Malauradament, les posicions sobre les retallades són majoritàriament demagògiques i polititzades. Però, ¿i si comencéssim per deixar de fer les moltíssimes pràctiques mèdiques i polítiques sanitàries de baixíssima o nul·la efectivitat i alt cost que actualment s'estan duent a terme diàriament? Aquesta és una oportunitat d'or perquè el concepte de cost d'oportunitat (el cost del que deixem de fer) substitueixi el criteri economicista que s'està utilitzant en el debat. Si bé és sempre inexcusable que l'assignació de recursos públics es faci responent a altres criteris que no siguin els d'eficiència, és en època de recursos visiblement limitats quan això es fa més necessari. L'eficiència en sanitat s'aconsegueix destinant els recursos econòmics a aquelles accions per les quals obtenim els màxims guanys en salut. Seria un èxit si, a més, som capaços d'explicar-ho a la població.
