FINANCES PÚBLIQUES
Crònica 30/03/2012

Rajoy recaptarà més sense apujar impostos

Els pressupostos que avui presentarà el govern espanyol no inclouran cap pujada d'impostos, però sí canvis per millorar la recaptació. Tot apunta que es reduiran deduccions de l'impost de societats.

Joan Faus
3 min
EL REPTE DEL MINISTRE  Luis de Guindos, ahir al Congrés, necessita reduir  el dèficit sense penalitzar  el consum.

MADRID.Complir, sigui com sigui, l'objectiu de dèficit públic del 5,3% per a aquest any s'ha convertit en una obsessió per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per tal de recuperar la preuada credibilitat dels mercats i les institucions i socis europeus cap a Espanya.

Rajoy, però, vol evitar al màxim qualsevol desgast social. És a dir, mesures impopulars. Amb aquest objectiu de fons, l'executiu presentarà avui els pressupostos per a aquest any, que no inclouran cap increment d'impostos però sí algunes millores per recaptar més. "No hi ha pujades de res. Sí que es millorarà i modificarà alguna mesura fiscal per recaptar més o treure'n més profit", van explicar ahir a l'ARA fonts del ministeri d'Hisenda. Una de les "possibilitats" és que es limitin les deduccions que tenen actualment les grans empreses amb l'impost de societats.

La traducció de tot plegat és que el govern evita mesures impopulars i que empitjorarien encara més el consum, com apujar l'IVA o els impostos sobre la gasolina o el tabac, que afecten a tothom igual, i opta per demanar més als que més tenen: les grans empreses. Un intent de solidaritat amb els més febles l'endemà de la vaga general.

El descens fiscal de societats

El titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha posat l'impost de societats en el seu punt de mira després de comprovar que la recaptació d'aquest tribut s'ha desplomat més d'un 60% en els últims cinc anys. Ha passat d'uns 44.000 milions el 2007 a 16.000 el 2011. Tot i que el tipus oficial del tribut és del 30%, els grans grups empresarials es poden beneficiar de deduccions i bonificacions i acabar pagant només el 9,9% dels seus beneficis. Montoro va avançar dimarts que els pressupostos inclouran "reformes parcials dins dels grans impostos" per fer "contribucions més equilibrades".

Els comptes inclouran també una rebaixa de gairebé el 15% de la despesa dels ministeris, cosa que pot suposar l'estalvi d'uns 11.500 milions. Es tracta d'un nou gest de Rajoy: l'Estat ha de donar exemple.

Des d'Hisenda no es va voler avançar ahir a la nit l'estimació d'ingressos addicionals que pot suposar la millora de la recaptació d'impostos. Sigui quina sigui la xifra, sembla indicar que el govern és conscient que si de veritat vol reduir en un sol any el dèficit del 8,51% fins al 5,3% haurà d'estalviar molt més que els 34.000 milions d'euros pensats inicialment per al conjunt de l'Estat. De fet, si es confirma la xifra d'11.500 milions amb la baixada de despesa dels ministeris, l'executiu haurà estalviat quasi el doble dels 5.590 milions que li queden per retallar a l'administració central, que ja ha programat un ajust d'11.580 milions. I sense comptar els ingressos extres en impostos. El govern central podria estar apropant-se, per tant, a les tesis dels tècnics de Funcas i Fedea, que creuen que l'ajust real per arribar al dèficit del 5,3% haurà de ser de 55.000 i 64.000 milions, respectivament.

Rajoy preparava ahir els nous ajustos sota pressió financera i política. La prima de risc espanyola -a diferència amb la rendibilitat del bo alemany a deu anys- va incrementar 15 punts bàsics, fins als 365, més afectada pels dubtes sobre la zona euro que per la vaga general. A més, el govern va escoltar al Congrés les veus d'alerta de CiU i el grup mixt sobre la dificultat de complir l'objectiu de reducció del deute públic l'any 2020 que marca la llei d'estabilitat pressupostària. El PP i el PSOE van rebutjar les esmenes d'aquests grups.

Els deutes amb Catalunya

El govern català es mostra confiat que els pressupostos incloguin una part dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponent a la liquidació del 2008 de les inversions previstes, així com els 219 milions del 2009. Ahir, però, el ministeri d'Hisenda va refredar les expectatives: "No són uns pressupostos per pagar deutes. Són molts austers". Catalunya no és l'única autonomia amb la qual té deutes pendents l'Estat. Caldrà esperar a avui o dimarts, quan es presentarà la lletra petita dels pressupostos, per tenir la resposta.

stats