Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Espanya s'estabilitza després de mesos a la deriva i ara viurà un trimestre decisiu

Recepta per evitar un rescat: fermesa, la Xina i el 'Financial Times'

La fermesa en els fets i en el discurs, el suport de la Xina a Espanya i l'últim informe de Goldman Sachs han proporcionat a José Luis Rodríguez Zapatero la seva millor setmana en molt de temps.

Espanya ha aconseguit, per fi, una mica d'estabilitat: després de mesos de desconfiança, els mercats li estan donat una oportunitat per evitar el rescat. El govern espanyol ha aconseguit aquest salvavides gràcies a dos factors: fermesa en les reformes i el suport de la Xina, que a principis de mes va anunciar que compraria deute espanyol.

Però la calma encara no és definitiva. Espanya viurà a partir d'ara un trimestre definitiu en el qual haurà d'afrontar una gran quantitat de venciments (que obligarà a emetre més deute per poder-los pagar). A més, el sector financer haurà de sotmetre's a un nou procés de fusions i, també, examinar-se en una altra (i més completa) ronda de tests d'estrès. Aquestes proves, que serveixen per avaluar la salut dels bancs i caixes, es començaran a fer al febrer i, tot i que els resultats definitius no s'haurien de conèixer fins poc abans de l'estiu, la previsió és que a finals de març es podrien començar-se a filtrar les primeres conclusions. Els tests d'estrès, igual que l'any passat, els farà la Unió Europea. La diferència és que aquesta vegada seran més exhaustius i, conseqüentment, més difícils d' aprovar .

Per tant, durant els propers tres mesos es dirimirà el futur. Si Espanya aconsegueix passar amb nota, el fantasma del rescat s'allunyarà.

José Luis Rodríguez Zapatero ha après que als inversors internacionals no els agraden les mitges tintes. El president espanyol va aprofitar dilluns l'oportunitat d'encapçalar la portada de l'influent Financial Times per demostrar que serà inflexible amb el deute de les comunitats autònomes. No queda clar fins a quin punt aquest és el principal problema d'Espanya, ja que el deute de l'Estat quintuplica el de les comunitats, però els mercats agraeixen les idees clares i, si cal, la mà dura. "Per guanyar credibilitat, és important demostrar que tens les coses clares", afirma Núria Mas, professora d'economia de l'Iese.

Pensions i caixes, pendents
Els següents passos de Zapatero són dos grans reptes: la reforma de les pensions i el nou procés de concentració als bancs i les caixes d'estalvis. I tots dos seran imminents.

La reforma de les pensions és la que provoca més tensions socials, especialment entre el govern espanyol i els sindicats. Zapatero està obligat a reformar el sistema perquè, a la llarga, és insostenible a causa, principalment, de l'envelliment de la població. Potser es podrien trobar fórmules per a evitar el punt més polèmic de la reforma (la jubilació als 67 anys), però aquesta és una mesura pràcticament imposada per Alemanya, país on ja han elevat l'edat de jubilació fins als 67. Els sindicats s'hi oposen frontalment i han amenaçat amb una vaga general, cosa que no seria mal vista per tothom. "Potser no aniria malament que es convoqués una vaga general perquè Zapatero aconseguiria transmetre als inversors estrangers que està prenent les mesures necessàries per molt impopulars que siguin", explicaven a l'ARA fonts del sector financer, aquesta setmana.

Per altra banda, el nou procés de fusions als bancs i les caixes ha de servir per reactivar un sector que està col·lapsat des de l'esclat de la crisi, cosa que ha impedit que flueixi el crèdit. "La reforma del sistema financer és fonamental -diu Joan Tugores, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona-. Encara hem de fer neteja i endreçar el sector; quan ho fem arribarà el moment que l'economia torni a créixer".

A més, la reforma de les caixes té una importància cabdal perquè, depenent dels diners públics que s'hi hagin de destinar, el deute públic podria créixer més o menys. I els inversors estan expectants per conèixer aquesta dada, assegura Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers.

El deute de les diferents administracions d'Espanya equival al 69% del seu PIB, encara per sota de grans locomotores econòmiques com Alemanya (75%), el Regne Unit (83%) i França (86%). La incògnita és en quin nivell se situarà el deute una vegada s'hagi completat la segona fase del procés de fusions.

Goldman Sachs
El banc d'inversió Goldman Sachs va emetre un informe dijous passat en el qual assegurava que, descomptant els diners que Espanya invertirà en el nou procés de fusions bancàries, el deute d'Espanya no superarà el 90% del seu PIB. És a dir: lleugerament per sobre del deute de França i lluny encara del nivell de països com Grècia (150%) i Irlanda (107%). Aquesta va ser una de les grans notícies de la setmana per al govern espanyol. Especialment perquè l'informe prové d'una de les institucions més respectades pels inversors internacionals. I, com diu Joan Tugores, "actualment les percepcions són més importants que la pròpia realitat".

De totes maneres, Espanya té altres reptes. Un element decisiu dels propers tres mesos seran els venciments. Durant tot el 2011, Espanya estarà obligada a afrontar pagaments que, tots junts, sumen uns 192.000 milions d'euros (això inclou bons, obligacions i lletres). I bona part d'aquests venciments s'hauran de fer abans de l'abril, segons Jordi Galí, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

Al mateix temps, algunes fonts apunten que, si Espanya és capaç de superar aquest trimestre, la pressió dels especuladors es reduirà. "La majoria de les apostes contra el deute d'Espanya es concentren en el primer trimestre d'aquest any", afirmen. De totes maneres, la resta d'experts consultats consideren que, per molt que sigui així, si l'economia espanyola no dóna més símptomes de solidesa, els especuladors tornaran a atacar. "Si d'aquí a tres mesos no desapareixen les condicions perquè Espanya rebi apostes en contra, les seguirà rebent", afirma Josep Soler.

Efectivament, els experts estan d'acord que si els especuladors ataquen és perquè veuen que Espanya té problemes i la veuen vulnerable. És per això que, més enllà d'evitar el rescat, insisteixen en la necessitat de tornar a generar creixement econòmic.

Segons Núria Mas, els sous estan baixant perquè necessitem millorar la competitivitat, però això es combina amb un deute global elevat i acaba generant un cercle viciós del qual només se'n surt amb creixement econòmic. "La solució és créixer, però això demana temps", afirma Mas.

Joan Tugores té l'esperança que, si la reforma del sistema financer es fa bé, els diners tornin a fluir i també acabi tornant el creixement econòmic. Però, de totes maneres, el catedràtic de la UB recorda que l'Estat encara no ha trobat "un substitut per al sector immobiliari".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT