Publicitat
Publicitat

Res no és tan greu com sembla

La diplomàcia s'assembla al pòquer: l'estratègia preval sobre la tàctica. Les jugades concretes busquen fer realitat els objectius finals. Els moviments tàctics, sovint teatrals, se subordinen als estratègics. I en el cas de l'Iran, la tàctica és omnipresent: atacar l'ambaixada britànica i endurir les sancions en formen part.

I, també, filtrar que Israel està a punt d'atacar els reactors, o sostenir que l'informe recent de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica prova que les armes nuclears són imminents. Ni és veritat ni ningú ha disparat al cor: als interessos occidentals significatius o a la viabilitat del règim, amb un embargament total. No s'atacarà l'Iran properament ni es preveu un embargament petrolier. El joc continua: els uns volen afeblir el règim; els altres reforçar-se cara endins. La solució real, proposada per experts nord-americans: combinar pal i pastanaga, mostrar, mantenint les sancions, els guanys que esperen a l'Iran si coopera.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT