EFECTES DE LA SEQUERA
Crònica 13/03/2012

Rècord històric d'incendis a Catalunya

El foc ja ha cremat aquest 2012 1.506 hectàrees a Catalunya en 228 incendis, el doble que el mateix període de l'any passat. És un rècord històric, provocat per la sequera, el fred i el fort vent.

Laura Díaz-roig
3 min
FOC A LA FRANJA  L'incendi declarat dijous a la Ribagorça aragonesa ja està pràcticament controlat, tot i que alguns punts continuen actius.

BARCELONA.Més de 200 incendis i 1.506 hectàrees cremades entre l'1 de gener i l'11 de març converteixen el 2012 en un any tristament històric. És l'any que més focs s'han declarat des del 1968, el primer del qual es tenen dades. Pel que fa a l'àrea cremada, només dues vegades s'havia superat el nombre d'hectàrees calcinades: el 1981 es van cremar 3.378 hectàrees en 79 incendis, i el 1984, 2.125 en 38 focs. "La sequera, el fred i les fortes ràfegues de vent fan que sigui un hivern molt difícil", explica el director general de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela. A part de la falta de pluja en els últims mesos, les baixes temperatures de principis de febrer van gelar les plantes verdes, que van morir. Així, els dies de fort vent, tots els components se sumen i qualsevol espurna pot desencadenar un incendi. "Hem de vigilar molt. Demanem a la gent que sigui conscient del que ens hi estem jugant i que vagi amb compte", diu Escorihuela.

Una setmana intensa

Des de principis d'any hi ha hagut 228 incendis, que han cremat 882 hectàrees arbrades i 624 no arbrades. Els quatre focs més importants, pel que fa al nombre d'hectàrees, han estat els que es van declarar dijous i divendres passat. Tres es van iniciar quasi simultàniament, al Pirineu de Lleida -a Gerri de la Sal (Baix Pallars), que va cremar 336 hectàrees, al Pont de Suert (Alta Ribagorça), que va cremar 228 hectàrees, i a les Valls de Valira (Alt Urgell), 121 hectàrees- i un altre al Baix Empordà, a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), el més important d'aquest 2012, amb més de 369 hectàrees cremades, la majoria arbrades.

Tot i que en alguns casos les causes encara no són clares, tot apunta que el foc del Baix Pallars va començar pel trencament d'un cable de la línia elèctrica, que podria haver estat provocat per la caiguda d'un arbre. "En altres circumstàncies, la caiguda de la xarxa elèctrica només hauria provocat talls de llum, però en aquest cas les espurnes van fer que la vegetació seca prengués", detalla el director general de Medi Natural. Els Bombers de la Generalitat encara remullaven ahir la zona, mentre l'incendi no es donava completament per extingit. Al Baix Empordà, la causa serà més difícil d'identificar: és una zona molt transitada i qualsevol acció humana podria haver estat el detonant. "La vigilància dels agents rurals de vegades no és suficient. Demanem que la gent no encengui cap foc, que els pagesos facin cremes de vegetació només els dies establerts i de manera controlada i que, si es fan soldadures o obres, es vigili molt amb les espurnes", diu Escorihuela. Farà falta pluja perquè el risc disminueixi de cara a la campanya d'estiu i Escorihuela confia que sigui una primavera plujosa. "El risc ara és altíssim fins que no plogui", avisa.

1.500 hectàrees a la Franja

El 90% del perímetre de l'incendi declarat també dijous passat a la Ribagorça aragonesa, que comprèn una vintena de municipis, ja està estabilitzat i sota control. El foc ha cremat 1.500 hectàrees, ha afectat una important zona de pastura, un fet que generarà moltes pèrdues a la ramaderia de la zona, i ha cremat dues explotacions bovines i una d'ovina, tot i que els animals s'han salvat, ja que els ramaders els van deixar anar perquè s'escapessin del foc.

En aquest incendi, que es va iniciar a molt poca distància del municipi lleidatà de Vilaller, hi han participat sis dotacions terrestres i dos helicòpters bombarders dels Bombers de la Generalitat. Segons les últimes previsions, el govern d'Aragó no havia sol·licitat ajuda a la Generalitat per avui, però la direcció d'Emergències no descartava enviar-hi mitjans aeris.

stats