Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ I CONVIVÈNCIA

El govern CiU-PP opta per vincular l'accés a certes ajudes socials a l'antiguitat de residència

Reus endureix la política d'immigració

En una nau del polígon Mas Ferrer de Reus, l'imam Abdelhalib Ainelhayat -arribat d'Holanda fa poc més de dos anys- hi té anotats els horaris de les oracions. En números més grans hi figura la pregària dels divendres, que comença a dos quarts de dues del migdia. "No hi cabem, perquè a vegades som unes 1.500 persones i hem de resar al carrer", explica l'imam. La nau encara no té el permís per fer la funció de centre de culte, tot i que la comunitat -organitzada amb el nom d'Associació d'Amistat Àrabo-Catalana- l'està tramitant. "Hem demanat una cita amb l'alcalde perquè ens agradaria disposar d'un local més gran", argumenta el líder musulmà.

La negociació no serà senzilla. L'alcalde, Carles Pellicer (CiU), que governa amb el PP, ja va anunciar quan va assumir el càrrec que volia limitar l'obertura de mesquites. I Pellicer pensa ser escrupolós a l'hora d'exigir permisos. No és l'única actuació que l'alcalde ha verbalitzat. Reus demanarà dos anys d'empadronament per accedir a les ajudes de menjador escolar. La mesura casa amb decisions que ha pres la Generalitat, que també ha aplicat el criteri d'antiguitat per poder rebre les prestacions per a infants a càrrec i la renda mínima d'inserció. Tot i que el Govern ha detallat que no és un criteri nou perquè ja s'havia posat en pràctica en l'anterior legislatura per regular l'accés a l'habitatge social, quan la crisi ha obligat a fer la tisorada als pressupostos, els primers damnificats han estat els nouvinguts.

La immigració, debat interessat?

La gestió dels centres de culte de la comunitat islàmica -a Reus, que té més de 106.000 habitants, hi viuen uns 14.000 musulmans- sempre ha estat una pedra a la sabata per a l'Ajuntament. Al maig, la primera mesquita de la ciutat, gestionada per l'Associació Cultural dels Musulmans de Reus i Comarca i que des del 2004 s'ubicava al polígon Dyna, es va traslladar a un nou local del polígon Granja Vila amb el permís corresponent. La creació de la segona mesquita, que ara congrega més fidels, s'explica per les diferències en el si del mateix col·lectiu musulmà. "Intentem treballar en la direcció correcta per no embrutar la reputació de l'islam, però hem de trobar la col·laboració de les autoritats locals perquè la integració sigui possible", diu l'imam.

Es refereix a la crispació de l'última campanya electoral, en què la immigració va escalfar el debat. Les paraules del nou alcalde, que anunciava que a Reus no es podia obrir una mesquita "a cada barri", tampoc van contribuir a fer més fluïda la relació amb la comunitat islàmica. La ciutat té un 20% de població immigrant i els magribins són el col·lectiu més nombrós. "El més adequat seria dialogar per evitar el conflicte, perquè s'ha acabat la campanya i ara toca governar", afirma Halil Tarkou Lahlimi, advocat i president de l'Associació Watani de Ciutadans per a la Convivència i el Desenvolupament. "La immigració s'utilitza massa per aconseguir vots", reflexiona Matar Mbaye, de l'Associació de Senegalesos, una de les més actives en la vida del teixit associatiu de Reus. "Demano als polítics que pensin en els interessos de tots els ciutadans", afegeix Mbaye.

L'alcalde vol evitar l'efecte crida

Els dos anys d'empadronament per optar a les ajudes de menjador escolar són un requisit que haurà de complir almenys un dels dos progenitors de l'alumne, fet que exclourà de les prestacions els immigrants que acabin d'arribar. L'alcalde de CiU ha justificat l'enduriment en l'accés a aquestes prestacions per evitar l'efecte crida que es podria produir en temps d'austeritat econòmica. El PSC, que fins ara havia controlat el govern municipal, s'oposa a la mesura. "No es poden gestionar els pressupostos amb criteris que poden ser discriminatoris", alerta Hilal Tarkou. El president de la Federació d'Associacions de Veïns, Valentín Rodríguez, ho veu diferent. "Són mesures restrictives que tenen lògica en un context de crisi", explica Rodríguez. Per accedir a les beques de menjador, els pares també han de demostrar que tenen feina, perquè es considera que si no treballen és més barat que la família prepari el menjar a casa.

El consistori ha madurat més canvis en el terreny educatiu. El curs que ve desapareixeran els Espais de Benvinguda Educativa (EBE), un projecte que Reus i Vic van implantar de manera pionera per facilitar l'acollida dels alumnes immigrants en el procés previ a l'assignació d'escola. A la capital del Baix Camp s'esgrimeixen arguments pressupostaris per tancar-los. El consell escolar ho va autoritzar i l'equip de govern recorda que el projecte que al seu dia va promoure el conseller Ernest Maragall no ha trobat continuïtat en altres ciutats amb un percentatge rellevant de població immigrant. A Vic, però, on també governa CiU, mantindran els EBE un curs més.

La retallada resta recursos per atendre la diversitat a les aules. Reus no aplica el repartiment equitatiu dels nouvinguts entre els centres educatius i això fa que en algunes escoles es concentrin percentatges elevats d'alumnes amb pares d'origen estranger. "A les escoles és on la situació pot bullir més", admet el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus. "Alguns centres reflecteixen la situació dels barris", comenta Carme Mendiola, tècnica d'Immigració de l'Ajuntament. No es percep, però, una convivència tensa al carrer. "Jo trepitjo els barris i no tinc la sensació que hi hagi crispació, més enllà de problemes puntuals a les escales de veïns", afirma Rodríguez.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT