EL DICCIONARI DE L'ANY
Crònica 30/12/2011

El 2011 en 50 conceptes

Un repàs dels 50 conceptes clau de 2011 de la A a la Z: D'Amaiur a Zapatero, passant per l''e.coli', la Jennifer i el Hierro

Joan Serra / Sílvia Marimon
23 min
EL FINAL D'ETA  ETA ha fet aquest 2011  el primer pas per desaparèixer del mapa basc.

Ens hem esglaiat per un tsunami que va disparar l'alerta nuclear al Japó, ens ha colpejat la sang freda d'Anders Breivik per assassinar un centenar de noruecs, ens hem acomiadat del talent d'Amy Winehouse, Steve Jobs i Santi Santamaria, i hem estat pendents de si es disparava la prima de risc mentre Europa sencera s'entregava al 'matrimoni' format per Merkel i Sarkozy. Però el 2011 també hem après que l''E. coli' és un bacteri letal, que una relació en un hotel pot frustrar carreres polítiques d'alta volada, com la de Dominique Straus-Kahn, i que a la monarquia hi ha ovelles negres que semblaven gendres exemplars. Amb la dictadura blaugrana imposant-se als estadis de mig món, han caigut cacics i enemics públics, com Gaddafi i Bin Laden. La crisi no ens ha ofert cap treva, però hem respirat alleujats per la fi d'ETA. I ja ens espera el 2012.

A

Amaiur

Després de l'anunci d'ETA de deixar definitivament les armes i de l'esclat de Bildu en les últimes eleccions municipals -va obtenir l'alcaldia de Sant Sebastià i la Diputació de Guipúscoa-, Amaiur ha completat la transformació del mapa polític a Euskadi durant el 2011. La coalició materialitzada entre Aralar i els partits que formen Bildu -l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i Alternatiba- va aconseguir uns resultats històrics en els comicis generals: set escons al Congrés dels Diputats. Des del 20 de novembre Amaiur discuteix al PNB l'hegemonia de la veu basca a Madrid. Però els set diputats no li serviran per disposar de grup propi al Congrés. Els vots del PP a la mesa li van barrar el pas i van conduir la formació al grup mixt. Enfortida pels resultats, l'esquerra abertzale ja pensa en l'objectiu de governar a Euskadi el 2013, una possibilitat que resultava una utopia un any enrere.

Adrià, Ferran

Ferran Adrià ha tancat aquest any la seva obra mestra, El Bulli. El restaurant, que ha estat l'epicentre de la transformació culinària i que va projectar el xef català a escala internacional, va deixar d'encendre els fogons el 30 de juliol. Adrià no ha amagat mai el motiu que va impulsar-lo a prendre la decisió: la frustració que representava no poder atendre totes les reserves que acumulava el restaurant. El comiat Adrià, però, no és definitiu. A la cala Montjoi hi naixerà a partir del 2014 la Bulli Foundation, un centre de creació sobre el món de la cuina i la gastronomia que el xef més elogiat està gestant. El pes de les estrelles deixaran pas al repte de la innovació, i a les conferències, des de Colúmbia fins a Berkeley. S'inventa un nou Adrià.

B

Boi Ruiz

El conseller de Salut, Boi Ruiz, procedent de la patronal sanitària La Unió, ha capitalitzat el rebuig per les retallades aplicades per la Generalitat, que han tocat de ple tots els treballadors públics. L'home escollit per Artur Mas per comandar la transformació del sistema sanitari ha encès els ànims de professionals i usuaris després d'aplicar una tisorada que ha obligat a tancar quiròfans i plantes d'hospitals. Amb gairebé 1.000 milions menys a la caixa, la conselleria de Salut s'ha centrat aquest 2011 a aplicar mesures d'estalvi, que han engreixat les llistes d'espera. Els metges fins i tot van convocar una vaga de dues jornades per mostrar el seu malestar.

Amb Boi Ruiz també s'ha actualitzat el concepte de copagament. A Catalunya el Govern farà pagar un euro per medicament prescrit fins a un màxim de 61 euros anuals, un tribut que de moment hauran d'abonar tots els ciutadans, des de pensionistes fins a pacients crònics. No serà l'únic canvi que es concretarà el 2012. El Govern també descentralitzarà l'Institut Català de la Salut (ICS) en societats filials amb l'argument d'aconseguir una gestió més eficient de la sanitat pública.

Botella, Ana

José María Aznar va deixar pas a Mariano Rajoy, però la seva influència al PP continua intacta. El seu últim triomf -el del discurs que combina ultraliberalisme econòmic i espanyolisme desacomplexat- és l'arribada d'Ana Botella a l'alcaldia de Madrid. La dona de l'expresident del govern central es va convertir dimarts en la primera alcaldessa de la capital espanyola, després de rellevar Alberto Ruiz-Gallardón, nou ministre de Justícia. Amb majoria absoluta del PP al consistori, Botella agafarà el timó de Madrid amb la necessitat de corregir l'elevat deute que arrossega l'Ajuntament. Ha arribat el torn de la primera dama.

'Banc dolent'

La crisi ha introduït aquest any un nou concepte: banc dolent . És el terme utilitzat per designar les noves entitats que agrupen els actius tòxics de caixes i bancs, bàsicament l'estoc d'habitatges acumulat pel món financer. Aquests actius, que computen en els balanços, s'han convertit en un maldecap per a les entitats i per això volen externalitzar-los. El govern espanyol és partidari de la creació d'un banc dolent , amb ajudes de Brussel·les, per sanejar les entitats. El 2011 ha estat un any de sacsejada al sector, l'exercici en què les caixes s'han convertit en bancs. De les deu que hi havia a Catalunya, una ha desaparegut del mapa -Caixa Girona, absorbida per La Caixa- i les altres nou s'han transformat en entitats bancàries, immerses en processos de fusió.

C

Cabré, Jaume

L'èxit de la novel·la Jo confesso , de Jaume Cabré, té pocs precedents en la literatura catalana. Els primers dotze dies se'n van vendre 12.000 exemplars, és a dir, un ritme de 1.000 llibres venuts per dia. L'autor de Les veus del Pamano i Senyoria és un escriptor exigent. Va dedicar vuit anys a la seva última novel·la: mil pàgines que recorren sis segles d'història i escenaris tan dispars com l'Eixample barceloní, Roma, el Pallars i l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial. L'èxit de Jo confesso potser té a veure amb la fórmula que el mateix autor va explicar a l'ARA: "Hi surt tot el que pot sortir a la vida: des de la bellesa fins a la vellesa, l'ànsia de saber, l'amistat, l'amor, la crueltat i les arrels del mal".

Cacaolat

La llarga història de Cacaolat, que es va presentar al gran públic el 1933, va tenir un desenllaç feliç. La notícia sobre la desaparició o la possible marxa de Catalunya del famós batut català va saltar a l'abril i va incendiar la xarxa. Durant deu mesos el jutge del mercantil número 6 de Barcelona va tutelar un intens procés per buscar un comprador que es quedés la unitat productiva (fàbrica i treballadors) i garantís la continuïtat de l'activitat a Catalunya.

Després de l'esfondrament del grup empresarial Nueva Rumasa, Vichy Catalán va ser el primer pretendent i el grup Leche Asturiana també va presentar batalla. Finalment, però, els que es van quedar el batut de xocolata va ser Damm, la distribuïdora de Coca-Cola, Cobega, i el grup inversor Victory. La seva oferta va ser temptadora: 130 milions d'euros i un pla industrial. Cacaolat té futur: s'han de complir els plans dels nous amos i les plantes de Barcelona i Saragossa tornen a funcionar.

D

DSK

Una de les imatges de l'any va ser la del director general del Fons Monetari Internacional Dominique Strauss-Kahn emmanillat i de camí a la cel·la. L'acusació d'intent de violació de Nafissatou Diallo, una noia del servei d'un hotel de Nova York, judicialment va acabar en no res. DSK va quedar en llibertat, però la seva carrera política -havia de ser el rival de Sarkozy a les presidencials del 2012- es va enfonsar.

Duquessa d'Alba

Per tercera vegada i als 85 anys la duquessa d'Alba es va casar a Sevilla, envoltada de toreros i aristòcrates. Per a molts espanyols, el casori d'una de les grans fortunes de l'Estat i amb més títols nobiliaris del món amb Alfonso Díaz va ser la boda de l'any. Abans de pujar a l'altar i per congraciar-se amb els fills, la duquessa va repartir l'herència.

E

'E. coli'

Una infecció alimentària va posar en alerta Europa i el nom d'un bacteri letal va passar a ser un concepte de domini públic. L' E. coli es va convertir, des de finals de maig, en sinònim de temor. A Europa van morir més d'una trentena de ciutadans -la majoria a Alemanya- i la xifra d'afectats va superar les 2.800 persones. Les autoritats sanitàries germàniques, que inicialment van assenyalar els cogombres espanyols com a font de la infecció, van haver de rectificar més tard. El mal, però, ja estava fet. Els agricultors de l'Estat van veure com es tancaven les fronteres per a les seves verdures i hortalisses, unes pèrdues que van haver de ser compensades per Brussel·les. La Unió Europea va concedir ajudes als productors hortofructícoles més afectats per un valor superior als 200 milions d'euros. L'origen de l' E. coli va viatjar per la geografia: es va atribuir a llavors germinades d'una plantació de la Baixa Saxònia i després es van culpar llavors procedents d'Egipte.

ETA

El dijous 20 d'octubre el País Basc va escoltar el comunicat més esperat: ETA va anunciar "la fi definitiva de l'activitat armada". No va referir-se a la seva dissolució ni va concretar quan entregarà les armes, però el missatge va inundar d'esperança un poble que ha conviscut durant dècades amb la violència. ETA va fer el pas que sempre se li havia exigit, però aquesta decisió irreversible només és el punt de partida d'un procés amb molts serrells pendents, com l'acostament dels presos a Euskadi o la normalització política de l'esquerra abertzale, amb Arnaldo Otegi al capdavant.

F

Fukushima

El Japó va trontollar com mai ho havia fet l'11 de març. Un terratrèmol de 8,9 graus a l'escala de Richter, amb epicentre davant de la costa nord-est del país, va sacsejar la vida dels japonesos, que van comprovar, atònits davant del televisor, com les onades gegants del tsunami posterior al sisme es menjaven el litoral. La devastació i l'allau de víctimes, que les autoritats nipones van comptar per milers, només van ser el preludi d'una altra amenaça, la de l'energia nuclear sense control. Les conseqüències del tsunami van afectar les instal·lacions de la central de Fukushima, que van despertar, al Japó, el vell fantasma d'Hiroshima i Nagasaki.

Gestionar el pànic nuclear es va convertir en l'obsessió del govern nipó en la ressaca del tsunami, unes dificultats que van esglaiar la comunitat internacional. Les explosions a Fukushima i la lluita per assegurar la refrigeració dels reactors -pels talls en el subministrament elèctric- van obligar les autoritats a prendre decisions dràstiques. Es va evacuar la població més propera a la central després de detectar-hi índexs excessius de radioactivitat. Tòquio va haver demanar ajuda internacional per poder evitar una catàstrofe, que, com va passar a Txernòbil, també va tenir els seus herois, els bombers enviats a Fukushima. La crisi del Japó va tenir altres conseqüències derivades, com la reactivació dels moviments antinuclears. Alemanya va ser el país que va fer el pas més clar en aquest debat. La cancellera, Angela Merkel, va anunciar una apagada nuclear per a l'any 2022, una mesura estretament lligada a l'impuls de les energies verdes, les menys contaminants.

G

García Albiol, Xavier

El líder del PP de Badalona va aconseguir el 22 de maig l'objectiu que sempre havia perseguit: ser el cap de llista més votat a la ciutat. Aquella victòria electoral, madurada durant anys amb un discurs populista que criminalitzava la immigració, li va permetre accedir a l'alcaldia després que CiU descartés un pacte amb el PSC. Durant la campanya Xavier García Albiol va saber aprofitar el desgast dels socialistes després de tres dècades al timó de l'Ajuntament, un esgotament del relat polític que també va arrossegar els socis de govern -CiU, ICV-EUiA i ERC- i va donar al PP d'Alícia Sánchez-Camacho el govern d'un dels municipis més grans de Catalunya.

El nou alcalde va personalitzar l'ascens electoral dels populars en els últims comicis municipals.

Germans Musulmans

Tot i que no van protagonitzar la revolta amb epicentre a la plaça Tahrir, que va acabar amb la dictadura de Hosni Mubàrak, els Germans Musulmans, l'organització islamista més influent del món, tindran un paper capital en la transició d'Egipte cap a la democràcia. De fet, les protestes al Caire van desmuntar certs mites, com ara que els Germans Musulmans -el moviment opositor més gran i més organitzat al Partit Nacional Democràtic (PND) de Mubàrak- eren l'única força capaç d'arrossegar gent al carrer.

L'estampa de la plaça Tahrir plena a vessar va ser la imatge de la Primavera Àrab, el degoteig de revoltes contra dictadors perpetuats al poder. Però tot va començar amb l'acció d'un venedor tunisià, Mohamed Buazizi, que es va cremar després que la policia li confisqués les fruites i verdures que venia al carrer. El gest de desesperació del jove, un llicenciat de 26 anys a l'atur, va ser l'origen d'una onada de manifestacions que durant el 2011 van acabar amb la fugida del dictador Ben Ali i la convocatòria d'eleccions. Les protestes a Tunísia es van expandir a Egipte, Síria, Líbia i el Iemen.

Mentre que el president sirià, Baixar al-Assad, ha aconseguit aferrar-se al càrrec amb una repressió -criticada a escala internacional- que ha castigat durament l'oposició, a Líbia va caure Muammar al-Gaddafi, executat quan intentava fugir del país . El final de Gaddafi, que va comandar Líbia amb mà de ferro durant dècades, va arribar per la determinació de les forces insurgents, que van rebre el suport de la intervenció militar de l'OTAN.

H

Hierro

Les Canàries són illes volcàniques, un ADN que El Hierro va fer més visible que mai a finals d'aquest estiu. Les erupcions davant de l'illa -a uns cinc quilòmetres del litoral i uns 1.000 metres de profunditat- van cridar l'atenció dels científics i van espantar els habitants de la petita població de la Restinga, el municipi més proper a l'activitat sísmica, que van haver de ser evacuats en diverses ocasions. Mentre els vulcanòlegs especulaven amb la creació de nous cràters i analitzaven les imatges que tenyien quilòmetres de mar, els veïns d'El Hierro es preguntaven si podrien recuperar la normalitat aviat.

La taca verdosa situada a la costa d'aquesta petita illa canària s'explicava per la presència de sofre i gasos que sortien disparats de l'erupció submarina, una activitat sísmica que va mantenir en alerta durant setmanes el govern canari i l'estatal. De fet, el llavors president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va convocar una sessió d'urgència a la Moncloa amb els ministres de Foment, Interior i Defensa, a més de diversos experts, per analitzar la situació. Els habitants d'El Hierro es van acostumar a conviure amb les rèpliques provocades per l'activitat del volcà.

I

Indignats

El 15 de maig va néixer, de manera espontània, un moviment que ha donat un nou significat a la paraula indignat . Manifestacions convocades a la xarxa van recórrer els carrers de les grans capitals de l'Estat. Els ciutadans que van participar en les protestes de Madrid -que demanaven una democràcia real - van decidir ocupar la Puerta del Sol, una acampada que va gestar una resistència pacífica a les places de centenars de ciutats del territori estatal, exportada després a l'estranger. Els indignats de Barcelona van ocupar la plaça de Catalunya -també en la jornada de reflexió de les eleccions municipals-, un espai en què es van encadenar multitud d'assemblees per debatre el futur del moviment. Aquella ocupació del cor de Barcelona va patir la jornada de més tensió el 27 de maig, quan els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van intentar desallotjar la plaça, una acció que va generar una allau de protestes contra el conseller d'Interior, Felip Puig. Els indignats també van portar la indignació al Parlament. Aquell setge als diputats catalans va acabar als jutjats. Més enllà de les jornades polèmiques, el moviment 15-M va constatar la distància que separa una part de la ciutadania de la classe política. El poder de convocatòria, el múscul demostrat pels indignats , ha de trobar ara la manera de vehicular tot aquest esperit revolucionari. El seu repte és millorar la democràcia.

Imparables

Els èxits al Camp Nou han dotat Pep Guardiola de l'ascendent necessari per rebre la Medalla d'Honor en categoria d'or del Parlament i han fet que el seu discurs sigui escoltat amb un silenci reverencial. Conscient d'aquest magnetisme, l'entrenador del Barça va respondre al reconeixement del Parlament amb un discurs que va anar més enllà de l'agraïment. "Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, creieu-me que som un país imparable", va sentenciar el tècnic blaugrana per apel·lar a l'esforç en temps de dificultats. Visiblement emocionat, acompanyat de la família, Guardiola va engrandir una mica més la seva figura.

Immersió

L'ultimàtum judicial que pretenia dinamitar el model d'immersió lingüística a les escoles catalanes va posar en peu de guerra la societat civil i bona part de la classe política. Poques coses generen un consens tan ampli a Catalunya. La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que es va fer pública just abans de l'inici del curs escolar i que instava la Generalitat a fer que el castellà també es convertís en llengua vehicular a les aules en un termini de dos mesos, va provocar el mateix rebuig que havia generat el desembre del 2010 el posicionament del Tribunal Suprem. L'Estat es va afanyar a avalar el model d'immersió lingüística català.

J

Jennifer

L'amor d'un noi "més català que les anxoves de l'Escala" que "té somnis eròtics amb Jordi Pujol" per una " choni de Castefa " que es diu Jennifer ha estat un dels èxits musicals de l'any. Part de la culpa, o del mèrit, va ser de Jordi Pujol, que va posar la simpàtica lletra d'Els Catarres com un exemple d'integració. El grup d'Aiguafreda va passar de l'autopromoció a la xarxa a ser un dels grups més sol·licitats pels mitjans. Al juny van ser notícia per haver aconseguit 130.000 descàrregues a YouTube. A punt de tancar el 2011, la Jennifer ja superava el milió de visites i Els Catarres s'havien convertit en una de les revelacions musicals de l'exercici.

Jobs, Steve

La mort de Steve Jobs, una de les ments més creatives de l'últim segle, va acaparar les portades dels mitjans de comunicació d'arreu del món. Jobs encarnava molts dels grans valors nord-americans: era un home fet a si mateix, emprenedor, visionari i enèrgic que va deixar clar que res és impossible si un "estima el que fa". Jobs va fundar Apple, amb Stephen Wozniak al garatge de casa els seus pares, quan tan sols tenia 18 anys. Era un geni precoç i apassionat per a qui la tecnologia no era incompatible amb l'art.

'Joc de trons'

Tot el marro que hi ha a la monarquia espanyola és poc al costat dels embolics de Joc de Trons , el primer volum de la saga Cançó de gel i foc . L'escriptor nord-americà George R.R. Martin va començar aquesta col·lecció de fantasia èpica als anys 90, però la seva popularitat s'ha disparat el 2011 gràcies a l'adaptació televisiva produïda per HBO, que aquí s'ha pogut veure a Canal +. Joc de trons ha generat una àmplia comunitat de seguidors, que han considerat R.R. Martin com la versió segle XXI de Tolkien. La combinació de sang, fetge, bruixeria, violència, brutícia, ambició i traïció ha col·locat les novel·les de la saga entre els llibres més venuts del 2011.

K

Kate Middleton

Amb la mort de Lady Di, la monarquia va perdre popularitat i proximitat amb el poble d'Anglaterra. El príncep Guillem va escollir una plebea, Kate Middleton, perquè fos la nova princesa del poble . La dona del fill gran de Lady Di marca estil i es fa estimar. Els fotògrafs la prefereixen al seu marit i la seva germana petita s'ha convertit en una de les solteres més desitjades de les illes britàniques.

Kim Jong-il

El 17 de desembre va morir d'un atac de cor Kim Jong-il. Una sòlida maquinària de propaganda havia convertit el líder de Corea del Nord en un semidéu. Kim Jong-il, al capdavant de l'única dinastia comunista hereditària del món, va governar durant 17 anys i va convertir el seu país en una gran potència atòmica. Malgrat la fam i les dificultats econòmiques del país, Kim Jong-il va desafiar el món amb el llançament de míssils i les proves nuclears. El seu fill petit, Kim Jong-un, la vida del qual és un autèntic misteri, ja ha estat nomenat com el seu successor.

L

L'Aldea

Els veïns que sempre havien confiat en la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l'Aldea van veure com, d'un dia per l'altre, no podien disposar dels seus diners. El corralito , provocat per problemes de liquiditat de la cooperativa, va deixar a l'estacada 1.190 veïns. Fins poques hores abans de Nadal -un mes després del bloqueig dels estalvis- els afectats no van poder retirar part dels seus diners. Ara l'Aldea, un municipi del Baix Ebre entregat al cultiu de les seves terres, intenta girar full amb l'interrogant sobre el futur de la cooperativa.

Locaut

Aquesta serà una temporada atípica a la NBA. Per primera vegada des del curs 1998-99 la competició no va començar quan estava previst, com a conseqüència d'un tancament patronal, l'anomenat locaut. Els propietaris i els jugadors no es van posar d'acord en les negociacions per decidir el nou conveni laboral i la data d'inici de la competició es va endarrerir fins al 25 de desembre. La campanya, per tant, s'escurçarà de 82 partits a 66. La situació no es va desbloquejar fins a finals del mes de novembre, quan propietaris i jugadors van arribar a un principi d'acord després de 149 dies de reunions constants. Durant el període d'aturada, estrelles com Rudy Fernández, Tony Parker, Serge Ibaka i Andrei Kirilenko van jugar temporalment a Europa.

Llorca

Llorca va tremolar a la primavera. Milers d'habitants de la població murciana van haver d'abandonar casa seva després que un terratrèmol de 5,1 graus a l'escala de Richter alterés la població i malmetés molts dels seus edificis. Van morir nou persones i un centenar més van resultar ferides. Després de dies d'incertesa dels habitants -que no sabien si podrien tornar als seus domicilis-, Llorca va iniciar la reconstrucció.

M

Malària

La vacuna contra la malària, coneguda com a RTS,S, va fer un pas de gegant el 2011. Es va fer un assaig clínic amb més de 15.400 nens africans i es va demostrar que la immunització reduïa a la meitat el risc d'infecció en criatures d'entre cinc i disset mesos. No és un repte menor. La meitat de la població hi està exposada, cada any emmalalteixen uns 250 milions de persones i en moren quasi un milió, la majoria infants. Pedro Alonso, al capdavant del CRESIB de l'Hospital Clínic, lidera la recerca d'aquesta vacuna que ben aviat podrà evitar centenars de milers de morts.

Merkozy

Un dolç petó i constants mostres de tendresa entre la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Nicolas Sarkozy són la constatació gràfica que els dos líders europeus políticament s'estimen. La seva compenetració arriba fins al punt que el setmanari alemany Der Spiegel , va qualificar amb el nom de Merkozy el "duo diabòlic" que imposa les seves tesis d'austeritat a Europa. Durant el 2011 les receptes contra la crisi dels dos líders conservadors es van anar endurint. El clímax va arribar a finals d'any, quan Alemanya va forçar un acord a Brussel·les perquè tots els països europeus incorporessin a les respectives constitucions l'obligació de tenir un dèficit pròxim a zero.

Minifeines

La proposta de combatre l'atur juvenil amb contractes de 400 euros, tal com ja practiquen països com Alemanya, ha agradat al president de la CEOE, Joan Rosell. De moment, però, la patronal no s'ha fet seva la idea. Alemanya té dubtes sobre aquestes minifeines perquè s'ha detectat que augmenten les desigualtats i el risc de pobresa. El secretari general de la UGT, Cándido Méndez, va assegurar que aquest tipus de contractes suposarien una nova "degradació" del treball i va demanar a Rosell que no crees "falsos miratges". La nova ministra de Treball, Fátima Báñez, sembla que, de moment, els ha descartat per a Espanya.

Manel

El quartet barceloní fa només tres anys que va editar el seu primer disc, Els millors professors europeus , que va ser un èxit rotund.Aleshores ningú els coneixia, però aviat la seva frescor va enganxar milers de fans. Durant aquest any no han deixat de sumar èxits. El seu segon àlbum, 10 milles per veure una bona armadura , es va situar en el número 1 de la llista oficial de vendes amb més de 10.000 còpies venudes en només una setmana de llançament. Va ser el primer disc cantat en català que arribava a la primera posició de les llistes de tot l'Estat des del 1996. Una posició que només havien aconseguit cantautors amb tant recorregut com Joan Manuel Serrat i Lluís Llach.

N

Nóos

La família reial ja no és intocable. El gendre del rei, Iñaki Urdangarin, ha estat imputat per suposades pràctiques delictives a través de l'Instituto Nóos, una entitat sense afany de lucre que va impulsar el duc de Palma, de la qual era president. Urdangarin ha desaparegut de l'agenda i de les fotografies de la casa reial, però l'escàndol ha esquitxat Joan Carles de Borbó. Aquest any s'ha fet públic el sou del rei. No s'ha revelat, però, el cost total de la monarquia.

O

Ocupa Wall Street

Les protestes contra el sistema també van arribar al cor del món financer, Wall Street, símbol del capitalisme mundial. La versió nord-americana dels indignats va protagonitzar manifestacions a Nova York per denunciar, per exemple, la injecció de diner públic per salvar la banca. La repressió de la policia novaiorquesa, que va utilitzar la força per desallotjar els ciutadans que protestaven pacíficament al pont de Brooklyn, va reforçar el moviment Ocupa Wall Street, nascut arran del malestar generat per l'atur, els embargaments i les ajudes a les grans entitats financeres.

P

Prima de risc

El termòmetre per comprovar la salut de l'economia és la prima de risc, un terme que hem interioritzat durant el 2011. I per calcular-la es prenen de referència els bons a deu anys. La diferència, en punts percentuals, entre la cotització dels bons alemanys i els espanyols fixa la prima de risc espanyola, que determina el sobrepreu que han de pagar els inversors per comprar deute de l'Estat. A mitjans de novembre la prima de risc espanyola va superar els 450 punts i el cor de molts es va disparar. La dictadura dels mercats.

PIRMI

La reforma de la renda mínima d'inserció -coneguda com a PIRMI- va ser la polèmica de l'estiu. L'enduriment dels criteris d'accés, aplicats amb l'argument de combatre el frau -que el Govern no va acabar quantificant-, van deixar sense prestació centenars de perceptors. La crisi havia engreixat en els últims temps la bossa de beneficiaris del PIRMI, que la Generalitat va decidir frenar. Les entitats socials van posar el crit al cel i l'oposició va culpar el Govern de provocar una crisi social. Els consellers d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i de Benestar Social, Josep Lluís Cleries, van haver d'oferir explicacions al Parlament.

Peces-Barba, Gregorio

El polític i jurista Gregorio Peces-Barba -un dels pares de la Constitució- va definir de manera particular les relacions entre Catalunya i Espanya. "Sempre dic de broma què hauria passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i haguéssim deixat els catalans. Potser ens hauria anat més bé", va afirmar a l'octubre a Cadis. Les paraules de Peces-Barba tenen el referent històric a l'any 1640, quan Espanya es va veure tensionada per la invasió de les tropes franceses i l'aixecament en armes de Catalunya, que va desembocar en la Guerra dels Segadors. Peces-Barba va acabar demanant disculpes als catalans per haver afirmat que ara ja no caldria bombardejar Barcelona per assegurar la unitat d'Espanya.

Q

Quintana, Gerard

El retorn als escenaris de Sopa de Cabra, deu anys després de la seva separació, es va convertir, per demanda popular, en set concerts massius a Barcelona, Palma, Tarragona i Girona. Més de 90.000 espectadors van gaudir amb les cançons del grup gironí. Tan sols Dire Straits, Alejandro Sanz, Bruce Springsteen i Serrat amb Sabina havien aconseguit, com el grup que lidera Gerard Quintana, omplir tres nits seguides el Palau Sant Jordi. La banda va tancar l'any amb la publicació d' El retorn, un doble disc que deixa constància dels maratonians concerts al Sant Jordi.

R

Rescat

Les economies de Grècia, Portugal i Irlanda van patir una autèntica hecatombe i l'euro es va enfrontar a un dels moments més crítics de la seva història. Les manifestacions i les protestes irades de la ciutadania van ocupar els carrers de les ciutats gregues. En tancar l'any, la Unió Europea disposava d'un fons de rescat permanent de 500.000 milions d'euros, que havia d'entrar en vigor abans del juliol del 2012. L'Europa que lidera el duet format per Angela Merkel i Nicolas Sarokozy no va aconseguir inversions privades per arribar fins a un bilió d'euros, tal com es pretenia.

S

Soraya

Mariano Rajoy hi va dipositar molt de poder. Soraya Sáenz de Santamaría, que va ascendir a l'ombra de l'actual líder del PP, és vicepresidenta, ministra de Presidència i portaveu del govern. Té qualitats que enlluernen el president de l'Estat: és organitzada, hiperactiva, absolutament fidel i molt discreta. Fuig dels titulars i, sobretot, com el seu cap, de les polèmiques. Advocada de l'Estat, no acostuma a arriscar-se gaire i prepara a consciència les seves intervencions. El PP més tradicional no va veure amb gaire bons ulls el fet que Rajoy la nomenés, el 2008, portaveu parlamentària. Va contreure matrimoni civil al Brasil i prometia en comptes de jurar el càrrec. El seu meteòric retorn, després de ser mare, va encendre les crítiques d'alguns sectors de la societat.

Santi Santamaria

L'ànima de Can Fabes va morir sobtadament durant un viatge a Singapur, a l'edat de 53 anys, el 16 de febrer. Santi Santamaria va destacar com a pioner i exemple de la gastronomia local amb voluntat universal. El cuiner va defensar amb passió els productes de la terra i la cuina tradicional enfront dels plats de laboratori. Amb la seva mort Catalunya va perdre un xef d'estrelles que, juntament amb Ferran Adrià, va portar la cuina catalana a primera fila internacional.

Seals

L'equip 6 dels Navy Seals sembla extret d'una pel·lícula nord-americana. Aquest grup d'homes -no accepten dones-, que poden matar des de l'anonimat i la impunitat, es van encarregar de liquidar Ossama bin Laden al seu complex d'Abbottabad, al Pakistan. Els Seals no només van acabar amb la vida del terrorista i ideòleg de l'atemptat de les Torres Bessones sinó que van fer desaparèixer el cos llançant-lo al mar per evitar, segons Barack Obama, que la tomba es convertís en un lloc de peregrinatge.

T

Tecnòcrates

Les conseqüències de la crisi econòmica i les exigències d'Europa als governs de Grècia i Itàlia per aplicar mesures dures de control del dèficit van provocar l'aparició dels tecnòcrates. Els primers ministres grec i italià, Iorgos Papandreu i Silvio Berlusconi, van presentar la dimissió per deixar pas a Lukàs Papadimos i Mario Monti, en uns canvis que algunes veus defineixen com a cops d'estat dels mercats. Els dos gestors han robat protagonisme als polítics purs en temps de crisi, tot i que els respectius Parlaments els han confirmat. A Espanya, la gestió d'una economia que al quart trimestre de l'any ja va anar enrere, cap a una recessió que es preveu inevitable, ha anat a parar a un d'aquests tecnòcrates: Luis de Guindos, expresident de Lehman Brothers a Espanya i exsecretari d'estat d'Economia d'Aznar.

Teddy Bautista

El president de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), el cantant Eduardo Teddy Bautista, va convertir-se en el nom propi de l'estafa a l'entitat que representa els artistes espanyols. El dia que s'havia d'escollir la nova direcció, la Guàrdia Civil va irrompre a la seu de la SGAE per detenir Bautista i vuit persones més, acusades d'haver creat una trama de societats paral·lela perquè persones de la cúpula directiva s'enriquissin.

U

Utoya

Anders Behring Breivik, un home de 32 anys i sense antecedents policials nascut en un barri benestant d'Oslo, va esporuguir la ciutadania noruega amb una massacre gestada a partir de l'odi racial. Breivik, que havia escrit els seus pensaments en contra de la immigració i la religió musulmana en fòrums d'internet, va fer esclatar unes oficines governamentals a la capital de Noruega amb un cotxe bomba i després va traslladar-se a l'illa d'Utoya, on va obrir foc indiscriminadament contra els assistents a una acampada promoguda per les Joventuts Laboristes. Breivik va assassinar un centenar de persones, entre les víctimes de l'atemptat a Oslo i del tiroteig a Utoya. El retard en l'arribada de la policia a l'illa -on els adolescents laboristes intentaven evitar l'escomesa de l'assassí- va generar una allau de crítiques a Noruega. Els serveis secrets havien espiat l'individu, però van arxivar el cas.

Els atacs de Breivik, que s'havia declarat admirador de Geert Wilders, el polític holandès polèmic per les seves idees contra l'islam, van tornar a posar el focus en l'auge dels extremismes d'ultradreta a Europa. El continent va comprovar com l'oposició als musulmans, a la globalització i al multiculturalisme ha agafat, en els últims temps, la dimensió de missatge polític i, en alguns casos, d'estímul a la violència.

V

Vilanova, Tito

El dit de Mourinho, que pretenia provocar el segon entrenador del Barça, Tito Vilanova, en el tram final del partit de tornada de la Supercopa d'Espanya va ser la imatge que sintetitza la tensió dels duels Barça-Madrid durant el 2011. Aquell títol dirimit a l'agost va acabar a les mans del conjunt de Pep Guardiola, però Mourinho va aconseguir un altre objectiu, desviar l'atenció després de la derrota. El tècnic portuguès només va aparcar la supèrbia uns mesos després per desitjar a Vilanova una ràpida de recuperació dels seus problemes de salut, en la prèvia de l'últim duel de Lliga al Bernabéu, saldat amb victòria del Barça.

Villaronga, Agustí

La pel·lícula de l'any, Pa negre , el film dirigit per Agustí Villaronga a partir de la novel·la d'Emili Teixidor, va iniciar el trajecte cap als Oscars. La designació de l'Acadèmia per representar el cinema estatal a Hollywood obre la possibilitat que per primera vegada el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa sigui per a un film en català. Abans, però, l'obra de Villaronga -produïda per Isona Passola- ha de ser nominada. Pa negre ja va triomfar en la gala dels Goya del 2011: va rebre el premi a la millor pel·lícula, un reconeixement ampliat amb vuit estatuetes més. A Catalunya també va obtenir 13 premis Gaudí.

W

Winehouse, Amy

La cantant britànica va morir ofegada en alcohol el 23 de juliol. Un guarda de seguretat la va trobar morta, a les tres de la tarda, a la seva casa de Camdem. Feia tres setmanes que no en prenia ni una gota. El seu tràgic final la va convertir en un mite. Tenia 27 anys i havia publicat dos discos, però ja ha passat a la història de la música. Després d'aquell fatídic cap de setmana, el seu àlbum Back to black es va convertir en el més venut al Regne Unit en el temps que ha passat de segle XXI. Winehouse, anomenada la diva del soul , era filla d'un taxista i una farmacèutica. El seu pare, Mitch Winehouse, es va implicar a fons en la lluita de l'autora de Rehab contra les drogues i l'alcohol. Ell sempre va defensar que la seva filla havia vençut la seva particular batalla contra les dues bèsties que l'havien acompanyat al llarg de la seva carrera. La premsa la va assetjar amb insistència. Va publicar amb tots els detall cadascun dels escàndols que va protagonitzar. El seu llegat són dos discos, Frank (2003)i Back to black (2006), que van revolucionar el soul britànic, i Lioness: hidden treasures , un àlbum pòstum. Aquest treball contenia dues composicions noves: l'última gravació que va enregistrar Winehouse per formar part del disc de duets del veterà Tony Bennett i enregistraments descartats en vida per la torturada cantant.

Wikileaks

Difondre secrets dels Estats Units pot sortir molt car. Un any després de filtrar 250.000 documents classificats de les ambaixades nord-americanes, el creador de Wikileaks, Julian Assange, està sota arrest domiciliari en una mansió britànica per dues denúncies d'abús sexual a Suècia. En tancar l'any, el seu equip tampoc tenia perspectives gaire optimistes. Les desavinences internes van dividir Wikileaks durant el 2011, i Visa i Mastercard van tallar les donacions que permetien mantenir la web. Les fonts del portal també s'ho pensaran dues vegades d'ara endavant. La fiscalia va acusar el soldat hacker nord-americà Bradley Manning de traïció per les filtracions de Wikileaks.

Manning va ser arrestat durant el 2010 després de ser acusat pel pirata informàtic Adrian Lamo de ser la "gola profunda" de Wikileaks. Manning va tenir accés als documents quan estava destinat a uns 60 quilòmetres a l'est de Bagdad i podia consultar dues xarxes classificades del govern nord-americà. La fiscalia volia cadena perpètua per al soldat, mentre que la defensa demanava una pena de presó d'un màxim de 30 anys, amb l'argument que Manning patia problemes mentals. Però no tot van ser males notícies per a Wikileaks. El portal va ser guardonat amb el premi Walkley, l'equivalent dels premis Pulitzer a Austràlia.

X

.XXX

La indústria pornogràfica va obtenir el seu propi domini: .xxx . El primer dia ja havia superat els 100.000 registres. Aprovar el domini no va ser gens fàcil, ja que alguns governs i sectors empresarials s'hi van oposar durant anys. Tampoc hi havia unanimitat entre la indústria pornogràfica: alguns consideraven que un mateix domini facilita la censura.

Y

Yokohama

El Barça va mostrar al Japó el seu millor futbol per aixecar el segon Mundial de Clubs i tancar un 2011 magnífic, en el qual també ha conquerit el títol de Lliga i la Champions League a Wembley, així com la Supercopa d'Europa i la d'Espanya. A Yokohama, el Santos de Neymar no va veure la pilota davant del joc de combinació de l'equip de Pep Guardiola, que va completar un dels seus partits més rodons. El talent de Messi va fer la resta. L'argentí també va imposar-se en el seu duel particular amb el brasiler Neymar, l'home pretès pel Madrid, que es va rendir al futbol blaugrana. El final de curs només va tenir una nota negativa: la lesió de David Villa.

Z

Zapatero

A l'abril José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que no repetiria candidatura i que no pensava designar el seu successor. Finalment, i davant del desengany de Carme Chacón, el candidat socialista que es va estavellar a les eleccions generals del maig del 2012 va ser Alfredo Pérez Rubalcaba. Zapatero no va marxar envoltat de glòria. El seu comiat va coincidir amb una de les pitjors crisis que ha viscut Espanya. Mai hi havia hagut tants aturats: més de quatre milions, la meitat acumulats en tan sols dos anys. En aquesta conjuntura tan negra no és estrany que Zapatero es convertís en el president espanyol amb la valoració més baixa de la història (3,3) segons les enquestes del CIS.

stats