Rajoy serà inflexible amb les autonomies
El govern espanyol comunicarà avui a les autonomies que l'1,5% de dèficit per a aquest any és inamovible. A canvi, l'executiu del PP buscarà mecanismes per aconseguir liquiditat i quadrar els comptes.
MADRID.Cristóbal Montoro no va voler esperar a la reunió que celebrarà avui amb els consellers d'Economia de les comunitats autònomes per descartar una nova flexibilització de l'objectiu de dèficit públic per a aquest any. El ministre d'Hisenda es va mostrar ahir segur que cap autonomia li demanarà una relaxació de la xifra perquè "no els convé" per no perdre credibilitat davant dels mercats.
Més enllà de la conveniència, la flexibilització del dèficit és la principal reclamació que posaran avui sobre la taula part de les 17 comunitats autònomes al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Andalusia i Catalunya -dues de les sis autonomies no governades pel PP- han estat les més crítiques amb la decisió de l'executiu espanyol de ser més generós amb ell mateix, l'administració central, que amb les autonomies en l'ajust de la despesa.
El nou objectiu de dèficit del 5,8% -en comptes del 4,4%- per al 2012 dóna vuit dècimes de marge més a l'Estat (del 3,2% al 4%) i només dues a les autonomies (de l'1,3% a l'1,5%). Les comunitats són les que més hauran de retallar perquè són les principals responsables de la desviació de 2,5 punts del dèficit l'any passat. No obstant, són les que suporten el pes de la despesa social -educació, sanitat i dependència- i sovint lamenten que no tenen el finançament adequat per fer-hi front. A més, en casos com Catalunya, el govern espanyol colla però continua sense pagar partides compromeses, com el fons de competitivitat o els 759 milions de l'addicional tercera de l'Estatut.
L'administració central, que s'ha autoregalat més marge, ja ha complert gairebé tota la retallada. El conjunt d'Espanya haurà d'estalviar aquest any uns 29.000 milions d'euros: uns 15.000 les autonomies i 11.800 l'administració central. L'executiu espanyol ja ha retallat uns 11.580 milions, dels quals 8.900 són en menys despesa dels ministeris i uns 2.680 en ingressos fruit de l'augment de l'IRPF. Els guanys de la pujada d'impostos s'estimen en uns 6.275 milions, dels quals 5.357 corresponen a l'IRPF i 918 a l'IBI (que recapten els ajuntaments). De la xifra de l'IRPF "gairebé la meitat" va a les autonomies i la resta a l'administració central, segons expliquen des del ministeri d'Hisenda. És a dir, el conjunt de comunitats podrien rebre un màxim de 2.680 milions. Per tant, hauran d'estalviar uns 12.320 milions més, la part central de la nova tisorada. Alguns governs autonòmics avisen que aquesta obligació serà impossible sense tocar el moll de l'os de l'estat del benestar.
Rajoy fa seu el problema
El titular d'Economia, Luis de Guindos, també va tancar la porta ahir a una possible flexibilització. Va dir que els nous objectius per acabar l'any al 5,8% suposen una "distribució equitativa dels pesos de l'ajust" entre les diferents administracions. "És un ajust imprescindible que hem d'acceptar absolutament tots", va assegurar el ministre.
El president espanyol, Mariano Rajoy, va ser menys contundent i va provar d'equilibrar la balança amb els seus ministres. "El problema de les comunitats autònomes també és el nostre, això és un estat", va dir en una compareixença a la Moncloa. El cap de l'executiu confia a trobar mecanismes que permetin "ajudar" les autonomies perquè facin "un esforç important" i avancin cap a l'equilibri pressupostari. Va citar el pla financer per pagar els deutes amb els proveïdors, que segur que avui s'analitzarà al CPFF, i els va recordar taxatiu que el seu objectiu de dèficit ja s'ha augmentat dues dècimes, de l'1,3% a l'1,5%.
Davant l'ofensiva recentralitzadora que hi ha a l'Estat, Rajoy va voler deixar clar que, quan va a Brussel·les, és a ell a qui exigeixen explicacions: "El govern es responsabilitza de tothom", va afirmar.
