Publicitat
Publicitat

CRISI, LA LLUITA CONTRA EL DÈFICIT

La mesura, que vol acontentar els mercats, colla encara més les comunitats autònomes

Rajoy retallarà més de 10.000 milions en sanitat i educació

Com si fos un monstre insaciable que ho devora tot, els mercats exigeixen més sacrificis. Per respondre a la pressió asfixiant de la prima de risc i allunyar el fantasma de la intervenció financera, Mariano Rajoy retallarà ara més de 10.000 milions en sanitat i educació. El president espanyol ho va anunciar ahir a la tarda per sorpresa i a través d'una nota de premsa, sense gaires detalls. Era la culminació d'un debat que s'ha anat coent durant les vacances de Setmana Santa, després de la mala reacció internacional als dràstics pressupostos del govern del PP. De fet, el ministre d'Economia ja va avançar el cap de setmana en una entrevista al diari alemany Frankfurter Allgemeine que la prioritat passava ara per tocar les principals partides de la inversió social.

Aprofitant la treva de les borses, que ahir estaven tancades, el cap de l'executiu es va reunir amb el seu equip econòmic per provar de controlar les regnes de la situació i embridar la setmana que comença, que es preveu cabdal per recuperar la confiança necessària per mantenir oberta l'aixeta del crèdit per finançar l'economia espanyola.

Rajoy vol resultats aquest mes

Rajoy va convocar per sorpresa -no figurava a l'agenda setmanal que facilita el ministeri de la Presidència- la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Economia, Luis de Guindos; el d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i el director de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, Álvaro Nadal. Amb ells va acabar de perfilar els continguts del pla d'estabilitat i les reformes que es faran aquest any, que la Comissió Europea analitzarà aquest mes. Després, Rajoy va comunicar als responsables d'Educació i Sanitat, José Ignacio Wert i Ana Mato, que els tocarà encapçalar el nou ajust.

En la nota informativa, el president espanyol es va limitar a dir que aquest estalvi es farà per la via "d'una racionalització més gran, l'eliminació de duplicitats i l'eficiència en la gestió dels grans serveis públics". Sense especificar més, només va deixar clar que vol tenir enllestides les reformes aquest mes.

Fonts governamentals van explicar que els 10.000 milions extres tindran un caràcter anual i calculen que 7.000 corresponen a estalvi en sanitat i la resta en educació. La tasca no serà senzilla, perquè les noves ordres de Madrid les hauran d'executar les comunitats autònomes, que tenen la responsabilitat de gestionar els pilars de l'estat del benestar. A més, algunes, com Catalunya, fa temps que s'ajusten el cinturó.

Conscients de la política de fets consumats, els ministeris afectats es van apressar ahir a la tarda a calmar les autonomies i van assegurar que les reformes es consensuaran abans en les conferències sectorials respectives, que agrupen els representants de l'administració central i dels governs territorials.

El ritme vertiginós que vol imposar Rajoy per mirar de seduir els que han de donar oxigen a les finances de l'Estat contrasta amb l'exigible respecte a l'autogovern, en un model descentralitzat com l'espanyol.

La decisió de Madrid suposa collar encara més unes comunitats que fa temps que alerten que no poden retallar ja sense tocar el moll de l'os de l'estat del benestar. Alguns partits fa mesos que denuncien que tot plegat és una "operació d'asfíxia" que consisteix a limitar tant els recursos disponibles que acaba deixant sense marge d'actuació en aquelles àrees de gestió en què les competències estan transferides.

Inflexible amb les comunitats

Els nous ajustos s'hauran de sumar als més de 15.500 milions que ja havien de retallar inicialment les comunitats. Ara mateix tot apunta que la reducció s'haurà de fer per la via de la despesa i no pas augmentant els ingressos. Els pressupostos de l'Estat, que marquen quants diners destina Madrid a les comunitats per finançar els serveis, recullen apujades impositives significatives, com les de l'IRPF, però només beneficien les arques estatals.

Sense concrecions, la Moncloa va afirmar que facilitarà els mecanismes per ajudar els governs que no tenen prou recursos, fins i tot amb modificacions legals. Alguns sectors de la dreta espanyola apunten des de fa temps la conveniència que l'Estat recuperi competències autonòmiques.

Rajoy no arriba, de moment, a aquest extrem, però es mostra inflexible. Per deixar les coses clares, va recordar en la nota que les autonomies estan obligades a tancar l'any amb un dèficit de l'1,5% i adaptar els seus pressupostos a les previsions que fa el govern espanyol. En una entrevista al diari El Mundo Montoro anava més enllà i obria la porta a intervenir les que no quadressin els comptes, i deixava caure que podien retallar en "televisions autonòmiques i ambaixades a l'exterior".

El PSOE va reclamar la compareixença del president espanyol al Congrés. Creu que els sistemes sanitari i educatiu "no suportarien" una retallada que, segons els seus càlculs, suposa entre un 10% i un 12% dels recursos que s'hi destinen.

Indignació a Catalunya

L'anunci va caure com una galleda d'aigua freda a Catalunya. Per avui s'espera una resposta contundent del Govern, que fa dies que veu amb preocupació l'actuació de Rajoy i els seus ministres. El coordinador del PSC a Madrid, Francesc Vallès, va carregar contra CiU perquè "el PP s'inspira en el que està fent la Generalitat com a laboratori d'idees".

Avui probablement Rajoy haurà d'explicar-se al Senat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT