un 8% més de vendes i amb un 5% més de beneficis, que és un exitàs, i ho dec a una gent que es trenca l'esquena i que és molt bona, collonuda. Els negocis els fan els treballadors. Els tinc un respecte enorme. Aquí fem barbaritats perquè el treballador treballi a gust. Tenim molt avançat tot el tema de la conciliació familiar amb la feina. L'objectiu és que la gent que fa pujar aquesta casa hi estigui a gust.

També són a FemCat. Què ha passat a Spanair?

És una vergonya però som incapaços de fer cap sacrifici per tirar el país endavant. Encara ens dura la influència dels fenicis, comerciants i vividors. Tenim una burgesia molt embolicada amb interessos econòmics a Madrid i amb el centralisme. A Spanair ens han fotut tots els entrebancs que et puguis imaginar. Es veu que tots els nacionalismes són tots dolents menys l'espanyol. Aquest sí que és bo. Els altres tots creen divisió! Tenim un país collonut però falten pebrots.

¿Tindrem el pacte fiscal?

M'agradaria, però no ens el donaran pas. El que voldria és que si no el donen tinguem una reacció potent.

¿Vostè ha sigut pujolista?

Molt. Hi tinc molt bona amistat i en sóc un fan. És pencaire, honest, té sentiment de país i té un gran nivell. Sap molt de tot.

¿I el president Mas?

Ha guanyat molt. S'ha fet un polític potent i ha agafat el bou per les banyes, que no és fàcil.

Vostè, que té 2.800 treballadors, ¿com veu la reforma laboral?

Les empreses que no tinguin clar que el més important són els treballadors estan fotudes. D'aquí uns anys no hi haurà ningú que només treballi pel sou. A les persones bones de veritat o se'ls ofereix un projecte engrescador, en què hi han de participar de veritat, o amb el sou no en tindran prou. Això de l'amo i el treballador s'ha acabat. Treballador i empresa han de ser una sola cosa.

¿I com es fa?

T'has d'envoltar sempre de gent que en sàpiga. Si tu estàs content, si creus en el projecte i t'hi trobes integrat i disfrutes, no necessites plegar a les sis per passar-t'ho bé. Jo he creat una estructura horitzontal, en què la gent tingui poder i responsabilitat: en aquest tema decideixes tu. És molt millor que en lloc de pensar un pensin tots.

¿I mesurar la productivitat?

Cal anar convertint el fix en variable, perquè el que no és de justícia és que, si tu ets un pencaire i tens interès i m'aportes idees i aquell es fot a dormir tot el dia, cobreu igual! De la mateixa manera, i per justícia social, a qui hi fot el coll l'hem de premiar, i a qui fot el ronso l'hem de fer fora.

¿El copagament sanitari el veu bé?

Només si és molt selectiu. El que no s'hi val és que la gent que té una renda baixa hagi de pagar. En això hi estic en contra totalment. En això sóc molt comunista. Joaquim Nadal sempre diu que sóc el menys convergent dels convergents. ¿Aquesta crisi per què et penses que existeix? Perquè hi ha mala distribució de la riquesa.

¿Crearia més impostos per als rics?

I tant! És una vergonya que no els en posin! El repartiment dels diners és injust. No pot ser que un tio no arribi a mil euros i a un altre n'hi donin quaranta milions. Estic molt indignat quan veig la injustícia que hi ha en aquest món. Si no vigilem acabarem com aquests països en què hi ha quatre rics i els altres es foten de gana.

¿I això que els joves viuran pitjor que nosaltres?

Quan em diuen això em faig un tip de riure. Els que vam passar la postguerra sí que les vam passar magres. El que els nanos han d'entendre és que si abans eres de Badalona i anaves a treballar a Barcelona, ara ets de Badalona i aniràs a Stuttgart o a Berlín.

¿Té nas per al negoci?

No. He sigut un pencaire i prou, i amb molta sort. La gent no hi creu, però jo sí perquè n'he tingut molta.

¿El seu pare el va veure prosperar?

Va morir jove. Em sap greu, perquè ni va arribar a veure que vaig ser alcalde de Calella. El que més m'omple és el que he pogut anar fent per al país, tot i que m'ha portat problemes.

Parlant de problemes, se l'ha acusat de tràfic d'influències per haver sigut president del Consorci Hospitalari i tenir una empresa que té concessions en hospitals.

No he fet mai res que no sigui legal. El Consorci feia un concurs però qui ho decidia era cada hospital. M'ha emprenyat que es diguin falsedats pel que pot arribar a pensar la gent que no sap res, però jo l'única cosa que tinc és l'honestedat. Hi ha gent que me la té jurada.

¿Parla massa clar per haver sigut polític?

Per això vaig deixar la política. Vaig tenir algunes polèmiques per frases tretes de context o per dir el que pensava, com ara que m'agradaria que Catalunya fos un país diferent d'Espanya.

Té sentit de l'humor...

És que si no estaries emprenyat tot el dia, perquè no hi ha dret amb el que està passant.

¿Com és que treballa tant?

Si treballar ho consideres com un fet pejoratiu, no he treballat mai. Sempre m'ho he passat bé. Em fotran fora aviat, perquè començo a fer nosa, però si no ho fan seré com el d'aquella pel·lícula de Van morir amb les botes posades .

Expliqui'm el seu horari, als 78 anys.

Em llevo a dos quarts de set i me'n vaig a caminar una hora, uns sis quilòmetres. Va molt bé, perquè ordenes mentalment tot el dia i ets capaç de donar prioritat a les coses més importants. Arribo al despatx a dos quarts de deu i hi estic fins a les dues. Dino a casa, faig una becaina, vinc a les cinc i me'n vaig a les vuit. Em trobo molt bé, perquè el que mata més de la feina és el dia a dia i jo ja m'ho he tret, això.

¿Té temps per als néts?

Del que estic més orgullós és de la meva família. És molt ben parida. Els fills m'han sortit molt bé, i l'èxit de tot això és de la meva dona. Ells mateixos ho reconeixen, perquè jo era un tou. Jo ho hagués destrossat tot, però ella ha sigut un Kàiser. Sovint som 25 a dinar a casa, perquè tinc sis fills i dotze néts. Fem molts Nadals durant l'any.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT