Ramon Vidal: "L'empresa que no exporti el 60% a l'estranger patirà molt"

Ramon Vidal (Barcelona, 1971) és el director d'un organisme del ministeri d'Economia del govern federal dels Emirats Àrabs Units, que vol diversificar la seva economia i atreure inversions de tot el món cap el golf Pèrsic. L'entitat, creada en col·laboració amb l'empresa pública Dar Al Tawasel, es diu UAE Investment Map i té l'objectiu d'obrir setanta oficines en els pròxims set anys per aconseguir inversions. Una l'obriran a Barcelona, segons explica Vidal, que ha pres com a model per al seu organisme la integració que va fer la Generalitat del Copca i del Cidem, i que es coneix com a Acció10. Vidal parla amb entusiasme de la seva feina i no s'està de donar un consell: "La gent ha de sortir fora, viatjar i entendre el món". Ell ho va fer. Va estudiar dret internacional a la Saint Joseph's University, a Filadèlfia (EUA). I va establir una bona amistat amb molts estudiants, molts d'ells d'Aràbia Saudita. De resultes d'això, Vidal ja fa vuit anys que és al Pròxim Orient, amb el camp base a Dubai.

Com arriba a dirigir el UAE Investment Map?

Fa qüestió de tres anys es va fer una proposta a un ens del govern de Dubai que va acabar en mans del ministeri de Exteriors, i d'aquest a Economia. Van trobar-la interessant i van ser ells els que em vam trucar per fer-me'n càrrec. Encaixava força amb el meu perfil: perquè ja feia 8 anys que era als Emirats i havia treballat amb diferents empreses per facilitar-los l'entrada en aquests països del Pròxim Orient.

Quin és l'objectiu?

Diversificar la indústria, i augmentar el PIB. Arran de la crisi, el que s'ha vist és que quan un país no té un teixit industrial sòlid, es veu molt afectat per la fluctuació de l'economia. I sobretot països com aquests, on hi ha molta gent que si les coses van malament, se'n van. La idea és produir, i no tant limitar-se al negoci de la importació-exportació. La pretensió és aconseguir una massa crítica de gent que consumeixi, que produeixi, per tal de consolidar una població flotant. Volem que aquesta població es quedi, fer més sòlida la presència d'estrangers, d'immigrants, tant de qualificats com de no qualificats, i patir menys les fluctuacions econòmiques.

Atreure inversions en quins sectors?

En enginyeries, en el sector del petroli i el gas, en infraestructures, en materials de construcció, i sobretot en energies renovables, en eòliques i solars. Només en el sector de les energies netes, tenim la pretensió d'aconseguir inversions fins al 2020 per valor de 70.000 milions d'euros.

En un moment de gran incertesa i de greu crisi, a quins països s'estan adreçant els Emirats?

A Corea del Sud, la Xina, Alemanya, Itàlia, els EUA, i també a emergents com Brasil, Turquia, l'Índia i el Japó. I a Espanya, tot i que no hi havia un interès inicial.

No es confia en Espanya?

Inicialment no s'havia mostrat interès. El fet que jo portés el programa ha estat important. He fet veure que Espanya no era un país que s'hi hagués expandit i que tenia potencial per fer-ho. I que ara té necessitat de fer-ho, perquè pateix una forta crisi.

¿No hi ha interès per comprar deute sobirà?

Ara per ara no són gaire amics del deute sobirà. Amb Espanya s'ha establert una relació important després que el fons d'Abu Dhabi International Petroleum Investment Company (Ipic) comprés CEPSA. També hi ha hagut la inversió de Qatar Holding LCC en Iberdrola, amb la compra del 6,16%. I la visita de l'emir de Qatar a Espanya. Tot això ha fet que Espanya s'acabés incloent al programa, amb dues oficines, a Madrid i Barcelona, una decisió en què jo també he influït, perquè a Catalunya hi ha moltes empreses amb potencial.

Com es gestionaran aquestes oficines? Com ho fa el govern dels EAU?

El programa es gestiona igual que una empresa privada i si hi ha resultats es dotarà de més fons. Hi ha un programa de set anys, i cada emirat, que són set, té una implicació directa en les oficines.

¿Les empreses privades no hi participen?

Es fa difícil diferenciar el capital públic del privat, perquè les empreses privades, al seu torn, estan participades per les famílies regnants. La gestió sí que es privada, i es demanen resultats i objectius. La manera com es quantifiquen aquests resultats és molt diferent de com ho fan els països europeus, com s'ha vist ara amb l'AVE i altres infraestructures a l'estat espanyol.

Però en tota inversió hi ha també un component polític i social.

Sí, allà també es té en compte, però no es fa per criteris polítics. Prima en últim terme la raó social.

Què li agrada com a català de la seva experiència? Com veu les diferents maneres d'entendre la tasca d'un govern?

Com a català el que valoro és que el tipus de gestió fa que et sentis en una empresa privada. Cada inversió ha de tenir una contraprestació. Si demostres eficàcia, confien en tu. Jo vaig demostrar que calia que Espanya estigués en el programa, perquè vaig demostrar que el teixit de l'empresa espanyola i catalana era interessant allà, i van confiar en mi.

¿Creu que és un model, el dels Emirats, que cal seguir? ¿El món econòmic no se sent massa atret per models político-econòmics poc assimilables a la democràcia?

Jo diria que no es pot considerar un model. Tot el sistema trontolla des del punt de vista democràtic, tal com nosaltres l'entenem. Que funciona? Sí que funciona. Que és traslladable aquí? És evident que no. S'han modernitzat, però és el seu model.

¿Com es veu Espanya i Catalunya des de Dubai?

Veig que ara hem de ser conscients que ens hem malacostumat. Avui dia el món és global i no ens hem internacionalitzat prou. L'empresa que no exporti el 60% de la seva producció a l'estranger, si no està centrada en un mercat molt concret, patirà molt. Les que no pateixen ara mateix és perquè venen a l'estranger. Necessitem pensar en el món, en el mercat global. Les possibilitats les tenim, els empresaris també. Cal un canvi de mentalitat i sortir fora. I els primers, els estudiants. Tothom.