Crònica 11/12/2011

Rajoy recicla la tutela europea en compromís

Joan Rusiñol
2 min
Mariano Rajoy i Angela Merkel aquesta setmana a Marsella.

MADRIDAlguna cosa ha canviat a Madrid des de les eleccions espanyoles del 20-N. I té a veure amb l'estat d'ànim col·lectiu. Les aigües, de sobte, s'han calmat, i un acaba tenint la sensació que tots -polítics d'un color i d'un altre, empresaris, sindicats- en tenien ganes. La clariana que s'ha obert en aquest interregne entre un govern que marxa i un que arriba ha servit perquè PP i PSOE forgin consensos sobre el que és urgent: la salvació de l'euro i, de rebot, el futur d'Europa. Cal aprofitar la treva perquè el cel no tardarà a tapar-se i es reprendrà el combat polític, tan bon punt Mariano Rajoy comenci a prendre decisions, dures, i els socialistes entronitzin el nou líder.

La modificació dels tractats acordada pel Consell Europeu és el pretext necessari perquè el futur president espanyol pugui desplegar el pla econòmic: control absolut del dèficit, reforma laboral i culminació dels canvis en el sistema financer perquè flueixi el crèdit. Poc després del 20-N ho certificava a les pàgines de l'Abc, el diari de la dreta monàrquica, el ministre de Relacions Exteriors d'Alemanya, el liberal Guido Westerwelle: "El desenvolupament progressiu dels tractats, sens dubte, no és un camí de roses, però és l'únic camí que condueix a una Unió d'estabilitat i creixement". El programa dels populars ha tingut la sort de ser la peça que encaixa en aquests moments en el trencaclosques dissenyat per les dretes alemanya i francesa. És a dir, Rajoy, que s'ha passat els últims anys denunciant que Rodríguez Zapatero actuava "sota tutela" de Brussel·les, ara reciclarà l'argumentari en forma de compromís polític. És cert que els socialistes van haver de girar les veles de cop per navegar al vent que marcava l'eix franco-alemany per esquivar el rescat, la gran obsessió del president en funcions. En canvi, el PP arriba amb l'aire a favor, la tisora sota el braç i sense hipoteques. A tall d'exemple, quan es qüestiona el dèficit de les comunitats autònomes, Rajoy esgrimeix que va ser el PSOE qui va aprovar un nou sistema de finançament que ell no comparteix i qui va flexibilitzar l'equilibri pressupostari. El dubte és què passarà si d'aquí al 2013 l'esquerra arriba al poder als principals estats de la UE i opten per una política d'estímuls més enllà de l'austeritat.

Sense dret de veto

De moment, Rajoy aprofitarà l'impuls reformista de l'última etapa de Zapatero, que li ha fet part de la feina, per prendre mesures ràpides i contundents. Objectiu: recuperar el pes perdut en els últims anys, diu el PP. No serà fàcil. El creixement de les exportacions, una de les prioritats de Rajoy perquè és un bon termòmetre econòmic, es reduirà a la meitat el 2012, segons dades de la Comissió Europea. Tot i això, el nou govern provarà de situar-se al grup d'estats que pilotaran la nova etapa, si bé no tindrà dret de veto sobre els mecanismes fiscals europeus (l'últim error que podrà anotar al compte de Zapatero). Per tot plegat, Rajoy només s'emmiralla en la primera etapa de la política exterior d'Aznar. Obvia quan mirava cap a les Azores i s'allunyava del cor d'Europa.

stats