Publicitat
Publicitat

CRISI DE LES FINANCES EUROPEES

El país de Cameron conserva la millor qualificació de les agències de crèdit tot i que té un dèficit i un deute més elevats que Espanya

El Regne Unit i el misteri de la triple A

Gran Bretanya té un dèficit de l'11,4% i un deute del 71,3%. Els dos indicadors se situen per sobre de les xifres espanyoles. Tanmateix, a Cameron no l'amenaça cap rescat i manté el suport de les agències.

La situació econòmica d'Espanya i el Regne Unit té força similituds, però la pressió dels mercats sobre un i altre país no té res a veure. Durant l'últim any, Espanya ha estat a prop de necessitar un rescat, igual que Grècia, Irlanda i, possiblement, Portugal. La percepció dels inversors era que estava a punt de fer fallida i això va disparar la pressió sobre el seu deute. El Regne Unit no ha patit mai que li pogués passar una cosa similar, tot i que amb l'inici de la crisi hi va haver algun moment d'incertesa que va quedar ràpidament esvaït.

Espanya va tancar el 2010 amb un dèficit del 9,2% i un deute públic del 60,1%, unes xifres elevades que l'Estat té la intenció de reduir amb un pla d'austeritat que està passant factura en zones com Catalunya. Però les dades britàniques són pitjors: el Regne Unit té un dèficit de l'11,4% i un deute del 71,3%, cosa que ha obligat el primer ministre, David Cameron, a anunciar una gran retallada que ha provocat indignació a la societat britànica.

Tot i aquests resultats, l'agència de qualificació Moody's continua valorant el Regne Unit amb la millor nota possible (AAA, coneguda com a triple A), mentre que la mateixa Moody's va rebaixar Espanya al segon nivell més elevat (Aa1) al setembre. Per què?

El Regne Unit té menys atur que Espanya (hi ha un 8% de desocupats, menys de la meitat que aquí) i la seva economia ha crescut més des que el 2008 va esclatar la crisi. De fet, el Regne Unit va sortir de la recessió amb una relativa fortalesa. Però ara aquesta força s'ha trencat: l'últim trimestre del 2010, el PIB britànic va caure un 0,5% i ara fins i tot Moody's ha anunciat que podria rebaixar la qualificació del Regne Unit per la dèbil recuperació econòmica que viu el país. El govern britànic espera que el PIB creixi un 1,7% aquest any, mentre que a Espanya la previsió és d'un 1,3%.

"Quan es fa una retallada com la que ha anunciat Cameron, és normal que a curt termini l'economia d'un país pateixi", justifica Albert Marcet, professor d'Economia de la London School of Economics. "Inicialment és dolorós, però a llarg termini l'economia segurament millorarà: la retallada s'havia de fer, no hi havia cap altra solució" afirma Marcet. A parer seu, el Regne Unit no tenia alternativa perquè "ja s'havien apujat els impostos".

Aquesta crisi econòmica ha incendiat el debat entre keynesianistes i no keynesianistes, és a dir, entre els partidaris de potenciar les inversions per revifar l'economia i els que defensen les retallades per fer net i posar ordre a les finances. El britànic John Maynard Keynes, un dels economistes més importants del segle XX, va defensar en el seu moment la necessitat que els governs invertissin en èpoques de crisi per impulsar la recuperació. Avui dia, el màxim defensor d'aquesta teoria és Paul Krugman, premi Nobel d'economia, que ha estat un dels més crítics amb les retallades de Cameron. El primer ministre opina que és prioritari ordenar les finances públiques per transmetre confiança als mercats, preservar el bon nom del Regne Unit i mantenir l'estimada triple A. En canvi, segons Krugman, Cameron hauria d'aprofitar el prestigi que el país encara conserva per no preocupar-se tant del deute i el dèficit, i crear ocupació potenciant les inversions.

Jesús Palau, professor de finances d'Esade, es mostra partidari de les idees de Krugman i Keynes. Però apunta un detall important: "Això només es pot fer si tens un banc central propi i el Regne Unit en té un, però Espanya no". Palau opina que disposar d'un banc central és el gran avantatge que tenen els britànics respecte als espanyols, ja que això els permet "imprimir bitllets i apujar o abaixar tipus segons els convingui". En canvi, Espanya no té alternativa perquè Alemanya, a través de la Unió Europea, imposa el que s'ha de fer. "[La cancellera] Angela Merkel és la presidenta d'Europa, però només es preocupa d'Alemanya". Merkel ha imposat a tota la zona euro una severa disciplina fiscal i és per això que Espanya està obligada a reduir dràsticament el seu dèficit des del 9,2% registrat el 2010 fins al 4,4% del 2012.

Lobi anglosaxó?

Albert Marcet creu, en canvi, que Espanya ja va tenir l'oportunitat d'aplicar polítiques keynesianes, però que les coses no van sortir bé i per això ara s'ha vist obligada a imposar disciplina: "Espanya va passar de tenir superàvits abans de la crisi a registrar un dèficit de l'11% el 2009". Segons Marcet, iniciatives com "el pla E i les ajudes a les vendes de cotxes no han anat enlloc i ara estem igual o pitjor que abans".

Sigui com sigui, la situació dels dos països és força similar (deute elevat, previsions de creixement feble, bombolla immobiliària abans de la crisi), però tant els inversors com les agències segueixen valorant millor el Regne Unit. Algunes persones ho atribueixen al lobi anglosaxó que formen les tres principals agències de rating : Moody's, Standard&Poor's i Fitch. Les dues primeres són nord-americanes i la tercera britànica. La Unió Europea desconfia dels seus vaticinis i per això promou la creació d'una agència europea que ajudi a valorar millor el deute dels estats europeus. De totes maneres, Jesús Palau treu importància a les valoracions de les agències i posa un exemple definitiu: els interessos que pagava Espanya quan encara conservava la triple A eren més elevats que els que paga ara que té una valoració inferior.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT