Rajoy talla les ales a les energies netes

BARCELONA.El programa electoral del PP per a les eleccions generals del novembre del 2011 no concretava l'aposta energètica dels populars. No era estrany, perquè amb una victòria garantida per les enquestes i amb l'accident nuclear de Fukushima encara massa a prop no era moment de mostrar simpaties amb l'energia atòmica o ensenyar les dents a les renovables.

Però l'executiu liderat per Mariano Rajoy no ha trigat a posar les cartes sobre la taula: ha decretat una moratòria sine die per a les primes a les renovables, ha allargat cinc anys la vida de la central nuclear de Garoña -la primera instal·lació atòmica espanyola que ha complert 40 anys de funcionament- i ha donat algunes pistes de la reforma del sistema elèctric que està preparant i que espera presentar d'aquí un parell de mesos.

El principal enemic a vèncer és el dèficit de tarifa, una bombolla que ja arriba als 24.000 milions d'euros i que si no s'actua se situarà sobre els 30.000 milions aquest mateix any (una xifra equivalent al consum elèctric de tots els consumidors espanyols). Aquesta fórmula del dèficit, ideada pel govern del PP l'any 2000 i alimentada pels executius socialistes -entre el 2005 i el 2010 el dèficit s'ha multiplicat per quatre-, respon a la diferència entre els ingressos de les companyies elèctriques (a través de les tarifes) i els costos del servei (generació, transport i distribució).

Una amenaça per a l'Estat

Així, s'ha anat alimentant un monstre que ara amenaça fins i tot el dèficit públic d'Espanya, ja que la bombolla s'ha anat finançant a través d'emissions de bons amb l'aval de l'Estat (si el govern espanyol desatén el pagament dels bons que vencen entre el 2013 i el 2015, el dèficit públic creixerà un 1%).

Aquesta voluntat d'acabar amb el dèficit tarifari del sistema elèctric -que el 2011 va incorporar 3.899 milions de deute i aquest any en sumarà 5.074, enfront del límit de 1.500 fixat per llei- ha conduït a una autèntica guerra empresarial entre les grans elèctriques i les companyies que impulsen instal·lacions renovables.

Tant en unes com les altres agrupades en els corresponents lobis de pressió: Unesa (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, HC i E.ON), Unión Fotovoltaica, Asociación Eólica i Protermosolar, entre d'altres.

El govern espanyol ha assegurat que la solució al problema s'haurà de repartir entre totes les parts implicades: empreses, Estat i consumidors. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha insinuat que les grans elèctriques (que fins ara han finançat el dèficit) es podrien veure obligades a renunciar al cobrament d'una part del deute (una quitança a la grega). Unesa ha reaccionat afirmant que portarà el govern espanyol als tribunals si es consuma aquesta solució. Les elèctriques volen que les renovables, a les quals culpen de la dimensió del dèficit, comencin a finançar aquest enorme deute i demanen un increment del rebut de la llum del 20%. A més d'un cèntim verd que gravi el gas i els carburants.

En aquest escenari, amb la crisi econòmica enquistada, l'executiu de Rajoy no pensa prescindir de la nuclear, que actualment aporta el 21% de l'electricitat generada a Espanya. Però la moratòria a les primes de les renovables ha posat en peu de guerra un sector que s'ha convertit en líder al món gràcies a l'aposta dels governs espanyols dels últims deu anys. Espanya és el quart mercat mundial en el camp de les energies netes, només per darrere dels Estats Units, la Xina i Alemanya (és el quart país en eòlica i el segon en solar fotovoltaica). Les renovables aporten actualment prop d'un 35% del total d'electricitat produïda a Espanya.

En el fons, per sobre de la situació planegen les següents preguntes: ¿les renovables poden substituir totalment les fonts convencionals (nuclear, carbó)? ¿Quin preu estem disposats a pagar per aquesta transició?

Els pronuclears asseguren que aquesta font d'energia és imprescindible per garantir l'estabilitat del sistema, mentre que els defensors de les renovables diuen que es pot prescindir de la nuclear a mitjà termini. En qualsevol cas, una transició energètica (exigida per la Unió Europea, que fixa en el 20% el consum final d'energies netes l'any 2020) requereix una planificació acurada i a llarg termini, que és el que exigeix el sector per crear un clima de confiança i atreure inversors.

El sector de les renovables reclama al govern espanyol que concreti tan aviat com sigui possible la durada de la moratòria a les primes, que serà efectiva a partir del 2013. Només l'any passat les primes van sumar 6.744 milions d'euros de sobrecost al sistema elèctric, i el 2012 aquesta xifra s'elevarà fins als 7.602 milions.

Per què és tan elevada aquesta factura? El preu de l'electricitat generada amb fonts convencionals és de 48,52 euros per megawatt hora (MWh). Les renovables disparen el seu cost: 371 euros per MWh en el cas de la fotovoltaica, 292 euros en la termosolar, 122 euros en la biomassa i 88 euros en l'eòlica.

Menys emissions

Les empreses de renovables argumenten que el cost de l'electricitat no té en compte que hi ha instal·lacions, com les hidràuliques o les nuclears, que ja estan amortitzades, i que no es quantifica econòmicament l'estalvi d'emissions associat a les diferents fonts d'energia.

A part de Garoña, la resta de centrals nuclears espanyoles compliran 40 anys -el límit inicial- entre el 2012 (Almaraz I) i el 2027 (Vandellòs II). La FAES, el think tank del PP -liderat per l'expresident José María Aznar-, va presentar un document el 8 de març del 2011 (tres dies abans de l'accident de Fukushima) en què proposava allargar la vida de les nuclears a 60 anys i buscar ubicacions per a noves instal·lacions atòmiques.