CRISI DE L'EURO
Crònica 20/12/2011

El Regne Unit també es nega a reforçar l'FMI

Més problemes per a l'euro. Londres va rebutjar ahir injectar diners al Fons Monetari Internacional, com havia pactat la UE, perquè socorri països de l'eurozona. Només s'hi posaran 150.000 milions.

Laia Forès
2 min
PETICIÓ ALS BANCS 
 El president del BCE, Mario Draghi, va demanar ahir a les entitats  bancàries  que reobrin l'aixeta del crèdit per a les empreses i les famílies europees. Draghi va participar en un debat  amb diputats al Parlament Europeu, a Brussel·les.

BRUSSEL·LESUn dels acords claus de l'última cimera europea era reforçar el Fons Monetari Internacional (FMI). Els països de la Unió Europea van pactar aportar-hi 200.000 milions d'euros, que haurien de servir perquè el Fons pugui oferir crèdits a un interès baix als països europeus afectats per la crisi del deute. El Regne Unit, però, va frenar ahir el reforç de l'FMI. "Tenim clar que no hi volem fer cap contribució", van dir fonts properes al govern britànic. En una reunió telefònica que van mantenir ahir a la tarda els ministres d'Economia dels Vint-i-set per definir la contribució de cada estat membre, el titular britànic va informar de la negativa del seu govern a posar diners per rescatar socis de l'euro.

El veto de Londres va obligar els països de la zona euro a pactar només entre ells el reforç de l'FMI i finalment només hi aportaran 150.000 milions d'euros, una quarta part menys del previst. En les tres hores que van durar les discussions telefòniques, els països de l'eurozona van ser incapaços de convèncer el Regne Unit, país afectat indirectament per la crisi de l'euro i dolgut encara per l'aïllament a què l'han sotmès la resta de socis amb un pacte fiscal que es farà sense comptar amb el govern de David Cameron. Davant de la negativa del Regne Unit, altres socis que tenen la seva pròpia moneda es van afegir al veto. Bulgària va anunciar també que no participarà en cap maniobra per augmentar la capacitat de l'FMI i socórrer països de l'euro.

Els estats membres que més diners hi aportaran són Alemanya (41.500 milions), França (31.400 milions) i Itàlia (23.480 milions). Espanya és el quart país, amb 14.860 milions d'euros. Augmentar la contribució europea de l'FMI perquè pugui obrir una nova línia de crèdit és l'única fórmula legal que han trobat els socis europeus perquè un organisme internacional ofereixi préstecs als governs de l'euro per alleugerir la pressió dels mercats sobre els països dels sud d'Europa, atès que l'actual fons de rescat comunitari és insuficient. El reforç del Fons Monetari era un dels pilars del tallafocs que vol crear la UE al voltant de Grècia. Amb el desacord entre els països de l'euro i la resta per arribar a 200.000 milions d'euros s'enviarà una senyal negativa als mercats. L'altre dubte que s'obre ara és si els diners seran suficients.

Els Estats Units tampoc semblen disposats a donar un cop de mà a Europa. No hi haurà cap aportació de Washington a l'FMI perquè l'administració de Barak Obama necessitaria el vistiplau del Congrés per reforçar el Fons i sembla complicat aconseguir el sí de la cambra.

Dificultats per als bancs

Tot i que els acords de l'última cimera són cada dia més fràgils, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va dir ahir que el pacte per reforçar la disciplina fiscal a l'eurozona contribueix a la solidesa de les finances europees i fa que tinguin un "nivell de credibilitat alt". Draghi, en un debat al Parlament Europeu, va defensar la via de l'austeritat i va augurar un any 2012 difícil per al sector bancari. El president del BCE va subratllar que continuarà ajudant les entitats financeres, però va advertir que s'ha de reobrir l'aixeta del crèdit per a empreses i famílies.

stats