MADRID.Les comunitats no sortiran indemnes del nou objectiu de dèficit públic. El govern espanyol assumirà aquest any 2012 els 5.300 milions d'euros d'ajust addicional per reduir el dèficit fins al 5,3% fixat per Brussel·les (en comptes del 5,8% proposat per Madrid) però, a canvi, les autonomies "hauran de fer un esforç més gran el 2013". L'anunci que va fer ahir al Congrés el president Mariano Rajoy suposa, a la pràctica, que les comunitats compensaran l'any vinent les cinc dècimes de més que retallarà enguany l'administració central.
L'objectiu del 3% per al 2013 es reparteix actualment de la següent manera: l'Estat central ha d'assolir un dèficit del 2,1% i les autonomies de l'1,1% (veure quadre adjunt). Una distribució que ha quedat en paper mullat. "Són xifres que estan obsoletes", va assegurar a l'ARA el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que no va concretar com canviarà cada tros del pastís. L'executiu anunciarà al juliol la nova distribució, segons expliquen fonts parlamentàries. Una de les possibilitats és que el 0,5% addicional es reparteixi a parts iguals entre el govern central i els autonòmics. És a dir, que l'objectiu de dèficit de les comunitats passi de l'1,1 al 0,85%, i el de l'Estat, del 2,1 al 2,35%.
Amb l'actual distribució l'executiu ha de retallar més que les autonomies per abaixar el dèficit des del 8,51% amb què va tancar el 2011 (l'objectiu era del 6%) fins al 3% el 2013. L'Estat central ha de retallar uns 32.170 milions (17.170 milions el 2012 i 15.000 el 2013), i les autonomies, uns 19.755 milions (15.455 i 4.300, respectivament). Alguns governs autonòmics avisen, però, que aquesta obligació serà impossible sense tocar el moll de l'os de l'estat del benestar -sanitat, educació i dependència- si es manté el sistema de finançament pactat el 2009.
Un finançament "pervers"
Ahir Rajoy va abonar aquesta última tesi. El president va dir, en el ple del Congrés, que el sistema de finançament ideat pel govern del PSOE ha tingut "conseqüències perverses" i té part de culpa de l'augment del dèficit autonòmic. "Un model que va prometre més recursos, va incentivar la despesa i va suposar més deute per a tots".
Les crítiques de Rajoy coincideixen amb les creixents demandes d'alguns barons autonòmics del PP per canviar l'actual model de finançament. El candidat dels conservadors a les eleccions andaluses, Javier Arenas, ha sol·licitat un nou model, igual que el president gallec, Alberto Núñez Feijóo -que, de fet, avui es reuneix amb Rajoy a la Moncloa-. El País Valencià i Múrcia han fet reclamacions similars. S'està coent, per tant, una ofensiva del PP per reobrir el meló del finançament, que podria diluir la reivindicació catalana del pacte fiscal.
En canvi, pel PSOE l'actual sistema de finançament és "millor" que l'anterior, que era "insuficient" per pagar la sanitat. En el seu torn de rèplica, el secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, va demanar al president espanyol un "gran debat nacional" per evitar que les autonomies es vegin forçades a retallar serveis socials. "El marge de maniobra de les comunitats és més petit", va dir.
Durant el ple al Congrés, que va durar més de quatre hores, Rubalcaba va preguntar en nombroses ocasions a Rajoy si té previst apujar impostos, com havia insinuat el dia anterior el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El president va fugir d'estudi i es va limitar a reiterar que li agradaria derogar tan aviat com pugui l'augment de dos anys de l'IRPF anunciat a finals del 2011.
Les cinc dècimes de més de reducció del dèficit que ha imposat la Unió Europea a Espanya han trastocat els plans de l'executiu, que ha de decidir ara en què ha de retallar de més. Dels 17.170 milions que l'Estat central ha d'estalviar aquest any, el govern ja ha programat una retallada de 11.580 milions, dels quals 8.900 són en una despesa més petita dels ministeris i uns 2.680 són en ingressos, fruit de l'augment de l'IRPF (del qual també es beneficien les autonomies). És a dir, li falten 5.590 milions més per retallar. La incògnita és si ho farà amb menys despesa o amb més ingressos.
L'Estat no toca els funcionaris
A l'espera de conèixer els detalls el dia 30, quan es presentaran els pressupostos, Montoro va avançar, en la seva compareixença al Senat, que els comptes no inclouran acomiadaments en el sector públic ni una rebaixa del sou dels funcionaris. Per tant, s'aplicaran les rebaixes salarials que dictin les comunitats, un 5% en el cas català. El dia anterior havia descartat tocar l'IVA però s'havia mostrat obert a fer ús d'instruments fiscals de manera "equilibrada i justa".
Bona part del debat al Congrés es va centrar en el fet que Brussel·les no acceptés el dèficit del 5,8% proposat per l'executiu. Rajoy va tractar de minimitzar-ho davant de les crítiques del PSOE i va dir que l'incompliment de l'objectiu del 2011 "ha fet molt de mal" a la credibilitat d'Espanya. Una credibilitat que, segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos, es recupera amb les mesures del govern, que percep "senyals incipients però positius" sobre la confiança en l'economia.
