Publicitat
Publicitat

CRISI LES MESURES D'AJUST

Montoro venç de Guindos i les comunitats queden fora de la retallada de 5.000 milions

Rajoy entoma la tisorada extra

El president del Congrés, Jesús Posada, va tenir ahir a la tarda un lapsus i va presentar Cristóbal Montoro com a ministre d'Economia. Hi va haver rialles a l'hemicicle del Congrés, on es debatia el sostre de despesa, el primer pas per elaborar els pressupostos. L'error encaixava com anell al dit en una jornada amb noves discrepàncies públiques entre el titular d'Hisenda i el seu company de gabinet Luis de Guindos. La més important és sobre en qui ha de recaure la nova tisorada de 5.000 milions ordenada per Brussel·les per tancar l'any amb un dèficit del 5,3% i no pas del 5,8%.

Montoro és qui entoma les queixes de les comunitats autònomes, amb qui es va reunir fa pocs dies al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). A més, és diputat per Sevilla i sap que collar massa és donar munició política als socialistes de cara a les eleccions andaluses del dia 25. De Guindos, en canvi, té la vista posada només en la Unió Europea i a seduir els mercats. Els bancs i les empreses li exigeixen mesures de màxima austeritat que posin ordre als comptes públics perquè torni a rajar l'aixeta del crèdit. En aquesta lluita sorda al si del govern espanyol, ahir es va imposar el primer i l'administració central assumirà el mig punt extra d'ajustos.

Sense impacte en les previsions

El sostre de despesa que es va aprovar és d'118.565 milions d'euros. La quantitat disponible a la pràctica, però, és lleugerament inferior. En les hores prèvies, l'oposició va exigir al govern espanyol que ajornés la votació i l'adeqüés al nou objectiu de dèficit, cinc dècimes més rígid. La Moncloa ho va descartar amb l'argument que es tracta només d'un topall màxim i que els pressupostos que s'aprovaran a finals de mes tindran una despesa encara més baixa. A més, assegura que els canvis no modifiquen les previsions de creixement ni la xifra d'atur prevista, que fregarà els 6 milions. Només UPN va donar suport al PP. El PSOE, l'Esquerra Plural (ICV i IU) i bona part del grup mixt hi van votar en contra. CiU, PNB i UPyD es van abstenir.

Va servir de ben poc que el ministre d'Hisenda obrís el foc del debat al Congrés assumint que el gruix de les noves retallades serien per a l'administració central a través de "renúncies a projectes de despesa" i "instruments fiscals equilibrats". És a dir, cop de tisora i pujada selectiva d'impostos i taxes. Més enllà de raons de fons, Montoro tenia clar que no podia endossar el gruix de l'ajust a les comunitats per una qüestió pràctica: si ho hagués fet, s'hauria vist obligat a convocar un nou CPFF que hauria endarrerit encara els comptes per a aquest any. I Brussel·les empeny, neguitosa. Més expeditiu, hores abans, el ministre d'Economia, De Guindos, havia tirat pel dret: "Serà una distribució equitativa" entre l'estat central i les autonomies, va deixar anar.

Per buscar un punt de consens i llimar discrepàncies òbvies, Montoro va avisar que això "no significa donar més facilitats, més flexibilitat" a les autonomies, que de fet hauran de tancar l'any amb un dèficit de l'1,5% del PIB, enfront del 3,5% de l'administració central. És a dir, la tisorada global serà finalment d'uns 35.000 milions. L'Estat ja va programar el gruix de la seva part de la retallada en l'últim consell de ministres del 2011, quan va fixar un acord de no disponibilitat de despesa de 8.900 milions i va decidir apujar l'IRPF i l'IBI. Ara són els governs autonòmics els que tenen pendents d'escapçar uns 12.000 milions (descomptat ja l'augment de la recaptació per l'impost sobre la renda de les persones físiques). El govern del PP assumeix ara els 5.000 milions extres però ahir va avisar que les comunitats hauran d'estar "compromeses" l'any que ve a arribar a un dèficit del 3% global. Alguns diputats de l'oposició donaven per fet que l'any que ve Rajoy traslladarà a les comunitats l'esforç addicional que ara s'ha carregat ell a l'esquena. El 2013 serà un any sense eleccions a les comunitats de règim comú. Euskadi va per lliure.

"Abstenció europeista" de CiU

CiU va optar per una "abstenció europeista", en paraules del diputat Josep Sánchez Llibre. Els nacionalistes catalans confien que Mariano Rajoy inclourà en els pressupostos d'enguany el pagament dels deures pendents -o d'una part significativa-, cosa que donaria oxigen a Catalunya per complir amb els requisits d'austeritat l'any que ve sense més retallades. Sánchez Llibre va recordar a Madrid que el govern de la Generalitat ha estat un "exemple" d'austeritat i que, per això, vol tenir un paper destacat a l'hora de decidir com es distribueix el dèficit del 2013.

Pel diputat del PSC Joan Rangel, aquest és un discurs "complaent" amb el PP. Teresa Jordà, d'Esquerra Republicana, va sentenciar: "No és la crisi. És la ideologia". La resposta, als comptes que s'aprovaran després del dia 25 de març.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT