Publicitat
Publicitat

FRAU FISCAL

El 10% d'impostos que es cobrarà és més del que es pagava fins ara

Regularitzar diner negre sortia més barat abans de l'amnistia

Creixen els dubtes sobre l'èxit de l'amnistia fiscal. El govern espanyol preveu recaptar 2.500 milions amb aquesta mesura, però els defraudadors podrien no tenir gaires al·licients per acollir-s'hi.

Una de les mesures més polèmiques dels últims pressupostos generals de l'Estat ha estat la inclusió d'una amnistia fiscal, amb la qual Mariano Rajoy vol fer aflorar 25.000 milions d'euros que actualment estan amagats en paradisos fiscals. El president espanyol ha establert que, fins al novembre, els que regularitzin els diners que tenen sense declarar només hauran de pagar un 10% d'impostos, una xifra a priori modesta. Per tant, si afloren 25.000 milions l'Estat se'n quedaria 2.500 en concepte d'impostos. Però, sorprenentment, des que va començar la crisi els defraudadors que han regularitzat la seva situació per la via ordinària en realitat han abonat molt menys d'un 10%. En concret, pagaven entre un 3% i un 7%, segons les estimacions del bufet Cuatrecasas. Fins i tot alguns ciutadans no només no han pagat res sinó que han arribat a demanar devolucions d'impostos per regularitzar els fons que tenien amagats en paradisos fiscals.

Aquestes dades afegeixen nous dubtes sobre l'èxit de l'amnistia fiscal, que ha estat molt qüestionada perquè és massa benvolent amb les persones que han defraudat el fisc. Segons el sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda, Gestha, l'amnistia serà un "greuge comparatiu" cap a les persones que paguen els impostos puntualment, amb taxes que, a Catalunya, arriben fins al 56% en el cas de l'IRPF.

Segons el govern espanyol, l'única alternativa a l'amnistia fiscal era apujar l'IVA. Aquest impost és "una figura recaptadora potent però té conseqüències dolentes perquè sacrifica el consum i ara el que calen són mesures eficaces", va assegurar Marta Fernández Currás, secretària d'estat de Pressupostos i Despeses al diari Abc . Amb l'amnistia, el govern també vol compensar el previsible descens de la recaptació en la lluita contra el frau fiscal, que aquest any serà de 8.170 milions, 2.200 milions menys que el 2011.

Per què sortia tan barat?

La prescripció de delictes i l'existència d'una crisi global són la principal explicació de per què fins ara els defraudadors només pagaven entre un 3% i un 7% per netejar diners provinents de paradisos fiscals. En principi la llei estableix que, per regularitzar diner negre, cal pagar l'IRPF, a més d'un recàrrec del 20% i dels interessos corresponents pel retard en el pagament.

Els delictes de frau fiscal prescriuen als cinc anys penalment i als quatre anys administrativament. Per tant, si l'implicat pot acreditar que té els diners des de fa més de quatre anys, no ha de pagar res pel capital inicial i tan sols tributarà per la rendibilitat i els guanys patrimonials que han generat aquests diners.

A això cal sumar-hi que la crisi (que va començar fa gairebé quatre anys) ha rebaixat les rendibilitats de manera generalitzada. Tant si es tenien els diners invertits en propietats, com en accions o en fons d'inversió, sovint aquestes rendibilitats han estat molt baixes o fins i tot negatives. Per tant, als defraudadors que han regularitzat diner negre sovint els ha tocat pagar molt poc o fins i tot en algun cas l'Estat encara ha hagut de retornar-los diners. Així ho afirma Joan Hortalà, soci de Cuatrecasas i inspector en cap d'Hisenda en excedència, en base a les dades que el seu bufet ha recopilat dels seus propis clients.

Però això no és tot. A més de l'IRPF, per regularitzar diner negre en principi també era obligatori pagar l'impost de patrimoni. Però aquesta taxa va estar suprimida entre finals del 2007 i finals del 2011 (quan José Luis Rodríguez Zapatero va recuperar-la per sorpresa) i per tant tampoc es va haver de pagar en les regularitzacions.

Estimacions "optimistes"

Joan Hortalà considera que les estimacions de recaptació que ha fet el govern espanyol són "optimistes" perquè "no hi ha cap estadística fiable" sobre aquesta qüestió. La Comissió Europea també s'ha mostrat escèptica sobre l'èxit de l'amnistia fiscal per la mateixa raó.

"És difícil donar una xifra exacta de quants diners poden aportar aquestes mesures", va afirmar dimecres Amadeu Altafaj, portaveu d'Economia de la Comissió Europea. Independentment de si s'inicia una amnistia, el portaveu va recordar que posteriorment "cada individu ha de prendre la decisió de si s'hi vol acollir o no".

L'amnistia fiscal no és una novetat a Espanya, ja que se n'han fet dues des de la reinstauració de la democràcia. I tampoc ho és a la resta d'Europa, on països com Alemanya, el Regne Unit i Itàlia han introduït diversos programes per fer aflorar el diner negre, sovint amb resultats més baixos del previst. El país amb més èxit en aquest camp va ser Itàlia, que el 2009 va aconseguir la repatriació d'uns 100.000 milions d'euros, que amb una penalització del 5% va aportar una recaptació de 5.000 milions a l'estat italià. Tot i així, la xifra va ser un terç de l'esperada inicialment pel govern.

Malgrat l'oposició que generen les amnisties, organitzacions com l'OCDE (que agrupa els països més desenvolupats del món) les encoratgen perquè, combinades amb la pressió als paradisos fiscals, es pugui reduir progressivament la quantitat de capital que hi ha amagada en aquells països.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT