Publicitat
Publicitat

DÈFICIT ELS PLANS D'AJUST

Les mesures afectaran també els 55.000 treballadors de 275 empreses del Govern

Retallades per a tots els empleats del sector públic

Cap treballador públic s'escaparà dels ajustos que ultima la vicepresidenta, Joana Ortega, seguint ordres del president, Artur Mas. Els tocarà als 165.000 funcionaris i als 55.000 d'empreses públiques.

Les retallades afectaran tot el sector públic. Sense excepcions. Per generar 1.000 milions el Govern implantarà noves taxes i en modificarà a l'alça d'altres però també obligarà a assumir nous "sacrificis" als seus treballadors. I de les rebaixes salarials i la retallada de beneficis socials no se n'escaparà ningú. El dia 30 es reunirà la taula general de la funció pública i allà Govern i sindicats intentaran acostar posicions al voltant de les mesures que afectaran els 165.000 treballadors que, entre funcionaris, laborals i interins, té la Generalitat.

Fonts de l'executiu van confirmar ahir a l'ARA que l'ajustament també afectarà els 55.000 treballadors de les 275 empreses que estan majoritàriament participades per la Generalitat. Entre elles hi ha els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de l'Agència Catalana de l'Aigua, Gestió d'Infraestructures o Ferrocarrils de la Generalitat. A ells també se'ls va aplicar l'anterior ajust, però es va haver de negociar amb els representants sindicals de cadascuna.

Ortega va anunciar ahir davant les càmeres de TV3 que "segurament" la retallada als funcionaris per complir l'objectiu de dèficit de 1'1,3% s'aplicarà a un complement de la nòmina i "segurament" dos cops a l'any, coincidint amb les pagues extraordinàries del juny i del desembre. Tot plegat per no augmentar l'atur entre els empleats públics i pendent de les retallades que, sobre el sector a escala espanyola, pugui aplicar Mariano Rajoy. Els funcionaris es regeixen per l'Estatut de la Funció Pública. Tot i que molts estan transferits a les autonomies, l'Estat en marca les condicions laborals mínimes.

El FAS i els fons de pensions

Per no afectar tant els sous però sí "estalviar", la Generalitat actuarà sobre els beneficis socials. Així, estudia reduir significativament els dies de lliure disposició que tenen i que van a banda de vacances i dies de descans. El mateix passarà amb el Fons d'Acció Social, que també just després d'unes eleccions, les del 22-M, Mas va anunciar que retallaria. L'any passat ho va fer en un 50% i ara hi tornarà. El FAS preveu ajuts per a ulleres, pròtesis, colònies infantils, persones dependents, fertilitat, defuncions... Accedir-hi serà més difícil. I també l'any passat es va congelar l'aportació del Govern al pla de pensions dels funcionaris. El 2012 es tornarà a fer.

"Quan tot anava bé no ens van apujar el sou. Per què ara ho paguem nosaltres?"

PACO MUR, subaltern. Fa 24 anys que treballa a l'administració pública, els últims 16 amb plaça fixa, i cobra 1.085 euros al mes. Els vuit triennis acumulats, que són complements per antiguitat al sou dels empleats públics, no li han evitat caure en el mileurisme. Tot i que la retallada del juny del 2010 en el seu cas no va arribar al 5%, perquè es va aplicar proporcionalment al sou, Paco Mur constata que ha perdut "molt poder adquisitiu". "Perquè, a més dels diners que no entren, hi ha els que no deixen de pujar, com el gas, la llum, l'aigua i el transport públic", explica. I més que s'apujaran amb les mesures del Govern, recorda. Mur té dos fills, de 12 i 16 anys. La seva esposa va trobar una feina fa vuit mesos, després de dos anys a l'atur. "Hem anat fent forats al cinturó", explica aquest subaltern del departament de Presidència de la Generalitat. Treballa de 8 a 15 hores de dilluns a divendres i de 16 a 18.30 dilluns a la tarda, a càrrec de la correspondència, el material i les incidències de manteniment al servei d'atenció ciutadana. "La pena és que sempre paguem els mateixos. Quan les coses anaven bé i amb el boom del maó veies nois de 20 anys amb un Audi, a nosaltres no ens van apujar el sou ni ens van donar mai prebendes. Per què hem de pagar ara pels crèdits que els bancs no poden recuperar?", es queixa. Coneixedor de fa anys del sistema públic, opina que "s'estalviarien més diners si es millorés l'organització interna" i es repartissin millor les hores de feina entre els empleats públics.

"L'estabilitat de la feina es veu com un privilegi quan ha de ser un dret de tots"

XAVIER DOMÈNECH, professor de secundària en un institut de Badalona. Fa 34 anys que es dedica a la docència a l'escola pública i admet que, per la seva formació professional, el seu salari "en algun moment havia estat a l'altura" del d'altres sectors econòmics reconeguts. Però adverteix també que "això ara s'està perdent". Tot i els triennis d'experiència acumulats, després de la retallada de sous públics del juny del 2010, que en el seu cas va ser d'un 7% pel nivell salarial més alt, ara cobra uns 2.400 euros al mes. Amb tot, remarca que el seu sou "no és representatiu de la majoria de professors", que no tenen, en general, els mateixos complements salarials. Domènech remarca també que la retallada l'ha notada "no només en el sou, sinó també en els recursos". Segons aquest professor de matemàtiques, la davallada en "la partida de funcionament dels centres" i en altres recursos "com el personal de suport" ha comportat també "un empitjorament de les condicions laborals" dels funcionaris dedicats a la docència. A escala personal, diu que sempre ha estat estalviador ,i el fet de no tenir fills ha fet que potser no s'hagi hagut d'estrènyer tant el cinturó com altres companys. "Em preocupen més els interins, que també són treballadors del sector públic i també pateixen la retallada de sous, quan moltes vegades només estan fent mitja jornada, per exemple", assenyala, i recorda que per a aquest col·lectiu no funciona l'argument que el sacrifici salarial al sector públic és menor pel fet de tenir un lloc de feina assegurat. Domènech sí que és funcionari, però tampoc creu que la seva estabilitat laboral hagi de ser motiu per a la retallada, ja que recorda que "també hi ha treballadors indefinits a l'empresa privada". "Sembla que tenir la tranquil·litat de poder dedicar-te a una feina en unes condicions d'estabilitat és un privilegi, quan hauria de ser un dret per a tothom", protesta, i subratlla que sobretot en tasques com les que desenvolupen els professionals de l'educació aquesta estabilitat és molt necessària "per poder fer una feina real de servei públic amb les famílies i els alumnes". Domènech admet que una optimització dels recursos públics pot ser necessària però creu que "no hauria de tocar ni l'educació ni la sanitat", perquè quan es tracta de formar les noves generacions, diu, la retallada "pot suposar allò de pa per avui i fam per demà".

"T'organitzes en relació a un sou i no esperes que te l'abaixin"

FRANCESC REINA, caporal dels Mossos d'Esquadra. Va entrar al cos de Mossos d'Esquadra l'any 2000 i va treballar a l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) en tasques de vigilància de medi ambient amb grau de caporal. Ara fa funcions sindicals al Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) i conserva el mateix sou i horari. Explica que té diversos complements i cobra vora els 1.900 euros al mes. Treballa de dilluns a divendres, set hores i mitja al dia en torns de matí i tarda.

Reina assegura que el poder adquisitiu dels Mossos s'ha reduït un 10% des del maig del 2010. "Tu t'organitzes la vida en relació al sou que cobres. Algun mes ja vas just i, si a sobre et treuen 150 euros, ja es fa molt difícil", diu en relació a la retallada del 5% que ja va patir l'any passat. "Demanes una hipoteca o et compres un cotxe sabent que, com a mínim, cobraràs aquell sou. Mai esperes que, fent la mateixa feina, el sou baixi", es lamenta Reina, que està casat i té una filla.

Destaca que, en general, la professió de policia sempre ha estat molt mal pagada en relació a la perillositat que comporta, que ara ja no es reconeix. Lamenta que, abans de les retallades, els Mossos havien pactat equiparar els seus sous als dels Bombers i altres cossos que també depenen de la conselleria d'Interior i que tenien sous més elevats. Reina espera que el president Artur Mas compleixi la seva promesa, negociï amb els sindicats i no imposi les retallades. "Abans de les eleccions va garantir el sou dels funcionaris, i ara anuncia que els vol tocar. Si finalment les negociacions es trenquen i imposa les retallades, ens mobilitzarem".

"Crec que ja ningú pot dir que en ser funcionari tens la feina assegurada"

MERCEDES TOMEO, infermera a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Diu que amb la primera retallada "ja no arribava igual que abans a final de mes". La que vindrà el 2012 amb les pagues extres la obligarà també "a retallar" algunes coses de la despesa familiar, "com activitats extraescolars o sortides". Però el que més "neguit" li provoca a Mercedes Tomeo és la inseguretat generada els últims mesos per la retallada en la sanitat pública. "Sents a parlar de mútues, de privatització i veus com tanquen plantes d'hospital que ningú diu que es tornaran a obrir en el futur, i de vegades penses que és com si la màquina de la sanitat pública s'hagués parat amb tu al mig", explica. A més dels interins i laborals que diu que ha vist anar al carrer, ara la preocupació ja és per ella mateixa. "Crec que ja ningú pot dir que per ser funcionari tens el lloc de feina assegurat", diu. "Qui et diu que no vindran demà i et diran: «Mira, aquesta planta l'ha comprada tal empresa i si vols seguir treballant aquí has de renunciar a la teva plaça»", s'explica. Treballa 12 hores al dia en dies alterns a l'àrea de 24 hores d'hospitalització d'urgències de la Vall d'Hebron, i amb la retallada el sou li ha quedat en 2.000 euros. Té plaça fixa des de fa 12 anys, però ja no se sent "tan tranquil·la com abans". "Abans veies el lloc de feina assegurat perquè sabies que el sistema et necessitava. Ara ja no tens tan clar que et necessiti".


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT