Rajoy condiciona l'ajornament del deute autonòmic als comptes

MADRID.Mariano Rajoy no està disposat que ningú, tampoc la gent del seu equip, li marqui els tempos polítics. Per això, ahir va fer corregir en públic el responsable de política autonòmica del PP, Juan Manuel Moreno, que a primera hora del matí havia assegurat en una entrevista a TVE que el futur govern espanyol ajornarà "al voltant de deu anys" el termini perquè les comunitats autònomes paguin el deute que tenen amb l'Estat. És a dir, perquè abonin els diners que corresponen als avançaments mal calculats el 2008 i el 2009. Segons fonts del partit, Rajoy va traslladar en privat a alguns dirigents que mantenia el compromís, però que abans exigeix saber com estan els comptes.

El president electe segueix sense donar explicacions en primera persona des que va guanyar les eleccions, però vol marcar l'agenda. De la reunió que va mantenir amb els barons territorials del partit -gairebé tots, presidents autonòmics- pretenia que en sortís només el titular que faran els esforços que faci falta per collar el dèficit públic. Els líders populars van reiterar que tots impulsaran per llei el sostre de despesa a les respectives comunitats. De fet, no és cap gest espontani, sinó complir amb l'acord que va segellar el Consell de Política Fiscal i Financera del juliol a proposta del govern socialista. Ara, però, Rajoy sap que necessita tots els avals possibles abans d'encarar-se amb Merkella setmana que ve a Marsella. Avui tindrà un aperitiu dels contactes internacionals: s'entrevista a Madrid amb el vice-primer ministre britànic, el liberal Nick Clegg. La diferència és que el Regne Unit no és part de l'euro, el gran maldecap del Consell Europeu de la setmana que ve.

Per subratllar que el president in pectore té les coses clares, després del dinar amb els dirigents autonòmics del PP van comparèixer la secretària general, María Dolores de Cospedal, i l'home fort del partit, l'andalús Javier Arenas, per assegurar que no havien tractat a l'ordre del dia l'ajornament del deute, una mesura que relaxaria la situació de tresoreria de les comunitats i que el PP reivindicava abans del 20-N. En el cas de Catalunya, l'Estat exigeix prop de 3.000 milions, que s'han de pagar en cinc anualitats. A la trobada tampoc es va abordar, segons el PP, l'altra cara de la moneda: ni quan es pagarà el fons de competitivitat ni eventuals mesures per eixugar el dèficit fiscal de Catalunya (8,4% del PIB segons el Govern) amb nous models bilaterals.

Abans que Mariano Rajoy demanés temps per prendre decisions que toquen l'os del finançament autonòmic, Moreno va avançar les intencions de fons quan arribin a la Moncloa: "Intentarem flexibilitzar al màxim la situació financera que té l'administració autonòmica i local per evitar un col·lapse". En declaracions a l'agència Efe, la vicepresidenta Joana Ortega va demanar que la moratòria de 10 anys, quan s'apliqui, s'estengui també als ajuntaments.

Recuperar competències?

Rajoy va explicar a la cúpula territorial del PP que, tan bon punt comenci a governar, convocarà un grup de treball per "plantejar la reforma de la prestació dels serveis" (l'objectiu és un paquet de mínims igual arreu de l'Estat) i analitzar la distribució de competències per evitar duplicitats. Cospedal va assegurar que el principi inspirador de la dreta espanyola és "una administració, una competència".

Els barons van començar a interpretar de manera diferent cap on ha de conduir aquest procés per passar el ribot per totes les autonomies. D'acord amb les tesis d'Esperanza Aguirre, el president del PP canari i un dels ministrablesde Rajoy, José Manuel Soria, es va mostrar convençut que totes les comunitats estaran interessades a tornar competències a l'Estat en benefici dels ciutadans. A l'altre extrem, l'aragonesa Luisa Fernanda Rudi i el balear José Ramón Bauzá, que va explicar el seu punt de vista: "Hem de marcar límits competencials, no parlo de cedir, sinó de gestionar bé". Rajoy dirà fins on vol arribar.