BARCELONAEl govern espanyol avançarà el pagament dels 545 milions d'euros de la liquidació que estava prevista inicialment per al juliol, tal com va revelar ahir l'ARA, però no serà un acte de generositat altruista, sinó que el gest tindrà un preu. L'encarregada de posar-lo va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que el va condicionar al compliment de les mesures fiscals però també a una harmonització autonòmica amb l'objectiu de "simplificar" les estructures administratives per "evitar duplicitats" i retallar al màxim la despesa que implica l'existència de 4.000 organismes diferents en mans dels governs autonòmics.
La vicepresidenta en cap moment va comentar que aquesta simplificació pugui afectar també organismes de l'Estat, tot i que l'administració estatal és la responsable del 54,3% del dèficit, mentre que a les comunitats els correspon el 37% de l'últim exercici tancat, el del 2010. Tot i aquestes dades, el govern de Rajoy ja prepara un "pacte territorial per a l'austeritat" que anirà acompanyat d'una delimitació "clara" de les competències dels territoris i l'Estat.
La qüestió de les ambaixades
Naturalment el criteri de l'executiu espanyol és que sigui l'Estat qui conservi "un nucli bàsic de competències" i que, per tant, farà falta una legislació "coherent i harmònica" que blindi aquest nucli bàsic, cosa que permetrà actuar amb "agilitat i rapidesa" a l'hora de complir els objectius d'estabilitat. Això afectarà totes les comunitats, però sobretot Catalunya, que és l'única que va citar quan va parlar d'evitar duplicitats, i va posar com a exemple "la qüestió de les ambaixades". Aquestes afirmacions són coherents amb la pressió que està fent el PP de Catalunya per donar suport als pressupostos de la Generalitat, que posa com a condició la seva supressió. De moment, aquest dimecres va aconseguir aprovar una resolució al Parlament que limita el seu paper a afers econòmics i les buida de contingut polític.
Aquests 545 milions són la meitat de la xifra que el govern espanyol ha de pagar al juliol a les comunitats i que avança per alleugerir les tensions de tresoreria. Pel que fa als 759 milions que s'havien de pagar el 2011 per la disposició addicional tercera de l'Estatut, Santamaría es va limitar a fugir d'estudi assegurant que es negociarà "bilateralment" amb la Generalitat, però no va dir ni quan ni on. Les seves paraules van ser interpretades com si situés la negociació a la reunió que mantindran Mariano Rajoy i Artur Mas a la Moncloa l'1 de febrer, però no la va esmentar en cap moment. Tampoc va confirmar la intenció d'incorporar-los en els pressupostos del 2012, com es diu des del PP de Catalunya, cosa que voldria dir que el seu pagament no es faria efectiu fins després de les eleccions andaluses, i així el PP evitaria qualsevol acusació de favoritisme envers Catalunya que li pogués complicar els comicis.
Malgrat aquests condicionants, la Generalitat confia cobrar-los, tant els 759 milions de l'Estatut com els 545 milions de la liquidació del 2010. El govern català sosté que el pressupost per al 2012 ja compleix el pla d'equilibri financer que reclama l'executiu espanyol i assegura que la Generalitat està preparada per negociar "com més aviat millor" el cobrament d'aquests primers 545 milions. Els comptes del govern català s'ajusten a la previsió del dèficit de l'1,3%. "Per part de la Generalitat la feina està feta", s'assegura des del departament d'Andreu Mas-Colell.
Per quadrar els números, el conseller d'Economia ha inclòs als comptes els 759 milions, que corresponen al 2008, com els del 2009, que són 219 milions d'euros, perquè el conseller considera que el deute del govern espanyol amb la Generalitat "no decau".
Però per aprovar-los haurà de negociar amb el PP de Catalunya, que ahir va presentar el seu paquet d'esmenes, tot i que en principi és el soci prioritari de CiU, després que dimecres votés en contra de les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l'oposició. El PP proposa una reorganització de departaments del Govern que suposaria un estalvi de 48,5 milions i un paquet de mesures que representaria un estalvi de 95 milions d'euros, i evitaria, segons els populars, la creació de la taxa turística.
"Equilibrar" els comptes
Tot i que donen per fet un pacte entre CiU i el PP, el PSC, ERC i ICV també van presentar ahir les seves esmenes. Els socialistes van mantenir la política de mà estesa que van escenificar durant el debat al Parlament, i Rocío Martínez-Sampere va reiterar que les seves esmenes responen a una vocació d'oposició constructiva i que no busquen una rectificació del Govern sinó un altre "equilibri", amb propostes "factibles i viables" davant una situació de crisi com la que s'està vivint. Són 728 esmenes que busquen garantir els serveis socials a base de crear nous ingressos a través de la fiscalitat verda, un impost per a nuclears o per a les grans fortunes. ERC també manté la mà estesa i vol negociar amb CiU més recursos per a la CCMA i la regulació de la taxa turística, tot i que lamenta la rebaixa del paper de les ambaixades. En canvi, ICV opta per situar-se en una línia clarament "alternativa" i les seves esmenes se centren a reobrir ambulatoris i a lluitar contra el frau fiscal i l'economia submergida, que quantifica en 16.000 milions d'euros.
