Publicitat
Publicitat

EL GOVERN REOBRE EL DEBAT

L'aposta de Puig pel model holandès arriba després de l'esborrany que va fer Tura en el primer tripartit

Regular o prohibir la prostitució?

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha reobert, en una entrevista a l'ARA, el debat de la prostitució: vol regular-la i s'emmiralla en Holanda. El precedent és l'esborrany que el 2006 va fer el primer tripartit

La prostitució es va despenalitzar l'any 1995 a l'Estat espanyol. Amb la modificació del Codi Penal va deixar de ser un delicte exercir-la, però no es va desenvolupar cap normativa. Això ha provocat que al voltant d'aquesta activitat hi hagi un buit legal. De fet, l'actitud dels governs sobre aquest fenomen oscil·la des de fa anys entre el posicionament abolicionista -Suècia la va prohibir- i el regulador -Holanda li va donar categoria laboral-. La justificació per seguir un model o un altre és el mateix: lluitar contra les xarxes il·legals i la prostitució forçosa de menors i adults i eradicar-les.

A Catalunya, el departament d'Interior, fent ús de les seves competències, l'any 2002 va fer un decret en què es regulen els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, que va marcar els requisits i condicions que han de tenir.

Esborrany Tura

Però va ser el primer govern d'Entesa el que, amb Montserrat Tura al capdavant de la conselleria d'Interior, va obrir per primera vegada el debat per regular la prostitució. De fet, Tura va arribar a tenir el 2006 un esborrany d'avantprojecte de llei que es va veure truncat amb la dissolució avançada del Parlament de Catalunya i en el qual van participar experts de diverses disciplines per abordar el fenomen des del punt de vista social, policial, penal i laboral. L'objectiu, segons esmenta el mateix esborrany, al qual ha tingut accés el diari ARA, era limitar i ordenar les activitats relacionades amb la prestació de serveis sexuals prevenint i reforçant la persecució del tràfic de persones i l'explotació sexual. D'aquesta manera, la Generalitat volia exercir les seves competències en matèria de seguretat pública, lleure i espectacles, publicitat, sanitat, assistència social i treball en absència d'una normativa estatal.

L'esborrany Tura establia com a serveis sexuals remunerats els prestats en condicions d'independència, llibertat, autonomia i absència de subordinació, inferioritat o vulnerabilitat i fixava com a edat mínima els 21 anys.

Tanmateix, es prohibia explícitament l'exercici de la prostitució al carrer i el limitava a dos tipus d'establiments. L'un, amb un màxim de 20 habitacions, que la persona que ofereix serveis sexuals remunerats hagués llogat per hores al propietari del local, i el segon, un habitatge amb sis estances autogestionades per les persones que ofereixen serveis sexuals. L'objectiu en els dos casos era eliminar les relacions jeràrquiques i la participació d'un tercer, que declarava il·lícita. La conseqüència directa era l'eliminació de la figura de l'empresari.

Potestat sancionadora

D'altra banda, també va considerar que entre el prestador dels serveis sexuals i el demandant s'establia un arrendament de serveis. El document va marcar que en cap cas els locals es podien trobar en comunitats de veïns i especificava les distàncies a què haurien d'estar de serveis com els educatius.

Els experts que van participar en la redacció del text van establir un marc sancionador i un seguit d'actuacions en l'àmbit sanitari i sociolaboral per evitar l'entrada de persones en el món de la prostitució i incentivar-ne la sortida. Finalment, van salvar la manca de competències per modificar la llei general del treballador -d'àmbit estatal- considerant que les persones que voluntàriament presten serveis sexuals haurien de fer-se autònomes i acollir-se a l'epígraf altres per cotitzar a la Seguretat Social.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT