Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ A VALÈNCIA

La direcció del partit va intensificar la pressió sobre el president valencià dimarts al vespre perquè abandonés el càrrec i es defensés. El líder del PP agraeix la "generositat" de Camps, un "gran amic"

Rajoy a Camps: "O deshonra o dimissió"

Mariano Rajoy no té mai pressa per resoldre els conflictes interns del PP. No accepta que ningú condicioni els seus tempos i això desespera tothom. Ha tardat cinc dies a posar punt final a una situació insostenible políticament, des que divendres es va saber que Francisco Camps s'hauria d'asseure al banc dels acusats pels vestits que, presumptament, li va regalar Orange Market, la branca valenciana de la trama Gürtel. Al final, però, ha aconseguit apartar del mig del camí el principal obstacle que tenia per encarar la cursa a la Moncloa.

Els telèfons de la seu de Génova de Madrid han tret fum aquests dies. Dimarts Rajoy va optar per enviar a València l'exministre Federico Trillo -probablement el millor jurista que té el partit- perquè pactés una sortida airosa als implicats. Finalment, a última hora del dia, ell va posar-se al capdavant de les converses per acabar d'empènyer Camps fora de la presidència. L'ultimàtum era clar: "O la deshonra o la dimissió". Ell triava.

Fins aleshores, el polític valencià estava decidit a declarar-se culpable i pagar la multa com a mal menor. Però ara s'ha sabut que per la cúpula del partit no era la millor opció perquè hi veien dos problemes: un de pràctic i un altre de polític. El primer és que no evitava al 100% la temuda fotografia del judici en plena precampanya, o campanya, electoral. I és que, per frenar-lo, calia que els quatre imputats assumissin la seva culpabilitat. L'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, s'hi negava. Fins ahir, ell és qui ha pagat un preu polític més alt: el partit el va sancionar donant-lo de baixa de militància durant un temps perquè es va resistir a deixar el càrrec quan Rajoy l'hi va ordenar.

L'altre inconvenient, més polític i ètic, és que el president del PP ha lligat en reiterades ocasions el seu futur polític al del president imputat i assumir públicament ara la culpabilitat era empassar-se un gripau de digestió gairebé impossible. Només quedava un camí de sortida, però Camps s'hi rebel·lava.

El PP el defensa un cop dimitit

L'home clau per convèncer-lo ha estat el responsable de justícia del partit i diputat per Alacant, Federico Trillo. Ell ha dissenyat a l'ombra l'estratègia de defensa dels imputats pel cas Gürtel i és qui coneix fins a l'últim detall del cas. A més, aznarista com Rajoy, té tota la confiança del líder del PP. Un cop abonat el terreny, la trucada del president del partit va fer la resta.

Mariano Rajoy era conscient del malestar que, des de fa temps, l'actitud de Camps generava dins del partit. Hi havia la sensació que la tossuderia del president valencià embrutia les bones perspectives electorals del PP. Per això, Rajoy li va dir que escollís: o "aguantar durant quatre anys la deshonra" de ser un president condemnat o plegar.

Un cop confirmat l'adéu, el líder popular es va dedicar molts elogis a "l'extraordinari militant del PP i gran amic" Paco Camps, a qui tantes vegades ha donat suport incondicional en mítings massius i eufòrics a la plaça de toros de València. Ahir va agrair la "generositat" del gest que va qualificar de "dur". Rajoy va admetre que així "contribueix a millorar la imatge i el prestigi de la institució". Ara bé, va deixar clar que això no qüestiona la presumpció d'innocència ni la feina feta. Ell creu en "l'honorabilitat" de Camps.

L'equilibri que ha fet Mariano Rajoy no és fàcil i per això tots els dirigents van sortir a defensar la innocència de Camps i a proclamar que algun dia el partit l'haurà de rehabilitar. "Tornarà. És un bon home encara que no tothom ho sap", va dir el vicesecretari general del PP, Esteban González Pons, la mà dreta de Camps durant molt de temps i que Rajoy va reclamar al seu costat.

El líder del PP sap que li deu molt al president dimitit. Sense el seu suport no hauria guanyat el congrés del partit l'any 2008. El suport de Camps va fer desistir els dos possibles contrincants: Esperanza Aguirre i el castellonenc Juan Costa, germà de l'imputat Ricardo Costa. Ara Rajoy s'ha imposat a Camps però va ser ell qui va lligar els dos destins polítics i, si és innocent, algun dia li haurà de pagar els favors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT