El Regne Unit no vol socórrer Grècia de nou

Barcelona.Si abans-d'ahir el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, demanava calma perquè l'economia grega pogués fer els deures, no sembla que tots els socis de la Unió Europea s'ho prenguin amb gaire interès. El ministre britànic de Finances, George Osborne, va dir ahir que l'executiu liderat per David Cameron no vol participar en un "segon rescat" de Grècia.

En declaracions a la BBC, Osborne va anar més enllà i va afirmar que si el Regne Unit col·labora en el rescat de Portugal és "a contracor". "Jo no ho vaig signar, ho va fer el meu predecessor [el laborista Alistair Darling, dies després de la victòria dels conservadors a les eleccions britàniques]", va comentar Osborne. "No ens veig signant -va afegir- un xec directe del contribuent britànic al grec o al portuguès; Irlanda va ser un cas especial".

El ministre de Finances britànic va explicar que el fet que Grècia no pogués accedir als mercats internacionals de deute representava un problema, però va assegurar que no considera "inevitable" la fallida del país. "Crec que haurem de mirar el paquet de mesures grec i veure què podem fer per superar l'any vinent, cosa que podria requerir ajuda addicional de l'eurozona", va assenyalar Osborne. "Els mercats veuen amb escepticisme el que passa i sospito que hauré de dedicar bona part del meu temps durant les dues primeres setmanes a reunions amb altres ministres de finances europeus per veure com podem ajudar els grecs", va afegir el ministre britànic, informa Efe.

Sortida de l'euro

L'executiu grec ha reiterat aquest cap de setmana que no pensa sortir de l'euro, però la premsa del país sosté que Atenes ja ha sol·licitat als seus socis de l'eurozona més temps per pagar el deute que té de 110.000 milions d'euros.

D'altra banda, el president de l'Institut Alemany d'Estudis Econòmics IFO, Hans-Werner Sinn, es va mostrar partidari de la sortida de Grècia de la moneda única. Segons va declarar Sinn al rotatiu Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung , això seria un "mal menor" en les actuals circumstàncies. L'acadèmic considera que la recuperació de la dracma permetria a Grècia devaluar la seva moneda i, a llarg termini, aconseguir que l'economia tornés a ser més competitiva.

Per ell, l'economia grega travessa una situació tan precària perquè no aconsegueix vendre els seus productes d'exportació amb una moneda forta com l'euro. El retorn a la dracma faria que els productes s'abaratissin, es venguessin més bé i permetessin a l'Estat recaptar més impostos i liquidar el deute.

Sinn reconeix que, malgrat l'abandó de l'euro, Grècia continuaria amb greus problemes financers, ja que l'endeutament se li xifra en euros. Per això considera indispensable que es "condoni en part el deute exterior de Grècia".

Clemens Fuest, director del consell assessor del ministeri alemany de Finances, va subratllar en declaracions al mateix diari que la sortida de l'euro "és realitzable", tot i que aquest no és el moment adequat.

A més, els governadors dels bancs centrals del G-20 es reuniran avui a Basilea per analitzar la depreciació de l'euro i les fortes correccions en els preus de les matèries primeres dels últims dies.

L'euro va passar la setmana passada de canviar-se a 1,49 dòlars als 1,44 dòlars en només dues jornades, després que el Banc Central Europeu deixés clar que no apujaria el tipus d'interès al juny. La preocupació als mercats per la crisi del deute grec també va contribuir a la de preciació de l'euro.