Reformar les Glòries no implica l'enderroc del túnel ferroviari
Els informes de l'Ajuntament avalen la condició que el PP va posar a CiU per donar suport al projecte de les Glòries: mantenir el túnel ferroviari sota la plaça. La reforma generarà un impacte de 830 milions.
BARCELONA.Un túnel a més profunditat. Aquesta és la clau que pot donar la llum verda definitiva a la reforma de la plaça de les Glòries de Barcelona que va presentar el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, a mitjans de gener i que deu dies després l'oposició es va encarregar de frenar. El PP va condicionar el suport a la possibilitat -avalada per un informe intern del partit- que el soterrament de la Gran Via al seu pas per la nova plaça no impliqués la retirada del túnel ferroviari que transcorre per sota de les Glòries, com preveia el projecte. L'informe sol·licitat per l'equip de govern, que ahir es va posar en coneixement de la comissió que discuteix la reforma, considera viable fer passar el soterrament de la Gran Via per sota de les vies del tren que enllacen amb l'estació de França.
En aquesta trobada, a més, també es van donar a conèixer els resultats de l'informe d'impacte econòmic que havia demanat el grup d'Unitat per Barcelona, que xifra la repercussió de les obres en 830 milions d'euros -470 dels quals en inversió directa-. El projecte, doncs, comença a avançar per sortir de l'atzucac en el qual va quedar en el ple del mes de gener, quan PSC, PP i ICV-EUiA van fer front comú per obligar l'alcalde Trias a entomar-ne la retirada. Segons l'informe encarregat per avalar el soterrament de la Gran Via a més profunditat, aquest nou túnel de 400 metres es construiria amb unes branques d'accés que tindrien un pendent d'entre el 7,5% i el 7,8%. L'estudi recull diversos exemples de túnels ja construïts amb una inclinació d'entre el 6% i el 10% i unes condicions similars a les que s'haurien de complir en el cas de les Glòries, com ara el de l'avinguda Maria Cristina o el de la plaça Lesseps.
2.615 milions en deu anys
Una altra de les peticions que ja ha satisfet l'àrea d'Hàbitat Urbà, amb vista a aplanar el camí a la reforma de la plaça de les Glòries, és l'estudi econòmic que havia sol·licitat el president del grup municipal d'Unitat per Barcelona, Jordi Portabella. L'Ajuntament preveu que l'obra civil i l'edificació tinguin un impacte total de 830 milions d'euros i que, en un període de deu anys, se situï en 2.615 milions, amb 7.300 llocs de treball en la fase de construcció i 5.310 en la d'explotació. Calculen que es generaran 124 milions anuals fruit de la nova activitat, com ara comerç i restauració, i 2.450 llocs de treball en aquests sectors.
L'estudi també destaca un desplaçament del centre econòmic de la ciutat de la plaça de Catalunya a la de les Glòries i que aquest punt té potencialitat per erigir-se com a nou pol d'atracció turística. De fet, l'informe econòmic calcula que l'impacte del turisme després de la reforma se situarà entre els 100 i els 200 milions d'euros anuals.
La revalorització del parc immobiliari en les dues corones d'influència de la plaça s'estima en uns 1.100 milions d'euros i els increments de productivitat derivats de la reducció de temps en desplaçament -millores en mobilitat- en 13 milions anuals. En aquest sentit, Portabella remarca que un cop feta la reforma es preveu assolir una baixada del nombre de vehicles del 7,3%.
A partir d'aquí, els grups esperen una reformulació del projecte, tot i que el líder del PSC, Jordi Martí, ja va avançar ahir que "el més sensat" seria que CiU recuperés tota la feina feta fins ara, que comptava amb el "consens" polític i veïnal per tirar-lo endavant. Els veïns de les quatre associacions afectades han convocat avui una reunió informativa per veure en quin punt estan, cinc anys després de l'aprovació del Compromís per Glòries.
