Publicitat
Publicitat

20-N EL PROGRAMA DEL PP

El PP perfila un programa que preveu un ajust sever de les finances públiques i no tocar els impostos

Rajoy amaga que haurà De retallar

El PP ha repetit una vegada i una altra que un simple canvi de govern a Espanya tindrà efectes immediats sobre l'economia perquè augmentarà de forma automàtica la confiança interna i externa. Però segurament no serà tan fàcil, i tant des de dins com des de fora es comença a demanar a Mariano Rajoy que expliqui amb claredat què pensa fer per millorar la situació si arriba a la Moncloa.

Per això, el 22 de maig, veient els resultats obtinguts en les eleccions municipals i autonòmiques, Rajoy va dir que es posaria a "treballar per recuperar Espanya". Fins aquell moment l'estratègia de no fer intervencions públiques ni propostes l'havia afavorit en les enquestes, mentre observava com la situació econòmica empitjorava més i més. El temps jugava a favor seu. Pressionat per l'activitat del candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, que gairebé fa una intervenció pública al dia, Rajoy ha començat a desgranar algunes propostes econòmiques -que ell o els seus col·laboradors han explicat en diversos fòrums i gairebé sempre de manera parcial - que vol aplicar per impulsar la recuperació.

No necessita explicar tot el que farà, però tampoc ho pot dir obertament. Les eleccions seran per escollir un dentista, i els dentistes fan por. Espanya té càries i a Europa no li valen els tractaments llargs. S'ha de fer alguna cosa perquè sota el govern socialista ha empitjorat, com per altra banda també ha passat als altres països europeus. Rajoy vol arrencar la dent que té la càries. Ha reiterat que el primer que farà serà prendre les decisions necessàries per complir l'objectiu del dèficit, però sense concretar.

Josep Piqué, ministre?

La campanya de Rajoy juga amb l'ambivalència entre la moderació davant dels espanyols i la duresa quan creu que serà escoltat des de fora, tot i que no sempre li surt bé. El setmanari The Economist donava per fet fa uns dies que Rajoy serà el nou president espanyol, però criticava una "austeritat sense dolor" que considerava "poc creïble". El Financial Times , assegurava, vistes les propostes dels candidats, que amb un simple canvi de govern els mercats no s'acontentaran.

Mentrestant, Rajoy es deixa assessorar per les tres persones que són candidates a ocupar la cartera d'Economia: Luis de Guindos, Cristóbal Montoro i Josep Piqué. Rajoy parla sovint amb Piqué per tractar qüestions d'economia, i el català apareix en totes les travesses. Està ben vist per l'empresariat, però no per l'ala dura del partit, que no li perdona els seus atacs a Acebes i Zaplana. En tot cas, tots tres tenen clar que no hi ha cap més sortida que agafar la tisora.

Entre aquestes retallades no reconegudes hi podria haver el copagament sanitari, una de les qüestions que no ha volgut respondre en cap de les últimes entrevistes. Amb aquesta mesura, menys ciutadans utilitzarien la sanitat pública i, per tant, es gastaria menys, una autèntica obsessió de Rajoy. Pel que fa a la sanitat, el probable futur president també haurà d'afrontar l'increment de la despesa generada els últims anys, que sotmetrà a un control estricte.

El discurs oficial del candidat popular és que reduirà el dèficit sense apujar impostos i sense tocar aspectes sensibles de l'estat del benestar, com la sanitat, l'educació i les pensions. Pretén combinar l'augment dels ingressos que considera que aportarà la recuperació econòmica amb la reducció de la "despesa corrent i supèrflua". En aquest sentit, planteja reduir una "infinitat" d'organismes públics "sense utilitat", reorganitzar l'administració, eliminar duplicitats i fer una oferta d'ocupació pública diferent. Ha repetit que es pot tenir un estat "fort" que no sigui "immensament costós", i per aconseguir-ho només cal "gestionar els diners públics com ho faria un bon pare o una bona mare de família". Caldrà veure si aquest pare de família sap fer de dentista. No pot anar ni massa ràpid ni massa lent. A principis d'any Rajoy assegurava que en dos anys arreglaria l'economia espanyola. Ja no ho ha tornat a dir. La prudència aconsella callar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT