Retorn al 1995

Disset anys de travessia en el desert per tornar al punt de partida del 1995. Aquest és el resultat del congrés del PSPV, que s'ha encomanat a un valor segur com Ximo Puig i ha deixat enrere totes les vel·leïtats reformistes i el desfici per buscar "cares noves". L'única cara que compta, ara mateix, és la d'algú que guanya eleccions a Morella i conserva encara una part de l'ADN d'aquell PSPV que va ser majoritari als anys 80 i 90. El repte de Puig és dotar el partit d'un discurs propi i diferenciat del PP, en l'àmbit socioeconòmic, però també en el model i la concepció del país. En aquest sentit, el veterà dirigent ha donat alguna pista de revalencianització, com la recuperació de l'estructura comarcal del partit. Més enllà, però, ara se li presenta un problema a Alfredo Pérez Rubalcaba, que veu com els principals barons socialistes continuaran sent chaconistes: Griñán, Puig i Navarro. I l'exemple de Puig demostra que no es pot donar a ningú per mort abans d'hora.