Publicitat
Publicitat

PRECAMPANYA ELECTORAL

El PP endureix el to a mesura que s'acosta el 22-M i obvia que no es pot il·legalitzar una coalició

Rajoy obeeix Aznar i ara vol prohibir Bildu

Els populars ja no en tenen prou amb vetar, una per una, les llistes de l'esquerra abertzale que incloguin persones de l'antiga Batasuna. Ara, seguint les tesis del sector dur, volen prohibir tota la coalició Bildu.

Mariano Rajoy és l'últim deixeble directe d'Aznar que queda a la direcció del PP i això de vegades xoca amb el discurs de centredreta reformista que prova de consolidar. Si el lema de la campanya és "Centrats en tu", la precampanya està marcada per la mà dura contra l'esquerra abertzale que exigeix l'ala ultradretana del partit, amb José María Aznar i l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja al capdavant. Ahir el PP va fer un pas més i va exigir al govern espanyol que impugni la marca electoral Bildu, formada per Eusko Alkartasuna (EA), Alternatiba -una escissió d'Ezquer Batua- i persones independents de l'esquerra abertzale. Rajoy, finalment, ha cedit a les tesis aznaristes.

Els populars van traslladar aquesta petició a l'executiu espanyol en una reunió ahir mateix. "Esperem que el govern ens doni una resposta afirmativa", va avisar la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, després del comitè de direcció del partit, passant la pilota al terrat del vicepresident primer Alfredo Pérez Rubalcaba. I és que uns i altres saben que és una qüestió legalment molt espinosa. Conscient, però, que hi ha una part dels simpatitzants, i de la dreta mediàtica madrilenya, que estreny els cargols, la direcció del PP va optar ahir per fer un gir en el seu discurs.

Canvi de criteri

Rajoy ho justifica per l'informe policial que ha de servir de base per al recurs de la fiscalia i l'advocacia general de l'Estat contra les llistes de Bildu. Segons el PP, aporta proves que en demostren la continuïtat amb la il·legalitzada Batasuna. La setmana passada, però, el responsable de justícia del partit -i doctor en dret-, Federico Trillo, va admetre que impugnar la coalició "té dificultats tècniques i seria més llarg". Una diagnosi que també va expressar Pérez Rubalcaba, per qui directament la llei de partits no ho permet. A més, la coalició abertzale està liderada per EA, el partit que l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea va crear l'any 1986, amb una trajectòria democràtica impecable. L'altre gran integrant, Alternatiba, és un partit polític que neix l'any 2009, impulsat per l'exparlamentari d'EB (el referent basc d'Esquerra Unida) Oskar Matute. Per tant, per complir amb la voluntat de Rajoy, caldria il·legalitzar aquestes dues formacions.

De moment, el govern de Rodríguez Zapatero aposta per prohibir llistes, no la marca electoral. Avui es publiquen al BOE les candidatures i entre demà i dijous es podrien impugnar les que el ministeri fiscal consideri oportunes. En total Bildu ha presentat 258 candidatures i no és descartable que les vetin en bloc. Tot apunta que, si el calendari es compleix, el Tribunal Suprem resoldria abans de diumenge. Aleshores, Bildu pot recórrer al TC. L'altre partit abertzale, Sortu, que no es va poder inscriure al registre de partits, encara no hi ha apel·lat.

Radicalització

A l'executiva del PSOE, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va expressar la "preocupació per la radicalització tan extrema del PP", segons va explicar el secretari d'organització, Marcelino Iglesias. Per ell, Rajoy "atia els portaveus més radicals" en contra de la política antiterrorista de l'executiu per satisfer els membres de l'extrema dreta que, segons va dir, a Espanya estan dins del PP perquè no tenen un partit propi com passa a la majoria de països europeus. Aquesta escalada de tensió verbal es repeteix a les portes de cada procés electoral espanyol i, de nou, torna a situar el Pacte Antiterrorista penjant d'un fil. Els populars no el donen per trencat però van alertar Rubalcaba que la "salut" de l'acord depèn de la mà dura de la Moncloa contra "Bildu, Sortu, ETA o com es diguin". Pel PSOE, el pacte no "corre cap perill", ni pel futur de l'esquerra abertzale ni per la fuga de l'etarra Antón Troitiño, amb una ordre de recerca i captura després de quedar en llibertat per una qüestionada decisió judicial.

El combat dialèctic entre populars i socialistes es produïa hores abans que Bildu fes pública una nota en què assegurava que l'últim comunicat d'ETA "és un pas en la direcció correcta a favor d'un escenari sense violència". En el comunicat, ETA reiterava el compromís amb l'alto el foc i assegurava que l'últim tiroteig a França va ser contra la seva "voluntat", i en feia responsables els estats espanyol i francès.

Però el veredicte de Madrid amb Bildu està pres i el va expressar Iglesias, obviant la trajectòria d'EA:"Cal ser extremament exigents amb aquests grups que han justificat el terror durant trenta anys".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT