Publicitat
Publicitat

L'ESTRATÈGIA DELS CONSERVADORS

El líder popular recupera el contracte d'integració de cara al 22-M

Rajoy apuntala la "mà dura" del PP català amb la immigració

Té gràcia que, tan sols un dia després que el candidat del PP a Badalona, Xavier Garcia Albiol, prometés "pressió policial i restricció en les ajudes socials" per expulsar de la ciutat els gitanos romanesos, Mariano Rajoy triés el mercat ambulant de Castelldefels -amb una part notable de parades regentades per membres d'aquesta ètnia- per iniciar la precampanya dels conservadors de cara al 22-M. Res ni ningú, però, va impedir que el president del PP visqués un autèntic bany de masses a la localitat del Baix Llobregat abans de visitar l'Hospitalet i el Passeig de Gràcia de Barcelona. Era l'home del dia.

Acompanyat d'Alicia Sánchez-Camacho -que en ocasions, superada en ganxo per Rajoy, no va tenir més feina que fer fotos al seu president amb la concurrència femenina que l'abordava-, el líder del PP espanyol va haver de gestionar l'habitual carrusel d'abraçades i petons que tot polític ha de fer en campanya amb l'atenció a les peticions que li feien els ciutadans. Bé, més aviat petició en singular, perquè els crits només anaven en una direcció: "Dóna'ns feina, Mariano, dóna'ns feina!", li reclamaven. "I habitatges barats, que estic tipa de barallar-me amb la meva sogra cada matí", matisava una jove dependenta.

Preguntes, les justes
Un cop acabada la passejada, en què el candidat del PP a Castelldefels va passar desapercebut, Rajoy va comparèixer davant els mitjans per fer un breu discurs -més en clau d'eleccions estatals del 2012 que centrat en el 22-M- i després es va sotmetre a les preguntes dels periodistes. Tot just quatre preguntes, abans que una responsable de premsa del partit, després que se l'interrogués sobre si el seu partit faria de la immigració un dels pilars de la campanya, avisés que aquell seria el punt final de la compareixença.

Rajoy no va expressar-se en termes tan agressius com els de Garcia Albiol, però sí que va treure del bagul dels records el contracte per a la integració dels immigrants, que va protagonitzar -amb el permís de les al·lusions a la fictícia nena a qui volia construir un futur millor i que va exhibir en els debats amb Zapatero- la seva campanya del 2008. "Sóc gallec i sé què és això de la immigració, perquè molta gent de la meva terra ha marxat arreu; ara bé, el que reclamem és que hi hagi ordre i control".

Pocs minuts abans, el líder del PP ja havia encetat la línia dura del seu discurs apel·lant a la importància de la "seguretat ciutadana" com una de les prioritats del seu partit de cara a les municipals. La va mencionar fins i tot abans que la creació de llocs de treball i la sortida de la crisi, potser perquè són dues atribucions que escapen de les competències dels governs municipals.

Full de ruta inconcret cap al 2012
Ja posat en el seu camí cap a la Moncloa, que totes les enquestes preveuen senzill, Rajoy va traçar un pla per quan arribi al poder basat en quatre punts: l'elaboració d'un pla econòmic a quatre anys vista, la reducció del dèficit públic per mitjà de l'austeritat, el suport a les pimes i als autònoms i, per acabar, una política energètica "com Déu mana". Ara bé, el president del PP espanyol no va especificar xifres ni mesures concretes per complir cadascun d'aquests quatre mandats.

Després de dinar a l'Hospitalet, va recórrer el Passeig de Gràcia amb Sánchez-Camacho i Alberto Fernández-Díaz, el candidat del PP a Barcelona. Els van rebre entusiastes simpatitzants joves que cridaven " Mariano, amigo, Catalunya está contigo " mentre la comitiva explicava a Rajoy l'entrellat de l'arquitectura de la Pedrera. Un territori, com Castelldefels i l'Hospitalet, poc hostil per als populars.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT