El president Artur Mas té un problema i per solucionar-lo no n'hi ha prou amb el 10%. I és que haurà de superar aquest percentatge de retallada dels pressupostos vigents per poder complir amb els objectius de dèficit fixats, després que José Luis Rodríguez Zapatero només li hagi garantit 760 milions d'euros dels 2.000 que Mas li va reclamar en la seva trobada de dilluns a la Moncloa. I si no vol retallar més, la vicepresidenta espanyola d'Economia, Elena Salgado, té una alternativa que, per ara, Mas i el seu govern es neguen a considerar: que es fixi en el capítol d'ingressos i que opti per apujar impostos.
Les previsions inicials del departament d'Economia de la Generalitat, que va anunciar el mateix Mas al Parlament el 19 de gener, apuntaven que refent els comptes del 2011 amb una despesa un 10% inferior a la del 2010 n'hi hauria prou per aplacar el dèficit. Però el conseller Andreu Mas-Colell comptava amb uns ingressos de l'Estat superiors als que Madrid està disposat a aportar i amb una situació econòmica "menys dolenta". El president ja ha hagut de demanar als membres del Govern que revisin "a fons" el pressupost de la seva àrea per aplicar retallades més severes.
El problema rau en el fet que, tot i que Zapatero es va comprometre a pagar els 760 milions de l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'acord de finançament relatiu a la inversió en infraestructures, segueix ajornant fins al 2013 l'abonament de l'import relatiu al fons de competitivitat, xifrat en uns 1.350 milions, del model de finançament. L'executiu central assegura que el pacte que va tancar amb el tripartit permet el retard.
Dimecres va transcendir que Zapatero hauria exigit a Mas una retallada més severa per compensar els ajornaments i assegurar que Catalunya complís. El primer a referir-s'hi, ahir, va ser el conseller d'Interior, Felip Puig, que erigint-se en portaveu polític de l'executiu, va obrir la porta a intensificar l'estalvi. "Serà difícil que puguem fer una retallada molt més enllà del 10%, de l'11%, del 12%", va deixar caure. Tot i això, a banda d'admetre fer més "esforços", també espera "coresponsabilitat" del govern espanyol i va pronosticar que, gràcies al pacte fiscal que CiU pretén negociar el 2012, aquesta legislatura serà la del "trencament" d'un model que ofega "econòmicament i financerament Catalunya". "I si no ens deixen ser una part d'aquest Estat amb totes les nostres condicions haurem de començar a pensar en solucions diferents", va amenaçar brandant la independència.
Una retallada del 15%?
Les converses entre el govern català i l'espanyol per aconseguir l'impost íntegre del finançament segueixen més enllà de la vehemència de Puig. A l'executiu de Mas s'hi imposa el realisme i el president afila més del que preveia les tisores. Fonts del departament d'Economia asseguraven ahir que la retallada seria "com a mínim del 10%", que equival a uns 3.000 milions d'euros, però que la resta "depèn de la negociació amb Madrid". D'aquesta manera, si haguessin d'assumir els 1.350 milions que Zapatero no paga, el pressupost es podria contraure un 15%.
Precisament aquesta va ser la xifra que va reclamar el portaveu del PP català al Parlament, Enric Millo, que coincideix amb el govern central en la necessitat que Mas redueixi encara més la despesa. Per ell, retallar un 10% és "insuficient" i no permetria arribar a un dèficit equivalent a l'1,3% del PIB a finals d'any.
Alguns departaments ho han assumit i limiten el seu pressupost al màxim. Però la retallada no serà lineal. Mentre que, per ara, Presidència l'elevarà al 18% i Agricultura al 15%, àrees amb contingut més social, com Salut i Ensenyament, poden assumir retallades més moderades, entorn al 8%. El decret amb les normes d'elaboració dels pressupostos ja preveu que les prioritats a l'hora d'assignar recursos seran la lluita "contra la crisi econòmica" i les conseqüències que té "sobre l'atur i l'extensió de la pobresa" i "garantir els serveis essencials de l'estat del benestar, la cohesió social i l'equilibri territorial". Actualment, Mas-Colell s'està reunint amb la resta de consellers per redactar el pressupost més restrictiu de la història de la Generalitat restaurada. Ja s'ha trobat amb dos consellers i la ronda haurà acabat el 25 de febrer.
Salgado proposa apujar impostos
Existeixen altres receptes, i per això el govern espanyol va receptar a Mas que, per quadrar els números, apugi els impostos, informa Joan Rusiñol. Salgado va esquivar la qüestió delicada del percentatge del pressupost a retallar i va posar l'accent en els ingressos. Per això va recordar a Mas que en aquest terreny té camp per córrer: "Hi ha possibilitat en els impostos que depenen de la Generalitat, que és una via que sempre cal explorar". La titular d'Economia va insistir, per deixar clar el seu suggeriment, que "no cal fixar-se únicament en la part de la despesa". D'aquesta manera va provar de tancar el debat sobre el tant per cent de reducció pressupostària que exigeixen a Catalunya.
Salgado va recordar que encara és "prematura" una valoració del tall de bisturí a aplicar a les finances del país perquè no té l'anàlisi del pla econòmic i financer del Govern.
Sigui com sigui, apujar impostos és una possibilitat que Mas ha rebutjat diverses vegades. Ja ha fet prou renúncies programàtiques en aquest àmbit mantenint fins que se superi la crisi els últims augments que va aprovar el tripartit a l'IRPF i a altres taxes el juny passat, tot i que en campanya havia promès recular aquestes mesures.
Igualment, tampoc preveu articular un front català que posi tota la càrrega discursiva del Govern a exigir el finançament pactat. Públicament es demanen els diners a Madrid però, en privat i davant de la premsa, els consellers parlen de com ha de ser de gran la retallada. El PSC ja es va oferir a donar suport al Govern per reclamar els 1.350 milions que, també a parer seu, l'acord garanteix, però la seva proposta encara no ha rebut resposta.
El líder d'ICV, Joan Herrera, va titllar de "molt greu" que "el president que anava a la Moncloa a exigir, ve de Madrid amb la cua entre cames havent rebut l'ordre de Zapatero de retallar més que mai" i va lamentar que no n'informés dimecres al ple del Parlament. "No és propi de la manera d'actuar d'un Govern seriós i responsable", va sentenciar.
