Rajoy redueix més del 14% la despesa dels ministeris

MADRID.Els detalls dels nous ajustos encara són una incògnita però el govern espanyol va donar ahir algunes pistes sobre quines poden ser les retallades que inclouran els pressupostos del 2012 que presentarà divendres. La tasca és titànica i extremadament difícil: reduir 3,2 punts de dèficit públic en un sol any i a més en plena recessió i amb l'atur en ascens imparable.

Per aconseguir rebaixar el dèficit del 8,51% del 2011 (més de dos punts per sobre de l'objectiu) fins al 5,3% per a aquest any, Espanya ha d'estalviar uns 34.370 milions. Tot indica, però, que l'executiu considera, com la majoria d'experts, que la retallada haurà de ser superior com a conseqüència de la caiguda dels ingressos per la disminució del consum i l'activitat econòmica, i l'augment de la despesa pública, fruit de les pujades de l'atur i dels tipus d'interès que paga l'Estat pel seu deute.

El president espanyol, Mariano Rajoy, va avançar ahir des de Seül -on va participar en una cimera de seguretat nuclear- que els pressupostos inclouran una disminució "d'una mitjana del 14%, gairebé el 15%" de la despesa dels ministeris. Fins ahir, havia de ser del 12%. Això suposa un estalvi d'uns 11.500 milions, si es pren com a referència els pressupostos del 2011 i s'hi aplica una rebaixa del 14,5%. La xifra, però, quasi duplica els 5.590 milions que li queden per retallar a l'administració central, que ja ha programat un ajust d'11.580 milions. La traducció de les xifres és que el govern creu que els 34.370 milions pensats inicialment per abaixar el dèficit són ara del tot insuficients.

De fet, la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) ja va advertir dilluns que per tancar l'any amb un dèficit del 5,3% caldrà retallar despeses o augmentar ingressos per valor de 55.000 milions. El motiu principal? L'entrada de l'economia espanyola en la segona recessió en quatre anys, que ahir mateix va certificar el Banc d'Espanya.

El supervisor va confirmar, en el seu butlletí mensual, que l'economia va entrar en recessió en el primer trimestre de l'any, en superar dos trimestres consecutius amb PIB negatiu. L'informe corrobora "la prolongació de la dinàmica contractiva" del PIB, que s'uneix a la caiguda del 0,3% en el quart trimestre del 2011, i adverteix que la destrucció d'ocupació s'ha intensificat fins al març. El Banc d'Espanya preveu que l'economia caigui un 1,5% aquest any, mentre que l'executiu de Rajoy és més pessimista: un 1,7%.

"Reformes dels impostos"

El compliment de l'objectiu de dèficit no es produirà només gràcies a una despesa pública més baixa sinó també a una recaptació fiscal superior. A la pregunta de si el govern modificarà l'impost de societats, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va respondre ahir que està estudiant incloure als pressupostos "reformes parcials dins dels grans impostos" per fer "contribucions més equilibrades i més ben ponderades" entre els ciutadans. De fet, en cercles financers s'especula que els pressupostos incloguin canvis en l'impost de societats després que la seva recaptació hagi caigut més d'un 60% en els últims quatre anys. Tot i que el tipus oficial del tribut és del 30%, els grans grups empresarials reben deduccions i paguen només el 9,9% dels beneficis.

Montoro va reiterar, a més, que no s'apujaran impostos de manera "permanent" ni es realitzarà "cap canvi tributari que perjudiqui el creixement econòmic" i les "capes més dèbils de la societat", en una clara referència a l'IVA, que afecta a tothom igual. De fet, Rajoy va incidir en el mateix missatge des de Seül en assegurar que els comptes del 2012 inclouran mesures per incrementar els ingressos però que no aniran "per la via d'apujar els impostos al consum", és a dir, l'IVA.

L'optimisme de De Guindos

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, també es va referir ahir als pressupostos que el govern presentarà divendres. En un acte a Barcelona va advertir que els pròxims dos pressupostos seran "molt durs" per a totes les administracions però, alhora, es va mostrar "absolutament convençut" que l'economia espanyola "millorarà bastant" en els pròxims trimestres, sempre que es reconegui la gravetat del moment i es posin els "remeis" adequats per millorar la situació.

D'altra banda, la precària situació de les finances públiques va tornar a quedar de manifest ahir en publicar-se les dades d'execució pressupostària. L'administració central va gastar fins al febrer 20.668 milions d'euros més dels que va ingressar, cosa que representa l'1,94% del PIB. És a dir, molt a prop de l'objectiu del 3,5% amb què l'Estat ha de tancar l'any. El ministeri d'Hisenda va puntualitzar, però, que les dades no són representatives de l'evolució futura. El temps ho dirà.