Publicitat
Publicitat

Refundem els nostres mitjans públics

En el moment de la transició cap a la democràcia i cap a la normalització nacional va ser un gran encert estratègic reclamar uns mitjans catalans públics. Així ho va entendre el Parlament que els va votar unànimement i així ho va entendre la població que els va assumir com a propis amb grans audiències.

Però ja dels des dels inicis, segons el meu punt de vista, no vam acabar d'encertar, tant en l'estructura com en els continguts. Teníem dues opcions sobre la taula, una de creativa, fent uns mitjans moderns flexibles i lleugers i creant indústria al seu voltant, i vam optar per l'altra: copiar els grans mitjans estatals del sud d'Europa, que en aquells moments ja es veia que eren màquines ineficients i funcionarials.

No va ser una decisió pensada, va ser una inèrcia que ens va portar allà on som. Des del punt de vista dels continguts, ens vam enlluernar pels resultats espectaculars en l'àmbit del coneixement de la llengua, però en canvi vam menystenir-ne l'ús, i la creació d'un imaginari propi, el d'un país on valia la pena viure i del qual valia la pena formar part. Ens vam equivocar els primers anys de funcionament de la Corporació. Ens vam tornar a equivocar en l'anterior reforma de la llei, que lluny de despolititzar-los en va enfortir el segrest partidista, i ens hem tornat a equivocar ara pel mateix motiu.

Per mi, uns mitjans de comunicació propis haurien de ser uns mitjans eficients; que col·laboressin entre ells amb economies d'escala; d'estructura reduïda, perquè més estructura o més canals no vol dir més poder o més influència; capaços d'atreure els nadius digitals, és a dir, el futur, com ha fet la BBC, i que a banda del català normalitzessin l'anglès com succeeix als països nòrdics.

Els nostres mitjans públics, irrenunciables, s'han de refundar adaptant-los als nous temps i a les noves necessitats, amb fermesa i amb urgència.

Coratge!

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT